Van venir els reis d’orient i ens van dur màgia i regals enmig d’un ambient gèlid i plujós. Me’n record que quan era petit un dels plaers excitants d’abans de l’arribada dels reis era esbrinar des d’on venien una vegada aterrats a Menorca. La majoria de vegades ho feien de la cooperativa agrícola que hi havia a tocar de la carretera que comunica Ferreries amb Es Migjorn Gran. O del polígon industrial. Avançar-se a la seva arribada mentre tot el poble els esperava a carrers i places era una xalada que avançava la nit màgica dels regals vinguts d’Orient; però també de la cooperativa agrícola o del polígon. Sempre hem donat molta importància a l’arribada dels reis però poca a la tornada cap als seus països d’origen. Em sembla injust, com si, després de fer la feina, els reis ens deixin d’importar fins a l’any següent. Idò, us he de dir que el dimecres dia 7 els vaig veure com se n’anaven. No només als tres reis (Melcior, Gaspar i Baltasar) sinó a tota la comitiva reial. Passejàvem es ca cap a les sis per l’Avinguda des Riu de Cala Galdana i, abans d’arribar al mirador dels garrovers, vam alçar el cap i vam veure una filera de llums que es movia com un tren lluminós pel cel fosc i estrellat provinent del sud i en direcció nord-est. Era evident que eren els reis i l’extensa cavalcada que s’havien reunit en un punt del cel després de repartir els regals per tots els països del món de religió cristiana. Les casualitats existeixen però jo crec encara més en la navalla d’Occam que afirma, com la majoria dels lectors d’aquests escrits saben, que “en igualtat de condicions, l’explicació més simple sol ser la més probable.” Com que ho va dir un frare franciscà de nom Guillem al segle XIV la seva navalla va a missa. Una de les característiques de la màgia és que dura poc. Idò, quan vam arribar a ca nostra, encara impressionat per la visió, vaig encendre l’ordinador i vaig fer la consulta pertinent per confirmar o desmentir l’epifania. Què eren aquelles llumetes semblants a naus extraterrestres o a avions de combat alineats sinó la tornada dels reis mags en el seu llarg viatge de retorn cap a Orient? I, com he dit, la màgia es va esfumar. Segons els mitjans de comunicació consultats eren llums artificials que es van poder veure aquella mateixa nit a Mallorca, en concret, a la Colònia de Sant Pere i a d’altres indrets del món: “Es tracta dels satèl·lits privats Starlink, propietat de la companyia estatutinenca SpaceX, fundada per Elon Musk. Aquests es desplacen en grups abans de situar-se en la seva òrbita definitiva, formant una mena de tren de llums que reflecteix la llum del Sol, especialment visible poc temps de fer-se fosc o abans de fer-se de dia.” Ja ho tenim. La màgia van endur-se-la els reis mags cap a Orient i no tornarà fins a l’any que ve. No, no és així. La màgia, la fantasia, la imaginació continuarà regint el món i el comportament humà durant la resta de l’any perquè precisament aquests trets són els que ens han fet així com som: éssers pensants, creatius que, quan no entenem una cosa, hi trobam centenars d’explicacions gràcies a la imaginació desfermada. A nivell literari i narratiu també ens envien un missatge. Ens hem de deixar endur pel pensament màgic però també pel pensament científic i, si basculam entre tots dos al ritme sensual de la ironia, serem capaços de reflectir aquest fascinant món contemporani en el qual esteim immersos tots plegats.
LLUMENETA. Llum petit.
