Acció Cultural de Menorca i Plataforma per la Llengua han presentat, en un acte obert al públic, al que hi han assistit una trentena de persones, les al·legacions a la modificació del Reglament d’Usos Lingüístics del Consell Insular de Menorca.
Així, la societat civil planta cara a la política lingüística en contra de la llengua catalana que duu a terme la màxima institució insular, amb la voluntat de canalitzar el malestar que perceben i que els fa arribar un ampli sector de la societat menorquina per la deriva reaccionària en matèria lingüística del Consell governat pel PP. És per aquest motiu, i per responsabilitat en la defensa de la llengua catalana, la pròpia del territori, que presentaran al·legacions al Reglament d’Usos Lingüístics del Consell Insular de Menorca.
En primer lloc, cal dir que les dues entitats consideren que ens trobam davant una aprovació inicial no motivada i que és, per tant, un acte nul de ple dret. En aquest sentit, segons la memòria vinculada al Reglament, una de les motivacions principals de l’aprovació del RUL és garantir la llibertat d’elecció de llengua per part de la ciutadania, però aquest dret està més que reconegut en el reglament vigent i en la Llei de Normalització Lingüístics i en l’Estatut.
En segon lloc, aquesta modificació és un atac frontal a l’estatus de la llengua que marca l’Estatut i la Llei de Normalització Lingüística i un procés de folklorització de la llengua catalana. És una incongruència que un reglament que emana de la Llei de Normalització Lingüística, que estipula que les administracions han de crear reglaments per afavorir el procés de normalització lingüística, vagi en el sentit contrari: totes les modificacions van en la línia de minvar la presència de la llengua catalana a l’administració. D’altra banda, també destaquen que es fa una manipulació malèvola del concepte de llengua menorquina i llengua estàndard.
Així, la modificació representa un trencament del consens polític i social en matèria lingüística de més de quaranta anys ençà; el menyspreu a les institucions acadèmiques que, segons la llei, vetlen per la qualitat lingüística i per la regulació (Universitat de les Illes Balears), així com els ens de participació social, com el Consell Social de la Llengua Catalana.
D’altra banda, l’eliminació de la comissió de seguiment, que en el reglament actual està integrada tant per càrrecs polítics (de les diferents opcions) com tècnics, obre la via perillosa del maneig unipersonal en l’aplicació del mateix Reglament, la deixadesa de funcions a l’hora de promoure l’aplicació de l’ús normalitzador de la llengua que cerca el Reglament i la preocupant manca de transparència de les institucions públiques. És altament preocupant que un reglament que emana de la Llei de Normalització Lingüística i, per tant, de la necessitat de contribuir a la normalització i promoció de l’ús social de la llengua no estigui vigilat per representants dels diferents estaments de la institució i recaigui en la mateixa persona que promou aquesta modificació. Aquest fet manifesta molt poca sensibilitat democràtica.
Finalment, ambdues entitats han volgut deixar constància que la societat menorquina es manté cohesionada entorn d’una llengua i una cultura que compartim amb més de deu milions de parlants, la llengua catalana. Una llengua que ha viscut etapes d’esplendor i etapes en què ha estat prohibida, perseguida i atacada. Actualment, dins l’estat espanyol, és llengua pròpia i oficial a les Illes Balears, País Valencià i Catalunya. Tot i així, no cessa l’hostilitat constant des de certs sectors per marginar-la i minoritzant-la, atacant el seu estàndard i la seva unitat. Davant aquestes agressions apel·lam a l’actitud de lleialtat lingüística, l’actitud habitual de qualsevol parlant de llengües normalitzades.
La lleialtat lingüística designaria l’estat mental en què la llengua (com la nacionalitat), en tant que ens intangible, i en contrast amb altres llengües, assumeix una posició elevada en una escala de valors, posició que ha de ser defensada. I com a resposta a una substitució lingüística, determina un intent de preservar la llengua amenaçada; en tant que reacció a la interferència, fa de la versió estandaritzada de la llengua un símbol i una causa. Per tant, la lleialtat lingüística pot definir-se com un principi en el nom del qual els individus s’encoratgen ells mateixos i encoratgen els companys de parla conscientment i explícitament per tal de resistir-se als canvis tant en les funcions com en l’estructura o el vocabulari de la seva llengua. En definitiva, cal recuperar l’orgull per la llengua pròpia i a mantenir i defensar el català com a llengua de cohesió social i necessària oberta als nouvinguts.
L’acte reivindicatiu i informatiu que han organitzat les dues entitats neix d’aquesta lleialtat i estima, perquè la nostra llengua és viva, rica, estimada i defensada pels seus parlants, i de la preocupació per la deriva lingüística del Consell Insular de Menorca que bona part de la societat menorquina ha fet arribar a les dues entitats.
Amb la modificació aprovada inicialment del Reglament d’usos lingüístics, el Consell Insular de Menorca fa passes enrere en la normalització i deixadesa de la seva funció de consolidar l’ús del català en totes les seves actuacions i de promoure’n l’ús en la resta d’institucions, administracions i entitats públiques per aconseguir una major presència del català en els diferents àmbits de la societat menorquina. A més, vol introduir un nou model lingüístic sense l’assessorament dels òrgans competents. Es potencien els usos en castellà, els usos bilingües català/castellà i el català, en molts dels articles, passa a ser opcional. Un atac frontal i inacceptable contra l’oficialitat i el prestigi de la nostra llengua, davant el qual responem amb actes d’informació a la ciutadania i amb la presentació d’al·legacions.
Plataforma per la Llengua i Acció Cultural de Menorca conviden la ciutadania a emprar el seu model d’al·legacions per presentar-ne. Les d’Acció Cultural estaran penjades a Facebook i Instagram i les de Plataforma per la Llengua a la seva pàgina web. Recorden que el termini de presentació acaba dia 9 de febrer i que el procediment és presentar una instància genèrica amb les al·legacions adjuntes.
Si el Consell Insular de Menorca refusa aquestes al·legacions, les entitats no descarten emprendre la via legal.
