La infermetat de la grip de 1918, coneguda també com la grip espanyola, va ser una pandèmia particularment greu que va causar una mortalitat entre 50 i 100 milions de persones a tot el mon, durant els anys 1918 -19. La seva durada fou d’uns 11 mesos. Segons l’anàlisi de les dades de 14 països europeus, que en conjunt sumaven uns 250 M d’habitants en aquella època, en 11 mesos moriren uns 2’5 M de persones, és a dir un 1’1 % del total.
Els mesos d’octubre i novembre foren els que registraren un major nombre de defuncions.
Es creu que el virus es va originar a conseqüència de diversos factors que es combinaren, entre virus humans, porcins i aviar, ocorreguts durant els anys previs a la pandèmia. Segons alguns autors, el grau de patogenicitat del virus es podria haver potenciat a causa de l’efecte mutagènic dels gasos verinosos emprats massivament en el decurs de la Primera Guerra Mundial.
L’origen del nom de la Pandèmia
Coneguda com GRIP ESPANYOLA el nom va sorgir dels governs bel·ligerants que tenien por d’informar sobre la mort de treballadors i de soldats, imposant una censura a la premsa. Les forces aliades, amb gran nombre de pèrdues humanes a causa de la grip, restringiren la informació per tal de que l’enemic no sen aprofités. Espanya, no involucrada en la Gran Guerra, va permetre aquesta informació, ja que va coincidir amb una altra grip, de caràcter més benigna, apareguda a Madrid, sense causar defuncions.
Un segle després, encara els viròlegs epidemiològics i historiadors afirmaven que no es va originar a Espanya, però el seu nom perdura. La primera referència mèdica de la “grip espanyola” és datada el 1 de juny de 1918.
Espanya, que no fou un país bel·ligerant, va sofrir 250.000 víctimes (aproximadament un 1’5% de la població). Es calcula que a Barcelona hi va haver uns 150.000 afectats. Però a Saragossa, el bisbe va organitzar una missa i una novena multitudinària per perdonar els pecats, veritable causant de la pandèmia. A dita localitat la mortalitat fou cinc vegades superior a la resta de les províncies espanyoles.
El seu origen és desconegut. Alguns autors la creuen originària de Xina, d’on molts treballadors emigraren a Europa i als EE UU.
La contribució més sistemàtica de la medicina barcelonina a l’estudi de la grip de 1918 – 19 fou la del catedràtic d’Higiene jubilat D. Rafael Rodríguez Méndez (1845 – 1919). Autor de La Gripe y la Higiene, article en el qual descrivia les diferents representacions de la grip i quasi tots els coneixements de l’època sobre les mesures higièniques contra ella, amb un llenguatge divulgatiu, senzill i entenedor.
La grip de 1918 a Ciutadella
En les Actes Municipals de Ciutadella hi ha evidents referències de les conseqüències de la pandèmia gripal de 1918-19, de les ajudes rebudes de les altres Corporacions Municipals menorquines, així com de les persones vingudes a ciutat per intentar pal·liar i ajudar a la població infectada.
En el mes d’octubre de 1918 l’Ajuntament informava de la precària situació en que es trobaven algunes famílies pobres amb motiu de la grip “que tiene invadida casi por completo esta Ciudad” motiu pel qual el Consistori va obrir una subscripció d’ajuda, encapçalant-la amb 1.000 pessetes, a càrrec del Pressupost Municipal, per socórrer les famílies pobres més necessitades i afectades per dita infermetat.
En iniciar-se el mes de novembre, l’Ajuntament va precisar nomenar alguns auxiliars interins per cobrir les baixes dels treballadors municipals afectats per la grip. Entre les nombroses defuncions registrades en la ciutat del mes de novembre es contaren la de dos farmacèutics, D Francisco Piqué Hosteneda i D. Miguel Seguí Prats.
Entre les ajudes rebudes per Ciutadella hi ha que destacar la dels metges, biòlegs i bacteriològics de la ciutat de Maó: D. Santiago Méndez Cursach, metge de l’Institut de Maó; D. Alejandro Dominguez Martín, metge bacteriològic de l’Estació Sanitaria de Maó; D. Francisco Faulo Fuentes, farmacèutic primer de Sanitat Militar de Maó; D. Francisco Sturla Portella, Director del Llatzeret de Maó, pels quals el Consistori de Ciutadella va demanar a la Governació Provincial una recompensa per l’eficaç tasca desenvolupada.
També reberen efusives notes d’agraïment D. Ricardo Urrutia Otaldia, farmacèutic retirat, i D. Juan Parra Balbuena, Administrador de Duanes pels serveis facilitats a les farmàcies de ciutat durant la pandèmia.
A més de l’aportació econòmica feta pels Consistori, la solidaritat menorquina també va venir d’altres pobles. La ciutat de Maó va aportar 1.049’70 ptes per ser repartides entre les famílies pobres, i la població d’Alaior va contribuir amb 409’20 ptes. D. José Cavaller Piris, va fer una aportació individuals de 1.199’25 ptes. per la mateixa finalitat.
Durant els mesos que durà la pandèmia, a Ciutadella va funcionar una Carnisseria Reguladora de carn (març 1918 – agost 1919), on les famílies més necessitades podien abastir-se de carn a uns preus molt més assequibles, mesura que va contribuir a minvar els efectes de la pandèmia.
