Amb aquest títol em vull referir al magnífic article del Sr. Felip Munar i Munar publicat el dilluns 5 de gener al Diari de Mallorca. El Sr. Munar és entre altres moltes coses, doctor en filologia catalana i lingüística i un gran coneixedor i divulgador de la cultura popular de Mallorca.
La dita “Perdre l’oremus” vol dir desorientar-se, perdre l’esment d’allò que cal fer o dir, perdre el control de si mateix. Oremus és la forma verbal llatina que significa “preguem”, usada pel capellà per convidar a l’oració. Presumiblement aquesta frase té el seu origen en la situació d’algun capellà que no trobava el text d’una part variable de la missa per haver-ne canviat el punt del missal, llibre gran que durant la celebració es té sobre l’altar on s’hi troben les oracions i altres parts de la missa amb indicació de les cerimònies. També és un llibret per a l’ús dels fidels que conté els textos per a la celebració de la missa al llarg de l’any litúrgic. Vaig recordar que a la meva petita biblioteca tenc un exemplar del missal que guardaven les tietes del meu marit, ho guardaven tot, editat a Barcelona l’any 1953, amb un pròleg i un mapa de Palestina molt interessants. Em contaren fa anys que el meu marit el va rebre quan va fer la primera comunió.
Aquest article doncs del Sr. Munar, títol que em sembla adient, m’ha agradat molt per a la seva exposició contundent i clarivident sobre la situació actual de Mallorca i el seu esdevenir, si no som capaços de rectificar un rumb que la pot abocar a la seva total destrucció. Estic totalment d’acord amb ell quan diu: ”Hem confós el progrés amb el volum, la riquesa amb la quantitat i el benestar amb l’excés”.
No és difícil constatar que Mallorca s’ha convertit en un món desfigurat per a un mercantilisme sense límits afavorit per successives polítiques sense principis, falta de saviesa i excés de cobdícia pròpia d’un egoisme destructor aliè al bé comú.
No obstant i malgrat aquest panorama desolador cal no perdre l’optimisme perquè és reconfortant saber que un gran nombre de persones que conformen la societat civil, lluiten amb afany perquè Mallorca no perdi del tot la seva essència. Com va dir el gran poeta eivissenc Marià Villangómez Llobet: Voler l’impossible ens cal i no que mori el desig.
Enhorabona! Sr. Munar per haver plasmat tan esplèndidament una realitat preocupant sobre l’estat actual de l’illa de Mallorca.
