Albert Cadanet / Marta Vidal/Brussel·les – Els líders europeus, reunits d’emergència aquest dijous a Brussel·les arran de les amenaces dels Estats Units sobre Groenlàndia, continuen defensant la relació transatlàntica. Després que el president nord-americà, Donald Trump, retirés ahir l’amenaça d’imposar nous aranzels als països que s’oposaven a l’annexió de l’illa, els líders europeus han adoptat un to conciliador i han descartat aplicar represàlies a la primera potència mundial, tot celebrant la desescalada de les tensions. Dinamarca, juntament amb la resta de socis de la UE, veu “indiscutible” la seva sobirania territorial, tot i que també s’ha mostrat oberta a reforçar la seguretat de l’Àrtic en coordinació amb els Estats Units.
El primer ministre polonès i una de les figures més atlantistes dins la UE, Donald Tusk, ha sigut un dels líders que s’ha posicionat més clarament a favor de la relació amb els Estats Units malgrat l’escalada de tensions. “Ara tenim una crisi, és obvi, […] però també estic absolutament convençut que hem de protegir les nostres relacions malgrat les dificultats”, ha assenyalat en la seva arribada a la cimera.
Per Tusk, els Estats Units són el soci “més important” de la UE sobretot en termes de seguretat, una afirmació que ha allargat dient que Europa “sempre ha acceptat el lideratge” del gegant nord-americà. “Ara bé, és important diferenciar entre dominació i lideratge; el lideratge està bé”, ha apuntat.
Un altre dels líders que també ha defensat la relació transatlàntica ha estat el canceller alemany, Friedrich Merz, qui veu pràcticament impensable una ruptura entre la UE i els Estats Units. “No es renuncia així com així a una aliança transatlàntica que hem construït durant 75 anys; és l’aliança política més exitosa que mai ha existit […] i espero que de veritat que aconseguim mantenir-la”, ha indicat. Al mateix temps, el també líder de la CDU ha abraçat les proclames de Trump i ha dit que Europa “ha de fer més” per reforçar les seves capacitats defensives.
Actitud vigilant
Altres figures com el president francès, Emmanuel Macron, també han celebrat l’actitud “d’unitat” que ha mostrat la UE davant les amenaces sobre Groenlàndia i el desenllaç de la qüestió aranzelària. “Vam començar la setmana amb una escalada, amb amenaces d’invasió i d’aranzels, i hem tornat a una situació que em sembla molt més acceptable”, ha manifestat el cap de l’Elisi. “Malgrat tot, ens mantenim vigilants”, ha matisat, insistint que la UE ha d’estar preparada per utilitzar “els instruments que té a la seva disposició” i frenar qualsevol intent de coerció.
França va ser un dels estats que precisament es va mostrar a favor d’activar el mecanisme anticoerció de la UE en cas que els nous aranzels plantejats per Trump tiressin endavant. Contrari al posicionament del mandatari francès, líders com Tusk han descartat rebutjat l’ús d’eines com aquesta, assegurant que “no és un bon mètode” per preservar relacions entre aliats.
Una altra veu rellevant en el marc de l’escalada dels últims dies ha estat la de la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, qui també ha volgut deixar clar les línies vermelles a l’hora de negociar amb els Estats Units. “Per descomptat podem discutir amb els Estats Units sobre com podem reforçar la cooperació per reforçar la seguretat de l’Àrtic […] però el nostre estatus com a estat sobirà no es pot discutir ni canviar”, ha subratllat. “Aquestes són les nostres línies vermelles, així com els nostres valors democràtics”, ha afegit.
Segons fonts diplomàtiques consultades, el pacte sobre Groenlàndia que va anunciar ahir Trump a través de la xarxa ‘Social Truth’ per posar fi a les seves amenaces aranzelàries es divident en dos pilars. Per una banda, una cooperació bilateral reforçada entre Dinamarca i els Estats Units per enfortir la seguretat de l’Àrtic, i per l’altra, un treball més intens en el marc de l’OTAN per també reforçar la seguretat a la zona.
En una línia similar, el primer ministre finlandès, Petteri Orpo, ha posat en valor la solidaritat de la Unió Europea amb Dinamarca i Groenlàndia davant les pressions nord-americanes, remarcant que qualsevol amenaça d’aranzels contra alguns països equival a una amenaça contra tota la UE. Orpo assegurat que el bloc europeu està preparat tant per negociar com per utilitzar, si cal, les seves eines econòmiques, tot defensant que la relació amb els Estats Units “ha de basar-se en la igualtat, la fermesa i el respecte mutu”.
Una nova normalitat
Previ a l’inici de la cimera, fonts diplomàtiques ja havien reconegut que l’arribada de Trump a la Casa Blanca ha obert un nou capítol de relacions entre la Unió Europea i els Estats Units. Si bé continuen subratllant la importància de mantenir el vincle transatlàntic, també admeten que els líders dels 27 afronten “una nova normalitat” que passa per accelerar l’autonomia de la UE i mantenir la “unitat” per respondre a un entorn global cada cop més “hostil” i “volàtil”.
En aquest sentit, les mateixes fonts insisteixen que tots els instruments de què disposa la UE per fer front a les amenaces comercials “estan sobre la taula”. No obstant això, també són conscients que la retirada de l’amenaça de nous aranzels implica que la situació “ha canviat”. De fet, indiquen que, ara mateix, la posada en marxa de l’instrument anticoerció de la UE és “poc probable”. “La situació ha canviat les últimes 24 hores, per tant, no veig que pugui passar [que s’apliqui l’instrument anticoerció]”, assenyalen.
De la mateixa manera, es considera que els arguments que van portar el Parlament Europeu a paralitzar l’aprovació de l’acord aranzelari amb els EUA -pactat entre Brussel·les i Washington l’agost passat- han deixat d’existir.
Rebaixa d’aranzels pactada amb Trump
La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha indicat a la seva arribada a la reunió que, un cop retirada l’amenaça d’aranzels de Trump, l’Eurocambra reprendrà ara les discussions per adoptar finalment la rebaixa dels gravàmens als béns industrials i productes agroalimentaris estatunidencs, entre els quals la llagosta, que dimecres va quedar paralitzada.
La rebaixa dels aranzels a aquests productes és un compromís assumit per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, l’agost passat en el marc de l’acord comercial firmat amb Washington. Brussel·les està pendent d’aquest pas per poder obrir una nova negociació amb Washington sobre els aranzels al vi europeu, que ara afronten un 15% d’aranzels.
Segons ha explicat Metsola, la decisió se sotmetrà a votació del comitè de Comerç Internacional de l’Eurocambra en els pròxims dies i, previsiblement, els eurodiputats ratificaran la decisió en el pròxim ple del mes de febrer.
“Necessitem estabilitat i una associació justa amb els Estats Units, que sigui en benefici de tothom, basada en el diàleg i el respecte”, ha defensat.
