Bep Al·lès/Ciutadella – Aquests dies apareix el VII tom de la col·lecció “Expressions, dites i refranys d’ús a Menorca”, del que és autor Josep Portella Coll, i amb el qual que el recull d’unitats lingüístiques supera les tretze mil. Amb el setè, Josep Portella recull les dites i refranys de Mer a Pedra.
Bep, com neix aquest propòsit de compilar aquest material?
L’any 1984 vam publicar per primera vegada als Quaderns de Folklore un treball de paremiologia, el recull de Joan Pons Moya. Va ser l’any 1993 quan, amb motiu de la sortida del Quadern núm. 50, vam voler fer una publicació extraordinària dintre del mateix camp. Amb la inestimable col·laboració dels seus fills, vam editar el Refranyer menorquíque havia recopilat Josep Pons Lluch uns anys abans. No cal dir que el llibre va tenir una gran acollida i que, com el de Joan Pons Moya, aviat es va exhaurir. Molts d’anys després, aquells dos llibres, que beuen molt de la feina que va fer Borja Moll al Diccionari Català, Valencià i Balear, han estat el punt de partida per fer un replec que intenta ser el més ampli possible, amb la previsió inicial de reunir més de 15.000 expressions populars, dites i refranys, encara que probablement arribarem a les 16.000. De fet, la idea inicial de que fossin 8 volums ha quedat curta i seran 9 volums. El vuitè el tenim previst per Sant Jordi i, per Sant Antoni de 2027, acabaríem el recull, que hauran suposat cinc anys de feina.
Haurà estat una tasca llarga.
Exactament. Inicialment, el propòsit era editar dos volums cada any, de manera que es pugués acabar en tres anys o quatre anys, però serà un poc més. Pensau que no es tracta només de transcriure la frase. A cada entrada hi afegim la font o fonts de les quals s’obté, el seu ús actual o no, l’explicació del significat o dels significats, de vegades també un exemple de com s’empra, i les observacions que es consideren d’interès. Ara ja completam els 7 primers volums i en faltaran dos més per completar una col·lecció que significarà el recull més complet d’aquest saber popular. Per Sant Antoni de 2027 podrem fer una festa per celebrar el final d’aquesta empresa. No puc deixar ara d’agrair la inestimable ajuda de na Pilar Vinent Barceló en la correcció i millora del text, així com dels Consell Insular de Menorca i de l’Ajuntament de Ciutadella que des del principi han donat suport al projecte. Naturalment, per als lectors és un esforç reunir 9 volums que suposaran al final una col·lecció de gairebé 2000 pàgines, però estic segur que com més anys passin més valor li donarem.
Quina acollida han tingut els primers volums?
Molt bona. Els menorquins demostren un interès molt alt per conèixer i conservar la nostra llengua. De fet, en reservam uns pocs per si qualque persona vol iniciar ara la col·lecció, perquè pugui tenir-los des del primer, encara que són pocs els que queden. Les qüestions relacionades amb la nostra llengua sempre desperten interès perquè la llengua és un element bàsic de la identitat comunitària i, en aquest cas, les expressions, dites i refranys són també una expressió de la moral i la cultura comunitària expressades a través d’aquests construccions lingüístiques.
Es conserven vius moltes dites i refranys antics?
Sí, més dels que ens pensam. A veure, hi ha tota una sèrie de locucions i refranys que ja no s’empren, sobretot són els relacionats amb l’activitat agrària, amb la religiositat popular, amb els fenòmens meteorològics, amb oficis desapareguts. No ens ha d’estranyar, ja que en els darrers anys Menorca ha viscut, com la majoria de territoris germans, una despoblació rural, la substitució de la meteorologia popular per la meteorologia científica i televisiva, i la secularització de la societat. A més d’aquests fenòmens, també s’ha produït el de l’entrada de dites o refranys d’origen castellà, i fins i tot d’altres llengües, que han passat a formar part, en la forma original o en la forma adaptada a la nostra llengua, de l’ús habitual dels menorquins. És lògic que sigui així. Com també és igualment cert que s’han incorporat a la llengua exclamacions, expressions, dites i refranys nous, vinculats a noves activitats i formes de relació. Sempre estam igual: les locucions de formació recent s’han de considerar populars? Jo crec que sí, quan el seu ús transcendeix dels cercles en els quals es crea o de l’espai temporal en que es posa de moda o es mostra útil, ja esdevé popular i, amb els anys, formarà part dels corpus tradicionals, com tantes altres coses.
Hi ha refranys exclusivament menorquins i altres que no ho són?
Clar que hi ha unitats específicament menorquines, i fins i tot, específicament maoneses, ciutadellenques, alaiorenques, etcètera. També n’hi ha que ens pensem que són exclusivament nostres i no ho són. Per açò, el títol parla de dites i refranys d’ús a Menorca. Perquè són d’ús a Menorca com ho poden ser a altres indrets, fins i tot a allunyats països europeus. A més, amb la globalització i la desaparició de les distàncies gràcies a la comunicació immediata, de cada vegada s’amplia una espècie de refranyer universal, i açò és una cosa que ens obliga a treballar per a fixar i renovar l’ús de les formes pròpies de la nostra illa.
Podem dir que el pròxim quadern serà el Dites i Refranys 8?
No. El pròxim serà un estudi magnífic del nostre amic, Marc Moll, sobre la camamil·la. Sembla mentida que es pugui escriure tot un llibre sobre una planta tan humil com és la camamil·la, però així és. En mans de Marc Moll segur que serà una gran aportació.
