A Palma els aparadors de les botigues ja han retirat els dimonis de Sant Antoni per col·locar-hi Cupidos i cors que anuncien una de les festes més comercials de l’any: Sant Valentí.
Record que fa molts d’anys durant un dels meus viatges a Itàlia a la regió d’Úmbria, vàrem visitar la ciutat industrial de Terni que té un passat romà i medieval. Un lloc amb molt d’encant només apte per als romàntics. Allà és on vaig descobrir que a la seva basílica descansen les suposades restes de Sant Valentí.
Valentí fou un metge romà que es convertí al cristianisme. Era sacerdot i bisbe i va viure al segle III a Terni. Històries populars de l’època conten que durant el regnat de l’emperador romà Marc Aureli Claudi, conegut com Claudi II el gòtic, va prohibir als seus soldats casar-se. Estimava que els soldats sense família eren més lleials i efectius en el camp de batalla. Aleshores Valentí, davant el que considerava una injustícia, va començar a celebrar matrimonis en la clandestinitat desafiant així l’ordre imperial.
En assabentar-se d’aquest fet, l’emperador ordenà el seu empresonament. La seva vigilància fou confiada al oficial Astérius que tenia una filla de nom Júlia afectada de ceguera. Aquest oficial va voler posar Valentí en evidència i ridiculitzar-lo desafiant-lo a que tornés la vista a la seva filla. El miracle es produí i na Júlia, de qui s’havia enamorat Valentí, recobrà la vista. Astérius i la seva família es convertiren al cristianisme. Finalment l’emperador ordenà martiritzar i després executar en Valentí el 14 de febrer de l’any 270. En Valentí hauria escrit a la seva estimada una carta firmada amb “El teu Valentí”.
La Sant Valentí es basaria així sobre el tràgic destí de Valentí de Terni. Però també sobre el seu acte de bondat i el seu desafiament motivat per l’amor. Convertit en màrtir fou designat patró dels enamorats pel papa Alexandre VI l’any 1496. El 1969 la Església catòlica va esborrar aquella festivitat del calendari litúrgic davant dels dubtes que existien sobre l’origen pagà de la història de Sant Valentí.
La llegenda també conta que Júlia agraïda a en Valentí per la seva curació, plantà un ametller de flors rosades devora la seva tomba. Per això es considera aquest arbre símbol de l’amor, de l’amistat duradora, de la pau i de l’esperança.
Aquell fet em va fer recordar que al costat de la tomba del poeta català Joan Maragall (1860-1911) l’any 1924 es va sembrar un ametller com a mostra de gran afecte. Cada any, el segon diumenge del mes de febrer poetes i escriptors s’hi reuneixen per recitar versos. En Joan Maragall va escriure un magnífic poema sobre l’ametller, un arbre molt estimat a Mallorca que el mes de febrer ens ofereix l’espectacle nevat i encisador de les seves flors.
Malgrat que sembla que aquesta festa sigui un invent dels grans magatzems, té les seves arrels cristianes que inviten a recordar la importància de l’amor en totes les seves vessants.
Existeixen diferents versions sobre aquesta llegenda, jo em qued amb aquesta que em pareix molt romàntica i com diuen a Itàlia : “si non è vero, è ben trovato”.
