D. Durà/Ciutadella – La il·lustradora ciutadellenca Ariadna Saurina és l’autora del cartell de Sant Antoni d’enguany. És una obra feta íntegrament a mà amb aquarel·la que beu de la memòria col·lectiva i de l’arrel pagesa de l’illa. El Consell de Menorca ha fet valdre el disseny manual de l’autora, mentre que Saurina explica que la inspiració li ha vingut d’haver viscut la festa des de petita. Mestra a l’Institut Biel Martí de Ferreries, combina la seva vocació educativa amb l’art, que cultiva en el seu temps lliure. En aquesta entrevista a El Iris parla del procés creatiu, dels records personals que han marcat el cartell i del repte i privilegi que ha suposat assumir l’encàrrec, que ja és la imatge de Sant Antoni 2026.
Com vas has viscut assumir un encàrrec tan simbòlic i col·lectiu com el cartell de Sant Antoni?
Al principi vaig sentir molts nervis. Vulguis o no, és una responsabilitat. Sant Antoni és el patró de Menorca, és la festa dels menorquins i sents la pressió de voler que agradi. He gaudit, però és cert que de qualque manera vols l’acceptació de la gent.
Què representa per tu personalment Sant Antoni?
He viscut Sant Antoni des de petita i record anar a veure la processó, veure els cavalls i els Tres Tocs. Diria que és una festa que ens agermana a tots els pobles. Cada poble té la seva pròpia festa patronal, però Sant Antoni ens agermana a tots.
Quins records o imatges personals tens de Sant Antoni que t’hagin inspirat?
Les taronges. Les he volgut representar perquè sempre s’han venut. Igual que els dàtils, que a més a més m’encanten. També hi ha la palmera, perquè antigament també es venien garbons, que són palmeres petites. Ara ja no es venen perquè estan protegits. Hi havia taronges, dàtils i garbons. I el record que jo tenc de Sant Antoni es resumeix en anar a fer una volta, veure el porquet de la plaça Sant Antoni, veure la processó i menjar un pessic de dàtils. I crec que és aquest el record que tenim tots.
El porquet que hi apareix és simpàtic i proper.
Sí. El porquet hi havia de ser sí o sí, perquè és Sant Antoni del porquet. A més, vaig voler mirar-me el pas que treim a la processó; el porc hi és, també hi ha el bastó, la campana, la creu de tau… És cert que Sant Antoni duu llibre i en aquest cas no n’hi vaig fer, però tots els altres elements que surten hi són, fruit de la documentació i també dels meus records.
La casa de camp apareix com un element central.
Vaig voler fer la casa de camp perquè crec que el camp ens representa a tots els menorquins i és l’origen de les nostres costums i de la manera que tenim viure les festes. Menorca és el camp; tots venim del camp. Qui més qui manco té algun familiar del camp, i crec que ens abraça a tots els menorquins. També ens podríem sentir representants per l’artesania i els oficis artesans com el de fer sabates, però crec que el camp un poquet més.
És un dibuix fet amb aquarel·la. Què t’aporta aquesta tècnica a l’hora de crear?
L’aquarel·la és amb base d’aigua i flueix molt bé damunt el paper. Permet crear una sensació de lleugeresa i fa que hi hagi transparència. M’agrada molt fer feina amb aquarel·la. Em dona aquesta sensació de lleugeresa, fa que no sigui feixuc; que no quedi carregat. I, de fet, és una il·lustració sense pretensions, senzilla, que vol ser neta, transparent.
Com ha estat el procés de creació?
Per començar, no vaig voler mirar els cartells d’anys anteriors sinó que vaig voler partir d’allò que, d’entrada, em venia al cap. Està fet a mà. Vaig fer dos esbossos a llapis i la proposta final integra elements de l’un i de l’altre. Sant Antoni és una figura fàcilment identificable i és el que dic: no perseguia res que fos ambiciós ni pretensiós, sinó que volia que fos una cosa que tothom sentís seva, que reconegués i que no hagués de pensar molt per entendre el que veia. Volia que fos clar.
Vas fer el disseny a mà i després es va digitalitzar.
El van digitalitzar, el van escanejar i, a partir d’aquí, la dissenyadora gràfica va incorporar el text. Els colors de la imatge estan tots romputs; vaig posar marró a tots, perquè no quedessin brillants i intensos. Volia que fossin suaus i naturals i, per tant, no volia que les lletres fossin rosa fúcsia, per exemple, per no canviar l’essència del que per a jo era el dibuix.
Diries que es percep que està fet a mà?
Jo crec que sí, perquè errades segur que en té. Crec que es veu que hi ha la mà d’una persona al darrere. És cert que, a més de l’aquarel·la, hi ha l’acabat en negre. El negre no és aquarel·la; és un rotring, que és el que jo acostumo a emprar per dibuixar. Normalment faig dibuixos monocromàtics, emprant només el negre. En aquest cas, hi ha colors, però crec que sí que es veu està fet a mà.
En un moment en què moltes imatges són digitals o generades amb intel·ligència artificial… quin valor creus que té el treball artesanal?
D’això n’hem parlat moltes vegades… i s’han de saber donar molt bé les instruccions a la intel·ligència artificial perquè t’extregui qualque cosa que digne. Ho he volgut provar, a vegades, per la meva feina a l’escola, i m’han sortit una bunyols… que ni he pogut emprar. Però bé, crec que és bonic que se’ns doni l’oportunitat de seguir emprant una tècnica manual per fer cartells com el de Sant Antoni.
Pel que comentes, ha estat una feina diferent a la que acostumes a fer… dissenyar el cartell de Sant Antoni ha suposat sortir de la teva zona de confort?
Estic molt avesada i còmode -perquè és el que m’apassiona-, a dibuixar i pintar biologia marina. Moltes vegades, animals de la mar. I sí, dissenyar el cartell de Sant Antoni ha suposat un repte i sortir de la meva zona de confort. Però també va bé. Està bé enriquir-se i aprendre. Al final, jo som mestra i sempre he dit que també som alumna i fent aquest cartell també he après.
Més enllà del cartell, en què estàs treballant actualment o quins projectes tens en ment?
Estic aprenent a fer il·lustracions digitals. Estic intentant digitalitzar dibuixos que tinc a mà, passar-los al format digital. És cert que el futur no només ha de ser intel·ligència artificial, però la digitalització si que és important.
