Josep Pons Gener, Bep Ferro, neix el dia de sant Esteve de 1952. És fill de Pere Pons Caules (Ciutadella, 1920) i Joana Gener Vinent (Ciutadella c. 1923). Pere, sabater, va ser d’aquells joves que els va tocar la grossa de fer set o vuit anys de mili, els de la guerra i els que el règim els van sumar després. Els menorquins, com que provenien de territori roig, els tenien per sospitosos i van viure anys de maltractament. Ja recuperada la vida civil, en Pere va fer feina a les fàbriques de calçat de ca’n Triay, ca’n Bepis i ca’n Marcos. Al casar-se, van anar a viure al Ranxo, que és on va néixer en Bep el 1952. Va a escola as Born i fa becat fins a tercer de batxillerat elemental. Als 14 anys entra a fer feina a la fusteria de ca n’Alfonso Vinent, a la plaça Menorca, just quan l’esclat de la construcció d’urbanitzacions. És al taller on va conèixer a Ramon Castelló que, a més de fuster, era constructor d’instruments musicals, que el va encaminar cap a la música. Passarà després a treballar a Ca n’Esbert fins que s’estableix a compte de l’empresa Roldán, de mobles d’oficina, per donar un darrer pas creant ell l’empresa Versàtil. Jove del Ranxo, la seva socialització coincideix amb la presència del capellà Llorenç Olives a la barriada, en la qual va fer molta feina amb els jove. Bep recorda que cada setmana es trobaven a ca’n Llorenç, per xerrar i escoltar música. Cada mes compraven un disc, un mes el triava mossèn, i solia ser de Raimon o Lluís Llach, i un mes el triaven els joves, i solien ser Gatos Negros o Los Salvajes. Bep viu a prop la construcció de la parròquia, fent-hi feina i acollint a casa a algun d’aquells voluntaris de “les compagnons batisseurs”, una organització laica amb seu a Brussel·les, que van venir a Ciutadella per aixecar l’edifici inaugurat el 1967, i en el qual el grup de joves dels que formava part en Bep van disposar de local. En aquesta època coneix a Lena Calafat, que ja estava amb l’agrupament escolta de Sa Nau, i ell s’aproxima a la família escolta. Durant un any, amb en Joan Melis, serà cap de llobatons. Un any, potser el 1973, en una iniciativa dels pioners, es posa en marxa un festival a Alaior amb grups folk que s’han format a tota l’illa. Després d’una selecció entre els voluntaris, sorgeix el grup AMICS, que actua a Sant Diego. És el germen del que serà CPEP, format inicialment per Josep Pons, Josep Ortega i Josep Maria Juaneda, sortint-se més tard Josep Ortega i entrant Josep Camps. És el primer grup que es dedica la recuperació de la cançó popular menorquina, arribant a l’enregistrament d’un disc històric en 1977. CPEP està en actiu fins al 1982. Josep i Lena ja s’han casat civilment (1976) i tenen dos fills: en Marc i na Bel. Ell no deixarà mai de cantar. Amb en Josep Maria, na Teresa Montserrat i na Maria Antònia Oleo, formarà Calitja, al qual seguirà el grup Ben Xalam, amb en Gerard Anglada, na Candi Goñalons, na Lena Calafat i en Josep Maria Juaneda. A aquest grup continua Es Llambre. Arran de reunir-se a cantar una sèrie de persones entorns dels “festers de Sant Joan” que es recuperen a partir de 1983, es forma la colla coneguda com es Fru-frús, que surt cada any, el dia dels festers, entre 1986 i 2016. Quan acaba aquesta etapa, Josep continua amb dos grups que avui estan en actiu: el grup Tempho i el grup Dimecres Cant, que fan visites musicals periòdiques i regulars a la residència de Santa Rita, a l’Hospital Municipal o al geriàtric de Ferreries. La dedicació de Bep Ferro a la cultura popular també coneix la llarga presència, fins al 2013, al Col·lectiu Folklòric de Ciutadella, i la creació i edició del llibre “Cançons d’anar a vega”, que ha ajudat a mantenir vives tantes cançons que formen part de moltes generacions de menorquins. Josep també tingué una breu experiència institucional quan va entrar uns mesos de regidor, com a independent en les llistes del PSOE, quan l’alcaldia d’Antoni Salvador.
