Els Cercles d’Economia de Menorca i Mallorca han fet pública una nota d’opinió conjunta en què reclamen un sistema de finançament més just per a les Illes Balears, en el marc de la negociació del nou model estatal que impulsa el Ministeri d’Hisenda.
Les entitats adverteixen que el finançament dels serveis públics fonamentals és clau per garantir el benestar present i futur de la ciutadania. Sanitat, educació, prestacions socials per a les persones majors i col·lectius vulnerables, així com les inversions en infraestructures, són considerats pilars imprescindibles de l’estat del benestar.
En aquest context, els Cercles recorden que fa dècades que reclamen una unió de forces entre institucions, partits polítics i agents socials per aconseguir un sistema transparent, adequat i adaptat a la realitat insular.
El document posa l’accent en el “fet insular”, reconegut per la Constitució espanyola, que obliga a tenir en compte les particularitats dels territoris insulars en la distribució dels recursos públics. També assenyala que, a diferència de Canàries —que compta amb un règim econòmic i fiscal especial— les Balears no disposen d’un mecanisme similar, malgrat patir desavantatges estructurals derivats de la insularitat.
Les entitats subratllen que en un territori fragmentat i allunyat del continent com el balear, resulta imprescindible compensar els sobrecostos associats a la prestació de serveis públics de qualitat a totes les illes. Hospitals, centres educatius, accés a recursos com l’aigua o l’energia, habitatge digne i transport marítim i aeri són elements essencials per garantir l’equitat.
A més, recorden que el 90% dels productes de consum i matèries primeres arriben per via marítima o aèria, tant per satisfer les necessitats d’una població resident que ja supera els 1,2 milions de persones, com per als més de 20 milions de visitants anuals.
Tot i que les Illes Balears s’han convertit en una de les principals locomotores econòmiques de l’Estat, els Cercles alerten que això no ha anat acompanyat d’un finançament proporcional. Segons el model vigent des de 2009, Balears és la segona comunitat que més aporta per habitant, només darrere de Madrid, però continua patint un dèficit fiscal important.
Respecte a la proposta actual del Govern, les entitats consideren que, tot i incloure algunes millores, encara no incorpora adequadament factors com la insularitat, el creixement demogràfic accelerat, la població flotant, l’estacionalitat econòmica o el cost de la vida, tradicionalment més elevat a l’arxipèlag.
Per això, fan una crida a mantenir una actitud vigilant i proactiva i demanen que els representants polítics de les Illes actuïn de manera coordinada per aconseguir una millora real i estable del finançament autonòmic.
Finalment, els Cercles d’Economia de Menorca i Mallorca expressen el seu suport i disposició a col·laborar amb el Govern balear, partits i agents socials per afrontar aquesta negociació, amb l’objectiu d’assolir un sistema just que garanteixi el finançament adequat dels serveis públics i reforci l’estat del benestar.
