G. Durà/Ciutadella – Escollir estudis superiors és una de les decisions més determinants per al futur dels joves, però també una de les que genera més dubtes i incerteses. La Fira d’Ensenyaments Superiors d’enguany tindrà lloc els dies 30 i 31 de gener a la Sala Multifuncional de Ciutadella. A El Iris Parlam amb Emilia Suàrez, tècnica del Centre Municipal Universitari de Ciutadella que, juntament amb el Departament d’Educació del Consell de Menorca, ha convertit la fira en un punt de referència per a la informació acadèmica a Menorca.
Molts estudiants arriben al moment d’escollir estudis amb dubtes, pressions o expectatives externes. Quins són els factors que més dificulten la seva decisió?
Ja fa uns anys que hem detectat que van molt pressionats per diferents factors. Per una banda, per les notes de tall, que ja eren altes, però que des de de la pandèmia es van disparar. En general, quasi totes tenen una nota bastant alta. Ara, un Batxiller amb una mitjana de cinc o sis ja no tria gaire cosa i això ja és un hàndicap important. El segon, que sempre hi ha estat, és el futur laboral. Tenen la pressió d’estudiar alguna cosa que doni feina. I ara, també hi hem afegit l’expectativa que ha de ser fantàstic i que els ha de fer feliç. Se cerca la felicitat a través dels estudis i la feina que desenvoluparan. Tenir aquesta il·lusió està bé, perquè tenen divuit anys i és el moment de tenir-la, però també hi ha d’haver una part realista. Diria que, en general, s’ha posat la feina a un lloc de la piràmide que no li pertoca. La feina és per menjar, però, ara, s’ha de gaudir, tenir bons horaris, i també ha de ser una feina de prestigi. I què es troben? Amb notes de tall altíssimes i moltíssimes més carreres que fa deu anys. Cada vegada hi ha més oferta i això, al final, també ho fa més difícil.
Des del Centre Municipal Universitari oferiu un servei d’acompanyament personalitzat. Com feis aquesta orientació i què intentau transmetre als joves quan venen a demanar ajuda?
Intentem donar un servei d’informació universitària. És cert que entre informació i orientació hi ha poca diferència, però el nostre objectiu és complementar la feina que fan els orientadors/es dels instituts, que per això hi són. Qui millor coneixen als estudiants són tutors/es, professorat i orientadors/es. Els alumnes ens demanen orientació, però la nostra feina no és aquesta, no som orientadors i això ho vull deixar molt clar. La nostra feina és informar-los de totes les opcions que tenen. Els agafam de la mà quan acaben el curs i preparen la seva entrada a estudis universitaris. Els hi feim xerrades per explicar-los els requisits d’accés de cada grau, informació sobre escoles i universitats concretes, preinscripcions, tràmits… Sobretot, els oferim molt acompanyament pel que fa als tràmits i els ajudam a cercar opcions i alternatives quan no tenen prou nota per estudiar el que voldrien.
Les famílies també juguen un paper important en aquesta decisió. Amb quines preocupacions arriben més sovint mares i pares al Centre Municipal Universitari?
El primer que volen és que els fills ho endevinin i estiguin bé, però també els preocupa molt on viuran. Ara, amb els preus de lloguer dels habitatges disparats, venen a demanar ajuda en aquest sentit i a informar-se sobre les residències d’estudiants. També venen preocupats pel cost dels estudis i com pagar-los i, en aquests casos, els informam de les beques.
També han de decidir on estudiar. Quines són les ciutats que més solen escollir els estudiants menorquins?
Per tradició i per proximitat el més habitual és Palma o Barcelona, però ja fa uns deu anys que molts estudiants se’n van a Madrid. Des de fa més poc també se’n van a viure i a estudiar Girona, Lleida o Tarragona. Els darrers anys, Granada també estira molt. És una ciutat universitària i els preus dels pisos i les residències són més barats.
Hi ha carreres o itineraris que actualment tenguin més demanda entre els estudiants de Menorca? A què ho atribuïu?
Els moments socials, les sortides laborals i les condicions laborals sempre marquen molt els interessos. Per exemple, durant la crisi econòmica les notes de tall d’Arquitectura van baixar moltíssim perquè no era una època de construcció; no hi veien tantes possibilitats i no es demanava gaire. En canvi, ara, Arquitectura ha pujat de nota i genera més interès. Mestra no falla mai –ni d’Infantil ni Primària-. Des de fa sis anys, INEF també té molta demanda. Infermeria i Medicina tampoc fallen, des de la pandèmia encara més i Fisioteràpia està agafant molta força. I la que també està pujant moltíssim és Psicologia, que ara té unes notes altíssimes.
Actualment, l’oferta d’estudis superiors és molt àmplia i diversa. Com pot un estudiant orientar-se davant tantes opcions?
El primer que han de fer és anar als seus orientadors, si encara no hi han anat. Després, jo els recoman que pensin quin és el seu objectiu i que, per un moment, no pensin ni en les notes de tall ni en la incertesa laboral. A més, també és important consultar les pàgines oficials de les universitats, que és on trobaran informació fiable sobre els requisits d’accés o els plans d’estudis. La Fira, en aquest sentit, és un bon recurs.
Rallam de la Fira, quin és l’objectiu? Què hi trobaran els estudiants i les famílies que s’hi acostin?
L’objectiu és apropar informació de primera mà a les famílies, als estudiants, als orientadors i al professorat en general de l’oferta d’estudis superiors que hi ha a Menorca, també les opcions virtuals i de fora de l’illa. Ve la UIB, diferents universitats de Catalunya, la Politècnica de València, alguns centres privats i concertats de Madrid, de Sevilla… hi ha molta oferta i intentam que sigui variada. Per què? Pel fet que és una bona manerad’humanitzar la informació, d’aclarir dubtes de tu a tu, i no a través d’una web. La gent necessita posar ordre a les idees que veu per Internet i saber si ho ha interpretat bé, confirmar el preu, contrastar… Aquesta és la idea, oferir un espai on podeu consultar moltes de les opcions de primera mà.
A més dels estands informatius, la fira inclou tallers, xerrades i activitats d’orientació. Hi ha alguna activitat que destacaries especialment d’aquesta edició?
La novetat enguany és que hem fet dos espais de tallers en comptes d’un. Precisament, per poder donar resposta a aquesta necessitat de compartir experiències. Per exemple, divendres capvespre hi ha una xerrada d’ensenyaments artístics superiors, perquè, a vegades, ni ens ho mirem perquè pensem que no podrem fer feina d’això. Després també n’hi ha una altra sobre reiniciar la tria d’estudis amb testimonis d’usuaris del servei que no van endevinar la carrera o que en faran una segona. A vegades explicam el que va bé, però també està bé que s’expliqui el que no, per relativitzar-ho. També hi haurà una xerrada sobre beques i una altra per abordar el tema dels pisos i les residències, que preocupa molt a les famílies pels preus i la manca d’habitatge.
Quin missatge donaries als joves que encara se senten perduts o insegurs a l’hora de decidir el seu camí acadèmic?
Jo els recomanaria que pensin en un futur molt immediat. D’aquí a tres, quatre anys: on es veuen? On es veuen capaços de viure i amb ganes de viure? Això és important perquè no tothom se sent a gust al mateix lloc. També els recomanaria que pensin o bé en quin ofici es veuen encara que la carrera no els encanti o bé quin pla d’estudis els crida l’atenció i pensen que els pot agradar. Això, per començar. Després, ja veurem quina feina feim.
