C.M./Maó – Miquel Camps Taltavull (Maó, 1963) és, des de 2005, coordinador de Política Territorial del GOB-Menorca, entitat amb la qual està vinculat des de ben jove, fins i tot abans de la seva fundació l’any 1977. Amb només dotze anys, Miquel Camps va començar a freqüentar l’Ateneu de Maó, on va descobrir el món del naturalisme a través de xerrades i cursets d’ornitologia. Poc després ja ajudava en els primers passos del col·lectiu. Als divuit anys, finalment, s’incorporà a la directiva. Professionalment, Camps va treballar com a administratiu a l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Maó entre 1984 i 1990, fins que demanà una excedència per dedicar-se plenament al GOB com a coordinador general (1991-2005), decisió que acabaria fent definitiva. Aquells anys coincidien amb un intens debat intern sobre la professionalització de l’entitat, en un context de forta mobilització ciutadana, que va portar el GOB a crear progressivament llocs de feina per poder assumir la creixent activitat. Actualment, el GOB-Menorca compta amb setze persones contractades i uns 1.600 socis. Camps és una peça clau d’una junta directiva de 25 membres, amb una presidència voluntària que exerceix Margarida Masferrer.
Aquest estiu, el Consell insular començarà a aplicar a Menorca, de manera gradual, l’anunciada restricció de vehicles. Malgrat el malestar expressat per les companyies marítimes, la pregunta és clara: hi ha alguna altra alternativa real per controlar la massificació turística?
Creiem que és una mesura fonamental. És una de les poques eines per frenar la pressió humana creixent a l’illa, que ha augmentat molt en els últims quinze anys: devers un milió de turistes el 2010 a un milió set-cents mil l’any passat. Aquesta gent pressiona el territori i la mà d’obra que els atén arriba de fora i s’hi queda. És una qüestió metabòlica en una illa amb límits clars, difícil de controlar. Limitar els vehicles turístics ajuda a combatre la massificació a les puntes d’estiu. L’experiència de Formentera és positiva, i la d’Eivissa, iniciada l’any passat, també: és l’única illa que ha reduït la massificació a l’estiu.
El proper dissabte participau en un debat a Ca’s Vesins sobre el problema de l’accés a l’habitatge. Per on passen les solucions?
Inicialment vam decidir no opinar sobre habitatge perquè no era el nostre àmbit, però avui és evident que està estretament lligat al model econòmic i té conseqüències territorials importants. La demanda actual s’utilitza per justificar créixer tant com sigui possible i fins i tot ocupar sòl rústic, com planteja el Govern balear. El problema no es resol només construint més cases: com passa amb els amarraments nàutics, preus elevats deixen fora la població resident. L’habitatge és una emergència, lligada a la massificació turística; turistes, mà d’obra i nous residents d’alt poder adquisitiu han disparat els preus, i moltes cases destinades a usos turístics són inassequibles per a la majoria de menorquins.
Quines solucions hi ha?
És un problema complex, que no té una solució única. Hi ha mesures a curt termini i altres a llarg termini. Les de llarg recorregut han de passar per recuperar la construcció d’habitatge intervingut per l’Administració pública, per garantir preus assequibles. Ara pot sonar estrany, però als anys vuitanta més del 50% dels edificis que es construïen a Espanya eren d’aquest tipus. Amb el temps, l’Administració s’ha anat retirant, l’habitatge s’ha convertit en un bé de mercat i, avui, aquest mercat se situa a les antípodes del que es pot considerar assequible.
“Les solucions de llarg recorregut han de passar per recuperar la construcció d’habitatge intervingut per l’Administració, a preus assequibles. Ara pot sonar estrany, però als anys vuitanta més del 50% dels edificis que es construïen a Espanya eren d’aquest tipus”
Què voleu dir quan dieu edificis intervinguts per l’Administració pública? Habitatges de protecció oficial?
Habitatges de protecció pública en qualsevol modalitat. Poden ser una solució, però a llarg termini: amb sort, d’aquí a deu anys. Mentrestant, la situació és d’emergència. A Menorca cada vegada hi ha més gent que viu en furgonetes o cotxes-caravana perquè no pot pagar un pis, altres comparteixen habitatge com abans, i prolifera l’infrahabitatge en soterranis i cases sense condicions mínimes. Creiem que aquesta emergència només es podrà afrontar reduint la pressió turística.
El ple del Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs presentat contra la llei balear que regula els anomenats “projectes residencials estratègics”, i una altra norma, la Llei de mesures urgents de simplificació i racionalització administrativa, també està a consideració del TC. Hi havia alguna altra alternativa als tribunals?
Quan el Govern legisla en aquesta línia, no hi ha gaire marge d’actuació, perquè no es pot anar contra el Parlament. L’única opció possible és analitzar si aquestes mesures contradiuen normatives superiors, que és el que nosaltres creiem que està passant ara mateix. Anar a construir en sòl rústic amb aquests arguments no està justificat i entra en contradicció amb les normes de protecció territorial.
“Menorca és l’illa que conserva el gran pastís de sòl rústic. Aquest territori és molt llaminer per als negocis especulatius, i creiem que el Govern balear està cedint, obrint la porta a noves permissivitats. L’amnistia n’és un exemple, i el PTI apunta cap aquesta direcció”.
Quines conseqüències poden tenir aquestes lleis?
Les conseqüències poden ser molt preocupants. La primera ofensiva que hi va haver, que incloïa la possibilitat de legalitzar edificis il·legals, té molts de visos de ser inconstitucional, perquè contradiu diverses normatives de protecció territorial. A més, suposa un premi per als infractors i una aplicació discriminatòria de la llei: es recompensa qui ha actuat malament i es perjudica qui l’ha respectada.
Tanmateix, l’actual govern autonòmic ja està aprovant una sèrie de normatives de desregulació, que apunten directament aquests terrenys. L’aministia d’edificacions il·legals, la supressió de la Comissió de Medi Ambient o la llei agrària són decisions que augmenten la pressió immobiliària sobre el camp de Menorca…
Aquesta situació preocupa molt a Menorca, perquè és l’illa que conserva el gran pastís de sòl rústic i no tenim cases per tot arreu. Aquest territori és molt llaminer per als negocis especulatius, i creiem que el Govern balear està cedint, obrint la porta a noves permissivitats. L’amnistia d’edificacions il·legals n’és un exemple, i el nou Pla Territorial apunta en la mateixa direcció. L’article del PTI que permetia convertir qualsevol edifici en habitatge podria convertir Menorca en Eivissa. Obrir aquestes possibilitats és molt irresponsable, igual que ampliar el lloguer turístic en sòl rústic.
“L’accés a l’habitatge i la manca d’aigua són problemes crítics que no es poden resoldre només a llarg termini. Si es continua actuant així, no n’hi haurà prou; haurem de prendre decisions pel camí, a curt termini”.
Us preocupa el nou PTI que està enllestint l’equip de govern del PP?
Ens preocupa molt. El PTI de 2003 va eliminar prop de 60.000 places turístiques i va prohibir construir noves cases en sòl rústic, mesures inèdites en aquell moment. Precisament per aquest coratge a l’hora de plantejar un model de sostenibilitat, va rebre el Premi Nacional d’Urbanisme el 2005. I és aquest fonament el que ara el PP està intentant dinamitar, amb modificacions puntuals i canvis legislatius, socavant la protecció que Menorca havia aconseguit construir.
No és menys cert que totes les polítiques que s’han intentat fins avui per resoldre el problema dels hortals il·legals han fracassat…
El problema dels hortals il·legals no s’ha resolt per falta de coratge polític. Hi va haver qui va fer doblers venent terres a trossos per construir-hi cases, i legalitzar-les ara només premiaria els infractors. El plantejament inicial era massa laxe: es deixava en mans dels propietaris posar-se d’acord i fer un pla especial, però com que no hi havia pressió urbanística ni incentius econòmics, ningú no va moure fitxa. Sense mesures que forcin a actuar, el sistema ha acabat fracassant.
Quina solució proposeu?
La solució ha de consistir a donar una sortida a aquests nuclis perquè deixin de ser un focus de contaminació, millorar-los paisatgísticament i garantir condicions més o menys dignes, però amb metres quadrats limitats.
“El PP està intentant dinamitar els fonaments del PTI de 2003, amb modificacions puntuals i canvis legislatius, i socavant la protecció que Menorca havia aconseguit construir”
Com s’explica que només s’hagin aprovat tres plans especials en 20 anys?
S’explica perquè durant vint anys no hi havia cap clàusula que establís que, si no es feia el pla, el nucli quedaria fora d’ordenació. El PTI de 2023 sí que ho recollia, però immediatament va sorgir la Llei de mesures urgents, que plantejava una amnistia que passava per damunt del PTI.
Què en penseu de la decisió del Consell d’ignorar la UNESCO i continuar amb la rotonda de doble nivell a Rafal Rubí, sense esbucar el viaducte a mig construir?
És cert que hi ha un informe tècnic contrari a l’esbucament del pont, però el problema és molt més complex. No s’entén una rotonda de doble nivell a Rafal Rubí, un tram amb circulació mínima i sense assentaments, quan en altres punts s’han aplicat solucions molt menys impactants. Dos governs diferents van impulsar la declaració de la Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial, però tot i l’advertència de la UNESCO que aquesta obra contradiu les seves directrius, el Consell insisteix que no hi ha alternativa perquè l’obra ja està començada. Aquesta postura provincial és una afronta a Menorca, sobretot quan hi ha solucions aplicades en altres trams i la llei permet replantejar obres per motius paisatgístics. Molts menorquins senten vergonya per la postura del Consell.
“La manca de coratge dels polítics ha fet que el camp de Menorca rebi diners només per mantenir-se, no per reconvertir-se, i aquest és un dels errors principals”
Des del GOB heu denunciat que molts pous a Ciutadella funcionen sense autorització ni control oficial. Quins riscos immediats té la situació actual sobre el territori i la biodiversitat?
Des de fa uns anys a Menorca s’estan sobreexplotant els aqüífers, tal com confirmen les dades dels piezòmetres instal·lats des de 1984. En els darrers deu o quinze anys els nivells tornen a baixar de manera progressiva, tot i tenir una dessalinitzadora a Ciutadella que només funciona al 30% de la capacitat. El missatge és clar: estam superant la capacitat de càrrega de l’aigua, com passa amb l’habitatge, i això no es podrà sostenir gaire temps més. La solució ha de ser posar una dessalinitzadora a cada poble, amb el cost i els anys que això suposa?
El Govern balear vol incloure al Pla Hidrològic una segona dessalinitzadora a la part de Llevant de l’illa. Aquesta infraestructura, pot ajudar a resoldre el problema?
La pregunta és per què el Govern vol una segona dessalinitzadora a Menorca. L’argument és que els aqüífers no donen prou, però les dades des Mercadal mostren que els piezòmetres baixen des de fa deu anys, com ja passa en altres zones. Haurem de posar una dessalinitzadora a cada poble? És qüestió de temps que tots acabin patint el mateix problema. Les opcions són clares: multiplicar dessalinitzadores, amb un cost elevat i molts anys de tramitació, o apostar per la sostenibilitat, reduint la pressió turística i la població estacional.
“La postura provincial del PP respecte a l’enllaç de Rafal Rubí és una afronta a Menorca, sobretot quan hi ha solucions aplicades en altres trams i la llei permet replantejar obres per motius paisatgístics”
El camí, per tant, és el decreixement…
Es tracta de la racionalització del sector turístic. Hi ha un conflicte d’interessos dins del sector: qui es dedica estrictament a atraure turistes vol que el producte de Menorca es mantingui atractiu, i la massificació el degrada. Que un visitant arribi a Cala Mitjana i no pugui ni posar la tovallola és una decepció.
Però, com es pot sostenir l’economia de Menorca depenent gairebé només del turisme i els serveis?
Creiem que el sector primari encara té molt recorregut. L’aparició d’El Caserío va orientar el camp cap a la llet, però des dels anys 80 les condicions de comercialització han canviat i el sector no s’ha diversificat. Les finques que es diversifiquen troben un mercat gran, fins i tot local. La idea de Menorca és que el sòl rústic sigui per al sector agrari, i per això cal un sector viable. La manca de coratge ha fet que el sector rebi diners només per mantenir-se, no per reconvertir-se, i aquest és un dels errors principals.
“Les opcions són clares: multiplicar dessalinitzadores, amb un cost elevat i molts anys de tramitació, o apostar per la sostenibilitat, reduint la pressió turística i la població estacional”
Tot i els dubtes que formuleu, la dessalinitzadora de Rafal Amagat té un efecte útil: Ciutadella negocia amb Abaqua per connectar-la amb les canonades d’Aigües Cala Blanca i millorar l’aigua carregada de sal i nitrats de diferents urbanitzacions…
Han passat quinze anys des que es va construir la dessalinitzadora i encara no està connectada als pous principals. Tenir-la al Pla Hidrològic no és el mateix que tenir aigua real. A Ciutadella, tot i disposar-ne des de fa anys, l’aqüífer més afectat no ha millorat, perquè sempre és més barat agafar aigua del subsòl. Pensar que les dessalinitzadores recuperaran els aqüífers és una fal·làcia: més aigua no frena l’explotació. Cal preguntar-se si es volen per permetre més urbanitzacions i turisme d’estiu, o si seria millor replantejar el creixement i racionalitzar els consums.
L’augment de l’agricultura intensiva amb pivots al sud i oest de Ciutadella ha incrementat també la demanda d’aigua. Quines estratègues concretes recomaneu per compatibilitzar regadiu i sostenibilitat ambiental?
Una finca intensiva que cultiva blat d’indi a l’estiu utilitza un recurs que és de tots, l’aigua, per a un ús privat: el seu negoci. Però no només val aquest exemple: tots els jardins de la costa de tipus nòrdic mantenen gespa verda amb moltíssima aigua, cosa que no és prioritària per a Menorca. La solució seria canviar la imatge de les urbanitzacions i apostar per jardineria mediterrània, que és igual de polida i consumeix molta menys aigua.
“A Ciutadella, tot i disposar des de fa anys d’una dessalinitzadora, l’aqüífer més afectat no ha millorat, perquè sempre és més barat agafar aigua del subsòl. Pensar que les dessalinitzadores recuperaran els aqüífers és una fal·làcia: més aigua no frena l’explotació”
El port de Ciutadella ha registrat més de 628.000 passatgers el 2025, consolidant-se com a punt clau de la connectivitat marítima. Com incideix aquest augment en la pressió urbana, en la mobilitat i en els recursos naturals?
A Formentera, les restriccions de vehicles no afecten els residents, només les empreses de lloguer i els turistes amb cotxe propi. Al Teatre des Born, si hi ha tres-centes localitats, ningú no pensa a tirar les parets; a Menorca, sí que intentem acollir tothom. Des del GOB considerem això un suïcidi: no aporta benestar econòmic i bloqueja la vida d’una generació de joves que no poden formar família. A Eivissa, el boom turístic ha generat barris de xaboles, amb gent dormint en tendes de campanya. Quin model econòmic és aquest?
La situació d’Eivissa és un avís a navegants…
És un avís a navegants: a Menorca ens quedem sense aigua i habitatges, i cal replantejar el model econòmic. No servirà promocionar més turisme pensant que això ens beneficiarà; el creixement en volum ja no interessa. Fins i tot economistes locals i la Fundació Impulsa ho confirmen.
“Al Teatre des Born, si només hi ha 300 localitats, ningú no pensa a tirar les parets; a Menorca, però, intentem acollir tothom. Això un suïcidi: no aporta benestar econòmic i bloqueja la vida d’una generació de joves que no poden formar família”
Mirant a cinc anys vistam quines són les tres accions immediates imprescindibles que el GOB recomana per assegura la sostenibilitat de Menorca sense comprometre els aqüífers, el territori i la sostenibilitat?
Per a nosaltres cal racionalitzar els excessos dels últims quinze anys. Primer, limitar el nombre de vehicles que circulen per Menorca, una de les poques palanques per frenar la massificació turística. També és crític l’aigua: cal un pla de racionalització dels usos, frenant nous creixements i revisant consums no prioritaris. Finalment, reorganitzar el sector agrari: només entre un 16 i un 19% del que consumim es produeix a l’illa. No falta terra ni pagesos; cal donar suport per reconduir la producció cap a aliments localment consumibles.
Quins són els arguments que us han portat a oposar-vos a la construcció d’una marina seca al port antic de Ciutadella?
Els amarraments han crescut molt en les darreres dècades a Ciutadella i Maó. La llista d’espera inclou molts menorquins, perquè la privatització eleva els preus. A Maó, l’Autoritat Portuària treu a concessió els amarraments de gestió directa, i els negocis se’ls emporten els que paguen més. Al port de Ciutadella, ja hi ha cues per posar benzina; afegir 250 barques més augmentaria la massificació i les activitats especulatives, que no beneficien els residents.
L’habitatge, l’aigua… Vivim un dels moments més preocupants dels últims anys?
La situació és de màxima emergència. L’accés a l’habitatge i la manca d’aigua són problemes crítics que no es poden resoldre només a llarg termini. Si es continua actuant així, no n’hi haurà prou; haurem de prendre decisions pel camí, a curt termini.
