A Ferreries, hi ha llocs que no només alimenten: expliquen una manera de ser. El restaurant Loar és un d’aquests espais on la cuina menorquina es manté viva, sense artificis, com una conversa llarga a taula. Aquí, la tradició no és un reclam turístic sinó una rutina ben apresa: foc lent, producte de proximitat i receptes que han passat de generació en generació amb la naturalitat de qui sap que el millor, moltes vegades, és no tocar gaire res.
La seva carta és un recorregut per plats que formen part del paisatge emocional de Menorca. Hi trobam els caragols amb cranca, una combinació que resumeix mar i terra amb caràcter, i les costelles de cabrit arrebossades, cruixents per fora i tendres per dins, d’aquelles que demanen pa i silenci. La porcella de Menorca al forn desossada, servida amb el punt just de cocció, reforça la idea que a Loar la cuina no corre, s’hi espera el temps necessari perquè el resultat sigui rotund. I després hi ha aquestes propostes que semblen fetes per compartir com els xampinyons amb sobrassada, la truita de patata i sobrassada i, per aquells que cerquen l’autenticitat de les coses senzilles què millor que l’oliaigua, humil i reconfortant, amb la força d’un plat que mai passa de moda.
Els vegetals també hi tenen un paper protagonista. Els carbassons farcits i les albergínies a la menorquina mostren una cuina que no necessita ostentació per ser saborosa. I per als qui cerquen un punt més mariner, les albergínies farcides de rap aporten aquest equilibri entre delicadesa i identitat que encaixa amb la filosofia del lloc. A més, Loar treballa el peix de Menorca per encàrrec, amb plats com la caldera de llagosta o les paelles, pensats per a qui vol planificar un àpat especial i convertir-lo en celebració.
Un altre element que defineix el restaurant és l’atenció a les necessitats alimentàries: ofereixen cuina apta per a celíacs, fet que amplia el públic sense renunciar al mateix criteri de qualitat i respecte pel producte.
Però Loar també és història. La història de Loar és la història d’una família. Desiderio Allès i Margarita Pons van fundar el negoci durant els anys seixanta, obrint un bar que, amb el pas del temps, es va ampliar amb una fonda i casa d’hostes. La segona generació va fer un pas endavant i, l’any 1988, inaugurà un restaurant i un aparthotel. El 2006, una reforma completa de l’edifici original el convertí en un modern hotel de tres estrelles. Aquesta evolució explica molt del present: créixer sense trencar, modernitzar sense perdre l’arrel.
A Loar, la cuina és fidel a l’esperit familiar del negoci. Una carta honesta, plats cuinats de manera tradicional, amb calma, amb el màxim respecte pel producte i pels temps de cocció. I això, avui, és gairebé una declaració d’intencions.
