Albert Cadanet/Brussel·les – El Consell de la Unió Europea, on estant representants els diferents estats membres, han certificat l’acord polític necessari per tirar endavant el macropréstec de 90.000 milions d’euros destinat a finançar les necessitats d’Ucraïna per als anys 2026 i 2027. Després d’una reunió d’ambaixadors celebrada aquest dimecres a Brussel·les, 24 dels 27 estats membres -tret d’Hongria, Eslovàquia i la República Txeca- han avalat la proposta de la Comissió Europea, la qual planteja un finançament a través de l’emissió de deute comú. El préstec tindrà el pressupost de la UE com a garantia i l’enviament de les ajudes vinculades a l’àmbit militar i de la defensa estarà condicionada a la compra preferent d’armament europeu sempre que sigui possible.
L’acord assolit aquest dimecres dona continuïtat a la cimera de líders europeus que es va celebrar a finals de 2025, una reunió que es va allargar més de setze hores i on els dirigents finalment es van posar d’acord sobre la fórmula per continuar garantint el suport financer a Ucraïna més enllà del primer trimestre de 2026 sense fer ús dels actius russos congelats.
D’acord amb la posició adoptada pels estats membres -i en línia amb la proposta que la Comissió Europea va emetre aquest gener passat-, la UE dividirà el macropréstec en dues línies. Per una banda, entregarà 30.000 milions d’euros per dotar de suport financer “estable i predictible” al país, mentre que els 60.000 milions d’euros restants aniran destinats a reforçar les capacitats industrials i de defensa de Kíiv, així com a proveir equipament militar.
Pel que fa a la partida específica en defensa, els estats membres sostenen que Ucraïna només hauria de poder adquirir equipament -fent ús del macropréstec- a companyies provinents de la UE, d’Ucraïna o de països dins l’EEA-EFTA (és a dir, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa). “Només si les necessitats militars d’Ucraïna requereixen el lliurament urgent d’un producte de defensa que no estiguin disponibles a la UE, Ucraïna o un país de l’EEA-EFTA, llavors s’aplicarien un conjunt de derogacions”, indiquen els estats.
Tal com s’especifica en el document publicat aquest dimecres, Ucraïna serà obligada a retornar el préstec només quan Rússia hagi pagat reparacions de guerra a Kíiv. En qualsevol cas, la mesura no tindrà cap impacte en les aportacions pressupostàries d’Hongria, Eslovàquia i la República Txeca, que ja van decidir que no participarien en aquesta proposta.
Següents passos
Amb la llum verda del Consell de la UE, els estats membres resten a l’espera que el Parlament Europeu també fixi la seva posició per poder, d’aquesta manera, negociar la proposta definitiva. Un cop es completin tots els passos, la Comissió Europea podrà entregar el primer pagament a Ucraïna a inicis del segon trimestre d’aquest 2026.
