Fa uns dies vàrem tornar anar d’excursió fins al far de Muleta, al Port de Sóller, per baixar després al moll pesquer fins arribar a l’antic oratori de Sant Ramon de Penyafort construït a mitjan segle XVIII. L’any 1936, va tancar-se al culte en edificar-se l’actual església parroquial que li està dedicada. Vora l’antic oratori, en una pedra del moll vell que avui es pot veure davall un vidre, inicià Sant Ramon de Penyafort la travessia de Mallorca a Barcelona damunt la seva capa. El nostre guia, l’historiador Gaspar Valero, va aprofitar aquell dia per refrescar-nos la memòria i tornar a relatar-nos aquella meravellosa llegenda que té el seu punt de partida a aquell moll solleric.
Amb la seva memòria prodigiosa el Sr. Valero ens va fer un breu resum de la biografia d’aquell sant dominic català nascut l’any 1180 i mort el 6 de gener de 1275 al convent de Santa Caterina de Barcelona. Fou un important jurista i teòleg, conegut per la seva compilació de Decretals per al Papa Gregori IX que va ser fonamental per al dret canònic i per la seva tasca com a confessor del rei Jaume I que va acompanyar a l’època de la conquesta de Mallorca.
Era l’any 1230 i el rei estava irritat amb el sant perquè no li donava l’absolució. Ramon de Penyafort no perdonava la vida luxuriosa del rei sobretot amb relació amb la seva amant del moment, dona Berenguela. El monarca havia donat ordre als patrons de vaixells que no permetessin que el religiós embarcàs dins cap vaixell perquè el volia castigar deixant-lo a Mallorca.
El sant, confiant en Déu, va dir : “Els reis de la terra poden impedir-nos la fugida, però el Rei del cel ens donarà els mitjans per açò”. Tot seguit es va dirigir al mar, va estendre la seva capa sobre les ones, en va lligar un extrem a un bastó com a màstil i, fent el senyal de la creu, va muntar sense temor damunt aquella improvisada “barca”. Al cap de sis hores arribà feliçment, sa i bo al port de Barcelona. La gent que va veure arribar el sant el va rebre amb aclamacions. Sense immutar-se Ramon va arreplegar la capa, que estava perfectament seca, va posar-se-la i es va dirigir al seu monestir.
Sembla que va ser el P. Jaume Santjoan (1396-1445), que predicà a Sóller, també religiós dominicà, qui donà a conèixer aquesta prodigiosa navegació que entrà en la literatura popular.
Existeixen moltes pintures i dibuixos que plasmen aquesta navegació: a Itàlia a Roma a l’església de Santiago i la Mare de Déu de Montserrat de l’autor Giovanni Battista Ricci (1537-1627), a l’església de Sant Domènec de Bolonya, obra de l’autor Ludovico Carracci (1555-1619), a la basílica de Sant Eustorgi de Milà, obra de Tommaso Dolabella (1570- 1650), a Polònia a l’església dels dominics de Cracòvia i evidentment a Mallorca com ara a la capella de la puríssima a la Seu de Palma obra de Guillem Mesquida (1675-1747), un retaule al temple parroquial nou del Port de Sóller i altres. També estan dedicats poesies i goigs a aquesta travessia llegendària.
Sant Ramon de Penyafort és el patró dels advocats i el dia de la seva celebració el 7 de gener.
Després de tot el que hem contat , no us estranyi que Sant Ramon de Penyafort hagi estat nomenat patró, (no oficial), és clar, del Windsurf. Quina meravella!
