
L’Hospital Mateu Orfila fa una mitjana de mil intervencions de cataractes cada any, essent el procediment quirúrgic més freqüent de la cartera assistencial del centre. En concret, aquestes operacions representen el 96 % de la programació quirúrgica del Servei d’Oftalmologia i el 20 % de l’activitat global anual a les sales d’operacions de l’Hospital.
Per a aquestes intervencions de cataractes i altres cirurgia oculars, com glaucomes i procediments de parpelles, l’Hospital compta amb tecnologia avançada en 3D, gràcies a l’adquisició d’un nou microscopi quirúrgic que permet un camp de visió més ampli i facilita la precisió i seguretat intraoperatòria. Aquest sistema permet operar mirant una pantalla d’alta definició, en lloc de fer-ho a través dels oculars del microscopi tradicional, alhora que aporta una gran magnificació i una alta definició de les estructures oculars.
El doctor Carlos Pérez Mazuelos, cap del Servei d’Oftalmologia, ha explicat que «amb el nou microscopi 3D, la visibilitat de l’equip és molt més àmplia i permet als ajudants quirúrgics veure la mateixa imatge que el cirurgià. D’aquesta manera, la infermera assistent pot anticipar-se als passos de la intervenció, la qual cosa augmenta la seguretat i la tranquil·litat del pacient». També ha manifestat que «hem millorat la qualitat i l’atenció a la sala d’operacions: la tècnica s’ha agilitzat i el flux de treball és més eficient».
El doctor Pérez destaca el treball que duu a terme tot l’equip de la sala d’operacions de Cirurgia Major Ambulatòria (CMA), on es duen a terme aquest tipus de procediments. En aquest sentit ha indicat que «avui el pacient entra més tranquil gràcies a la feina de l’anestesista i la infermeria en la fase de preparació: expliquen el procés abans d’entrar a la sala d’operacions i durant la tècnica també comunicam cada pas que feim. En acabar, el cirurgià parla amb cada pacient per explicar el procediment que s’ha fet i explicar les pautes que ha de seguir a casa».
La cataracta és l’opacitat progressiva del cristal·lí. Forma part de l’envelliment ocular i és la principal causa de pèrdua de visió reversible. Entre els factors de risc destaquen l’edat, l’exposició prolongada a radiació ultraviolada, el tabaquisme, la diabetis, l’alta miopia i l’ús crònic de corticoides. En pacients joves poden ser congènites o traumàtiques. La majoria dels pacients atesos són majors de 60 anys; en ells la cirurgia ofereix alts índexs d’èxit i millora substancial de la qualitat de vida. Evitar el tabac, protegir-se de la radiació UV i controlar la diabetis ajuden a retardar-ne la progressió. No obstant això, el tractament definitiu és l’extracció del cristal·lí opac i l’implant d’una lent intraocular artificial visual en una intervenció la durada de la qual és d’uns trenta minuts.
Avanços en tractaments amb làser
El Servei d’Oftalmologia també ha fet avenços en altres tractaments gràcies a la incorporació de nou aparell tecnològic. D’una banda, compta amb un equip per fer trabeculoplàsties làser selectives (SLT). Es tracta d’un tractament per al glaucoma, que redueix la pressió intraocular, alternatiu a l’aplicació de gotes a diari i, per tant, més còmode per als pacients i amb molts avantatges en la seva qualitat de vida visual.
De l’altra, l’adquisició d’un làser de camp ampli per al tractament de patologies com esquinçaments o despreniments de retina locals o per a pacients amb trombosi ha escurçat el temps del procés de manera considerable, ja que, amb unes poques pulsacions, s’aconsegueix actuar en tota la zona a tractar. «Abans, tardàvem dues hores en allò que ara podem fer en quinze minuts. Hem reduït temps, alhora que els tractaments són menys molestos per al pacient», assegura el cap del Servei.
Activitat
Al llarg d’aquest any 2025, el Servei d’Oftalmologia ha atès 12.950 consultes (3.884 primeres visites i 9.066, successives) i ha dut a terme 4.528 proves oculars i 1.036 intervencions quirúrgiques.
«La majoria de l’activitat del Servei és d’alta resolució, ja que es procura concentrar en un mateix dia la visita i la realització de les proves que pugui precisar el pacient, ja sigui una prova de camp visual, una tomografia, o una injecció intravítria», explica el doctor Pérez.





