Miquel neix a Ciutadella el 1904. Es fill de Miquel Casasnovas Salord i Àngela Riera Goñalons. La família prové de la pagesia; viuen i treballen a S’hort d’en Vigo, que mena un conco d’en Miquel, en Josep. El fillet entra a fer feina a 7 ó 8 anys, a la fàbrica dels germans Anglada (a) Cocarossa. Quan compleix dotze anys salpa en una barca llagostera, després en una balandra de rosec, per acabar de mariner en un veler de càrrega amb el que, en ocasions, arriba fins a Itàlia. Antoni Serra, bon amic seu, el convenç perquè es faci jugador de futbol. Té 18 anys i també entra a fer de sabater. És el mateix Antoni Serra que l’introdueix en la vida política. El curs 1929-1930 s’afilia a la Federació Obrera. És el moment en què passa a fer feina a la fàbrica de ca’n Pons Menéndez. Hi fa poc temps ja que, empès per la crisi econòmica, partirà, amb Agustí Fernández, Josep Agustí, i altres, a cercar feina al sud de França, radicant-se a Tolousse. No hi fa molt de temps. A principi dels anys trenta viu una progressiva presa de consciència política i intervé en les mobilitzacions obreres. El 1934 és un dels impulsors de la vaga general que es proclama el sis d’octubre i que té incidència a Maó, Es Castell i Ciutadella. Miquel Casasnovas és un dels detinguts i es passa tres mesos empresonat a Maó. A resultes d’aquests fets, Miquel Casasnovas perd la feina i ha de subsistir picant pedra al moll. És en aquestes dades que es funda Ràdio Comunista a Ciutadella, ell s’afilià a la nova formació i en fou secretari polític fins l’aixecament militar de 1936. En la guerra, va ser anomenat conseller municipal. Com a regidor, va ser responsable de l’Hospital Municipal. Mesos després va ser anomenat president de la corporació (alcalde), càrrec que va exercir durant un any. És conegut a Ciutadella el cas de “ses monges de l’hospital”, que, per protegir-les, el mateix Casasnovas acompanyà a Barcelona, posant-se ell en perill. El 1938, dissensions internes en el propi Partit Comunista provocaran la sortida de Miquel de l’Ajuntament i la seva entrada, com a soldat, a les forces d’artilleria, ocupant un lloc de servei al xalet d’En Prats. És detingut a les primeres hores de “la girada”. El 18 de febrer es condemnat a mort, pena commutada per una de trenta anys de presó, que després es reduiran a dotze. El 1942 entra a la presó Model de Barcelona, on havia de complir la sentència. Al cap de poc temps es va aprovar que tots els condemnats a 12 anys i un dia quedarien excarcerats. En el cas de Miquel es mantenia la pena de desterrament i finalment optà per radicar-se a Palma, on es reuní part de la família. A finals de la dècada dels quaranta, la crisi obliga al tancament de molts tallers de calçat a Palma. Per sortir-ne, Miquel posa un taller de reparació de calçat amb dos fills, però l’empresa no fa endavant. El 1951 va poder tornar a Ciutadella. Va ser a través del seu amic, Joan Femenias (a) En Muntanya, llavors encarregat de l’empresa de Luís Esteban, que va aconseguir feina per a ell i dos dels seus fills. Noves crisis en el calçat, l’obliguen a fer altres feines com a descarregador de vaixells de càrrega al moll, la pesca, etc. Durant la transició, Miquel Casasnovas va tornar a entrar en un reconstituït Partit Comunista a Ciutadella. L’esposa d’en Miquel va morir el setembre de 1975, en un moment que la parella es traslladava del Passeig de Sant Nicolau al carrer Alcántara, a prop de la casa del fill major. En Miquel va començar a viure tot sol, sempre amb s’ajuda des fills. A poc a poc, sense fer gaire coneixedor, es van començar els efectes de la malaltia sobre la seva memòria. La matinada del 15 de gener de 1987 arriba la notícia de la mort d’en Miquel de s’Hort d’en Vigo.
