
Menorca, una illa mediterrània coneguda pel seu clima suau, va viure un episodi meteorològic extraordinari el febrer de 1956. Aquesta nevada, considerada una de les més importants del segle XX, ha quedat gravada en la memòria col·lectiva com “s’any de sa neu”. Durant aquells dies, la vida a l’illa es va veure alterada per les baixes temperatures i la inusual capa de neu que va cobrir carrers, camps i pobles.
El context meteorològic

El fenomen va tenir lloc entre el 9 i el 10 de febrer de 1956, en un hivern excepcionalment fred a tot Europa. Segons els registres, aquelles setmanes van ser de les més gèlides del segle. La nevada va ser provocada per una massa d’aire fred d’origen siberià que va travessar el continent fins a arribar a les Balears. Aquest fet, combinat amb la humitat provinent de la Mediterrània, va crear les condicions perfectes perquè la neu caigués de manera abundant.
Els termòmetres van marcar temperatures extremes a l’illa, amb registres per sota dels -3 °C, un fet insòlit per a una zona on els hiverns solen ser suaus. La neu va arribar a acumular diversos centímetres, cobrin carrers i camps, i deixant estampes poc habituals en un territori acostumat a hiverns plujosos però no pas nevats.
L’Impacte a l’Illa
Afectacions a la vida quotidiana

Les conseqüències d’aquesta nevada van ser immediates. Molts menorquins es van despertar amb la sorpresa de veure els seus pobles coberts de blanc. La circulació per camins i carreteres es va veure fortament afectada, i moltes activitats quotidianes van quedar paralitzades.
Els nens, però, van viure l’esdeveniment amb entusiasme i sorpresa, aprofitant per jugar amb la neu, un fenomen que la gran majoria no havia vist mai abans.
Danys en l’agricultura i la ramaderia

El sector agrícola i ramader, fonamental per a l’economia de l’illa en aquell moment, va patir importants estralls. Les baixes temperatures van afectar greument els cultius, especialment les hortalisses i arbres fruiters, i moltes granges van patir la pèrdua de bestiar per les condicions extremes. Els pous d’aigua es van congelar en algunes zones, dificultant encara més la feina dels pagesos.
Els pobles davant la nevada

Diversos municipis de l’illa van patir de manera diferent els efectes de la nevada:
• Ciutadella: La plaça des Born i el port van quedar completament coberts de neu, creant imatges que semblaven més pròpies del nord d’Europa que d’una illa mediterrània.
• Maó: La neu es va acumular als carrers del centre històric i al port, dificultant la mobilitat i el subministrament de béns essencials.
• Alaior: La baixada brusca de temperatures va provocar la formació de caramells de gel que penjaven de les teulades i de les fonts, cosa que testimoniava l’intens fred.
• Ferreries i Es Mercadal: Aquests pobles situats a la zona central de l’illa van registrar algunes de les temperatures més baixes i gruixos de neu considerables, donada la seva altitud respecte a la resta del territori.
Un record inoblidable

Amb el pas dels dies, la neu es va anar fonent, i la vida va tornar a la normalitat. No obstant això, la gran nevada de 1956 es va convertir en una llegenda local, transmesa de generació en generació. Encara avui, molts menorquins grans recorden aquell episodi com un dels moments més extraordinaris de la seva vida.
Aquest esdeveniment ha quedat immortalitzat en fotografies de l’època i en els relats de testimonis que van viure en primera persona aquell hivern excepcional. Avui dia, amb els canvis climàtics que afecten el planeta, és difícil imaginar que un fenomen similar es torni a repetir amb la mateixa intensitat a Menorca.

La nevada de 1956 és una de les efemèrides meteorològiques més recordades de Menorca. Un fenomen tan extraordinari en una illa mediterrània no només va alterar la vida diària dels seus habitants, sinó que també va deixar una empremta inesborrable en la seva història. Els qui la van viure la recorden amb una barreja de sorpresa, dificultat i nostàlgia, fent d’aquell episodi un relat que encara perdura en la memòria col·lectiva de Menorca.





