Les teories Higienistes que circularen pels Països Catalans a la segona meitat del segle XIX tingueren també el seu ressò a Ciutadella.
La publicació de les obres de Pere Felip Monlau i Roca (Barcelona 1808 – Madrid 1871) introductor de l’Higienisme a l’Estat espanyol, amb interessants incursions en el mon de la lluita política i social, l’identifiquen com una de les peces claus per l’adequada comprensió de la vida cultural catalana i també espanyola, de tot el segle XIX.
Batxiller en Arts (1826), Llicenciat en Medicina i Cirurgia (1831) i Doctor en Medicina i Cirurgia (1833), Regent de Psicologia, Ideologia i Lògica (1847) a la Universitat de Madrid, ocupà diversos càrrecs de Sanitat Militar i Civil de les ciutats de Barcelona i València (1844); Secretari de la Comissió encarregada de redactar la nova Ordenança dels Hospitals Militars (1846) entre altres càrrecs i treballs sobre salubritat pública, entre ells el de Delegat metge per Espanya en el Congrés Sanitari de París (1851) i el de Conseller de Sanitat (1855).
Entre les nombroses publicacions volem destacar: Abajo las murallas. Memoria sobre las ventajas que reportaría Barcelona, y especialmente su industria, de la demolición de las murallas que ocupan la ciudad (1841); Elementos de higiene privada (1846), Elementos de higiene pública (1847).
Aquest moviment, preocupat per les condicions de salubritat, sobretot de la classe obrera, i sorgit a Anglaterra a partir de l’anàlisi de la situació de les ciutats industrialitzades, omplí tot el segle XIX, amb la intenció d’aconseguir una qualitat e vida acceptable per a tothom, tant pública com privada, on la salut, la cultura i el benestar fossin els objectius més clars.
Entre 1841 i 1856, Monlau publicà les seves quatre obres de contingut més higienista: Abajo las muralles (1841), Elementos de higiene privada (1846), Elementos de higiene pública (1847), Higiene Industrial (1856), que el converteixen en el rimer metge higienista i en el precursor de l’urbanisme contemporani, ja que l’arquitecte madrileny Ildefonso Cerdá i altres urbanistes espanyols assumiren les seves idees.
La simple transcripció d’algunes de les 20 mesures que proposa la seva obra d’Higiene industrial dóna una idea de l’ampli abast dels seus plantejaments i de les propostes fetes de caire higienista.
- Mandar construir cases-modelo con habitaciones adecuadas para los obreros y sus familias, y fomentar la construcción de casas análogas por cuenta delos particulares.
- Construir lavaderos públicos, económicos y gratuitos.
- Proporcionar la abundancia y baratura delos alimentos, bebidas y condimentos más necesarios.
- Perseguir sin descanso, castigar severamente, las falsificaciones y adulteraciones de los artículos más usuales de comer, beber y arder.
- Vigilar incesantemente las tabernas bodegones, posadas y demás casas opuestos donde se da de comer o se venden alimentos preparados o bebidas.
- Abrir paseos y jardines de recreo, tívoles etc para la clase obrera en los cuarteles o barrios donde viven por lo común los jornaleros.
- Establecer escuelas primarias para los niños y niñas d los obreros
- Fomentar y proteger los establecimientos de sociedades de socorro mutuo
- Facilitar la asistencia médico gratuita y socorros domiciliarios a las familias obreras
Jaume Oliver Jaume : L’higienisme escolar a Mallorca
CCEE Palma de Mallorca 1992
L’augment demogràfic de les ciutats havien fet que algunes poblacions enderroquessin les seves muralles i planifiquessin els seu eixample (Barcelona – Ildefonso Cerdá, Palma de Mallorca … i Ciutadella, a partir de 1864). La nostra ciutat, en el decurs del segle XIX assolí moltes d’aquestes iniciatives, malgrat el nombrosos inconvenients per dur-les a la pràctica, com era la manca de treball industrial i de diners. Però en el anys finals del segle XIX s’observa una lenta, progressiva i constant preocupació per introduir i aconseguir una salubritat dintre de la població que sols era frenat per una constant mancança de recursos, els necessaris per dur-les a terme.
L’entrada en el segle XX el panorama havia canviat radicalment. Lliure del cinturó defensiu i amb la planificació d’amples avingudes al voltant del casc antic canviaren radicalment aquella primera situació.
