Albert Cadanet/Brussel·les – El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit mantenir el tipus d’interès de referència en el 2% tot i les constants amenaces a l’estabilitat global i a la imprevisibilitat del president dels Estats Units, Donald Trump, amb les seves polítiques comercials. Malgrat els moviments del líder republicà i el context geopolític, la inflació a la zona euro continua estable i prop de l’objectiu del 2% -al gener la taxa es va situar en l’1,7%- i les previsions de creixement per aquest 2026 s’han revisat a l’alça. Així, el Consell de Govern de l’entitat aposta per la línia mantinguda durant els últims mesos i signa la cinquena pausa consecutiva dels tipus des que va decidir aturar l’estratègia de relaxament de la política monetària el juliol passat.
A banda de mantenir el tipus d’interès de referència en el 2% -des del setembre del 2024 s’utilitza el que s’aplica a les entitats que dipositen diners al banc central- els altres dos tipus que controla el BCE tampoc han patit variacions. En aquest sentit, el tipus d’interès bàsic es queda en el 2,15%, mentre que el tipus per als préstecs immediats continua en el 2,4%.
En el comunicat difós aquest dijous, l’entitat confirma que les seves previsions continuen apuntant a una inflació que “s’hauria d’estabilitzar en l’objectiu del 2% a mitjà termini”. “L’economia continua mostrant capacitat de resistència en un entorn mundial difícil; el baix nivell d’atur, la solidesa dels balanços del sector privat, l’execució gradual de la despesa pública en defensa i els efectes favorables de les anteriors rebaixes dels tipus d’interès estan impulsant el creixement”, indica el BCE.
Malgrat la bona marxa de l’economia, el banc central també adverteix que les perspectives continuen sent “incertes” degut a l’actual imprevisibilitat “referida a les polítiques comercials globals i a les tensions geopolítiques”. En aquest sentit, l’organisme monetari repeteix el mantra de les últimes reunions i reitera que seguirà aplicant un enfocament “depenent de les dades” i que les decisions sobre tipus d’interès s’adoptaran “reunió a reunió”, sense comprometre’s per avançat a una senda de tipus concreta.
Declaracions prèvies
La decisió d’aquest dijous dona continuïtat a les paraules que la presidenta de l’entitat, Christine Lagarde, va pronunciar en l’anterior reunió del Consell de Govern, quan també es va optar per mantenir el preu del diner. A ulls de la dirigent francesa, els tipus a la zona euro es troben “en una bona situació”, en uns nivells que permeten continuar impulsant l’activitat econòmica i que, alhora, atorguen cert marge de maniobra en cas que sorgeixin noves tensions econòmiques.
Així, amb una inflació estable i un creixement econòmic moderat però sostingut, el BCE ha optat per no fer canvis i continua defensant que els tipus actuals són els adequats per tenir “marge de maniobra” davant noves eventualitats.
Contrast amb la Reserva Federal
Als Estats Units, la Reserva Federal (FED) manté els tipus d’interès força més elevats, en una forquilla entre el 3,5% i el 3,75% per fer front a una inflació més alta que a l’eurozona i per sobre l’objectiu del 2%. Segons les últimes dades, el país nord-americà va registrar al desembre una taxa d’inflació del 2,7%, un punt per sobre l’europea.
A ulls de Trump, la FED hauria de rebaixar els tipus per impulsar l’activitat econòmica, això sí, sense tenir en compte els riscos per a l’estabilitat de la inflació que se’n podrien derivar. En aquest sentit, el president estatunidenc ha carregat durament contra l’actual president de la FED, Jerome Powell, a qui vol substituir per una figura més afí.
Arran d’aquesta polèmica, tant el BCE com altres bancs centrals han sortit en defensa de Powell i han reivindicat la “independència” de la principal institució monetària estatunidenca. “La independència dels bancs centrals és un pilar central de l’estabilitat de preus, financera i econòmica que persegueix l’interès dels ciutadans que servim”, van expressar les entitats en un comunicat. “És crític preservar aquesta independència, respectant plenament l’estat de dret i la democràcia”, resumia el seu escrit.
