Narcís neix a Ciutadella l’any 1848. L’any 1868, amb 20 anys, ja apareix com a “tonsurat”. La tonsura -visualment- consistia en afaitar una part dels cabells, el que nosaltres dèiem “sa coroneta”. Es tractava una mostra de submissió a la jerarquia catòlica i símbol del primer dels graus sacerdotals per a iniciar la preparació per rebre el sagrament de l’orde. L’any 1872 ja és diaca i un any després rep els ordes sagrats com a prevere. El primer destí serà el de capellà del cementeri de Maó i de l’ermita de Gràcia. El seu concurs serà decisiu per a donar valor a l’ermita com a punt principal de la celebració de les festes patronals. Tret d’uns pocs anys en que ho és Josep Pallicer Huguet (aprox. 1886 – 1890), ell serà capellà del cementeri i l’ermita entre 1874 i 1924. Narcís Panedas té una bona preparació intel·lectual, tant en el ram de la Teologia com de les Matemàtiques. En la seva joventut, conjumina la feina religiosa amb l’ensenyança i és professor (cap al 1876) de l’escola de la Cort Angèlica de Sant Lluís Gonzaga, establerta a un casal del Pont des Castell, on imparteix matemàtiques. Més endavant, entre 1884 i almenys 1896, serà director del col·legi catòlic de la Santa Creu, fundat el 1877 per Llorenç Pons pvre. Inicialment, l’escola estava radicada al carrer de Sant Ferràn (núms., 19 i 21) i el 1889, per iniciativa de Panedas, es trasllada al carrer de Sant Roc (núm., 29). La seva acció catòlica el porta a ser administrador de la publicació El Grano de Arena durant els darrers anys del segle XIX. Narcís també està vinculat a la parròquia de Santa Maria. El 1886 és nomenat vicari, a les ordres de l’ecònom, Ambrós Carabó i Frontí (Maó, 1855 – 1923). El ciutadellenc és considerat, durant aquelles dècades, com un dels millors oradors catòlics de Menorca. Els seus sermons morals, discursos, homilies… omplien les grans festivitats religioses de l’any i eren seguides i comentades pels oients, especialment els que pronunciava amb motiu de l’aniversari de la Conquesta de Menorca, per sant Antoni, i de la celebració de la Mare de Déu de Gràcia. A pesar que ja complia aquest paper des de 1908, el 31 de març de 1915, arran de l’agreujament de la paràlisi que afectà a Ambrós Carabó, va ser nomenat capellà regent de la parròquia de Santa Maria, càrrec que va mantenir fins la mort de Carabó, el 1923. Aquest any, el dia 1 d’abril de 1923, el Bisbe el nomenarà rector ecònom de Santa Maria. Narcís ja tenia 75 anys i només el podrà exercir durant uns mesos, atès que morirà el 14 de maig de 1924. Eren pocs els capellans que, en aquell temps, podien dir que havien rebut les lloances dels anticlericals. Ell ho va poder fer, ja que els republicans de La Voz no van escatimar elogis a la seva acció a la ciutat de Maó: Don Narciso Panedas Mesquida supo con laudable espíritu de asimilación comprender y practicar siempre cristianamente, el bondadoso liberalismo y la genuina democracia de las ideas, mérito este último de apreciar, por la sinceridad que revela, cuando son muchos los clérigos que bien o no han sabido entender las esencias liberales y democráticas, de la doctrina cristina o, de comprenderlas, no lo demuestran porque se substraen a su influencia (15/05/1924). Per completar aquestes notes biogràfiques, he de destacar una altra activitat a la que l’home hi dedicà moltes hores: l’estadística. Panedas donava una importància capital a l’estadística pràctica, aquella que permet fonamentar les decisions del present en qualsevol matèria. Podem dir que va ser el primer estadístic de la demografia menorquina.
