Cercle d’Economia de Menorca/Cercle d’Economia de Mallorca – El finançament adequat dels serveis públics fonamentals és un repte de gran importància per a les Illes Balears, ja que d’aquest depèn el benestar present i futur de la ciutadania. Serveis essencials com la sanitat, que garanteix l’atenció i la cura de les persones; l’educació, que forma els joves i els professionals; les prestacions socials per a la gent gran i els col·lectius més vulnerables; o les inversions en infraestructures són pilars bàsics del nostre estat del benestar.
Per aquest motiu, des de fa dècades, els Cercles d’Economia de Menorca i Mallorca han reclamat insistentment la necessitat d’unir forces entre partits polítics, institucions i agents socials per aconseguir un sistema de finançament transparent, adequat i just per a l’arxipèlag.
Cal recordar que la Constitució espanyola reconeix des de fa 48 anys el “fet insular” com un element essencial a tenir en compte per garantir l’equilibri territorial i el principi de solidaritat. Així ho estableix l’article 138, que subratlla la necessitat de considerar les particularitats dels territoris insulars en la distribució dels fons públics.
Canàries, com a altra comunitat insular, disposa d’un règim econòmic i fiscal especial regulat segons les disposicions de la Unió Europea per a les regions ultraperifèriques. Un règim al qual les Illes Balears no poden acollir-se per no tenir aquesta consideració, malgrat comptar amb un règim fiscal propi clarament insuficient.
En un territori petit, fragmentat i allunyat del continent com el de les Illes Balears, hi concorren desavantatges permanents que han de ser compensats. Així ho reconeix també la resolució del Parlament Europeu del 7 de juny de 2022.
La necessitat de prestar serveis públics fonamentals amb qualitat i equitat a Formentera, Menorca, Eivissa i Mallorca és indiscutible: hospitals amb especialistes de primer nivell, centres educatius de qualitat, accés a recursos escassos com l’aigua, energia suficient o habitatge digne, entre d’altres.
A més, el transport —tant marítim com aeri— és clau per a persones i mercaderies. El 90% dels productes de consum i de les matèries primeres necessàries per satisfer les necessitats de la població resident, que supera ja 1.200.000 persones i creix a un ritme que triplica la mitjana estatal, així com dels 20 milions de visitants anuals, depenen d’aquests mitjans. D’altra banda, les exportacions industrials es veuen clarament perjudicades per l’impacte dels costos dels flets.
Les darreres dècades han transformat aquest territori petit i fràgil —el més petit de l’Estat, vulnerable com va evidenciar la pandèmia de la Covid— en una autèntica locomotora econòmica. Tot i això, aquest creixement no ha estat exempt d’impactes negatius, com el descens del PIB per càpita o l’afectació sobre la indústria, l’agricultura i el territori.
Malgrat tot, les Illes Balears són la segona comunitat de règim comú que més aporta per habitant a l’Estat, només superada per Madrid, segons el model de finançament vigent des de 2009. Un model ja obsolet i caducat des de 2014, que ara es troba en procés de revisió per part del Ministeri d’Hisenda en un context de gran debat polític i mediàtic.
De moment, els resultats de la proposta són incerts, amb llums —com una possible agilització i simplificació del sistema o una menor desviació entre territoris— però també amb ombres. La proposta del Govern augmenta lleugerament el finançament actual, però consideram que és clarament millorable en la manera com s’ajusta a la població segons les necessitats de despesa.
No tracta adequadament la realitat de les Illes: la insularitat, el ràpid creixement demogràfic, la població flotant, l’estacionalitat econòmica, l’ordinalitat o el cost de la vida, històricament més elevat a l’arxipèlag.
Si ens atenim a les xifres ministerials, el saldo entre el que es rebrà amb la nova proposta i el que correspondria aportar per sostenir el sistema és clarament negatiu, fet que aprofundiria el dèficit fiscal en lloc d’alleujar-lo. Per això, serà decisiu conèixer els detalls encara pendents.
Des de la societat civil insular consideram necessari mantenir una actitud vigilant, proactiva i col·laborativa, com ja es va fer en el passat, per aconseguir una millora real, estable i efectiva del finançament balear.
En definitiva, cal aprofitar aquesta finestra d’oportunitat per garantir que la contribució de les Illes a la cohesió territorial no impedeixi finançar adequadament els serveis públics fonamentals.
Per tot això, els Cercles d’Economia de Menorca i Mallorca manifesten públicament el seu suport i col·laboració amb altres agents socials, partits polítics i el Govern de les Illes Balears, tal com es va fer l’any 2009, per afrontar aquesta negociació impulsada pel Govern d’Espanya.
L’objectiu és assolir un finançament just per a les persones d’aquestes illes, que incorpori les variables que afecten la realitat insular, que permeti alhora contribuir a la solidaritat interterritorial, millorar el bé comú i reforçar l’estat del benestar, amb rendició de comptes permanent i transparent davant la ciutadania.
Ens hi jugam molt.
Menorca, 26 de gener de 2026
