EL IRIS/C.M./Maó – Metge d’urgències de trajectòria consolidada i amb gairebé tres dècades de vinculació a l’Àrea de Salut de Menorca, Bernardo Pax (Maó, 1966), casat i pare de tres fills, és avui una de les veus amb més experiència del sistema sanitari insular. Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Valladolid, amb el Certificat de Medicina d’Urgències i Emergències i un màster en Gestió Clínica i Direcció Mèdica i Assistencial, ha desenvolupat la seva carrera principalment als serveis d’urgències de l’Hospital Verge del Toro i de l’Hospital Mateu Orfila, que va dirigir com a cap de servei des de 2013, i fins al mes d’agost de 2023. Amb una àmplia formació en emergències i una trajectòria que combina l’àmbit assistencial i el compromís institucional -també com a regidor de l’Ajuntament de Maó, en el període 2014-2011, i també en l’actualitat-, Pax reflexiona en aquesta entrevista sobre l’evolució de les urgències, els reptes actuals del sistema sanitari i el futur de l’atenció a Menorca.
Segons les darreres dades fetes públiques pel Govern, l’Hospital Mateu Orfila acumula una demora mitjana de quasi 99 dies per a operacions i de 72 per a consultes externes. Quines mesures concretes heu pres les darreres setmanes per reduir aquestes estadístiques, i com valoreu la situació? Quines especialitats són les que col·laboren més a aquestes xifres?
Les llistes d’espera són inevitables i inclouen pacients que necessiten atenció especialitzada, tant en consultes com en intervencions quirúrgiques. Si hi ha, posem per cas, 20.000 persones en llista d’espera però som capaços d’atendre-les en dos mesos, això indica un volum d’activitat molt elevat. El que realment cal valorar són les demores, és a dir, el temps mitjà d’espera. En consultes externes hem millorat: actualment la demora mitjana és de 70 dies, tot i que l’objectiu és situar-la per sota dels 60. En cirurgia, la mitjana és de 97 dies. Aquestes dades depenen de diversos factors, tant dels usuaris com dels professionals, i cal tenir en compte que la plantilla no està completa: ara mateix ens falten, per exemple, dos traumatòlegs. Tot i això, les cirurgies oncològiques i urgents no tenen espera. Les intervencions menys prioritàries, com operar-se d’un galindó, poden demorar-se més del que voldríem, però prioritzam els casos més greus, cosa que tothom entén. Per reduir les demores, cercam solucions com la incorporació de nous metges i les jornades extraordinàries, en què molts professionals prolonguen voluntàriament la seva jornada als capvespres. La implicació del personal és alta i la Conselleria hi fa una aposta clara.
Quina és la taxa de retenció dels professionals que entren, és a dir, quants metges i infermers que arriben a Menorca marxen abans de dos anys?
És difícil determinar amb exactitud la taxa de retenció dels professionals. Quan vaig començar aquí, el principal problema era a l’àrea de medicina interna, que ja hem aconseguit resoldre. En canvi, especialitats com traumatologia, que aleshores estaven en una situació acceptable, ara pateixen una manca de personal. A psiquiatria ha passat una situació similar: fins fa poc tot estava equilibrat, però tres jubilacions i una sola incorporació han generat un dèficit de professionals. Aquestes circumstàncies ens obliguen a ser previsors.
“En consultes externes hem millorat: actualment la demora mitjana és de 70 dies, tot i que l’objectiu és situar-la per sota dels 60. En cirurgia, la mitjana és de 97 dies”
Els problemes d’accés a l’habitatge o el cost de la insularitat dificulten l’estabilitat de la plantilla. Què féu per retenir el màxim possible aquests professionals?
Hi ha places de difícil cobertura, per a les quals s’ofereix un plus als professionals, i també influeix la qüestió de la insularitat, que afegeix dificultats. Algunes especialitats, com digestiu, són especialment complicades de cobrir. El nostre objectiu principal és oferir suport i facilitar la incorporació dels nous professionals. Per exemple, contactem amb escoles per ajudar amb el trasllat dels fills i, com que som més de mil professionals, sempre hi ha algú que coneix un pis disponible per llogar. Canalitzam aquesta informació per ajudar a integrar els nous membres de l’equip.
Hi ha especialitats amb sobrecàrrega persistent, com ara traumatologia, a la qual heu fet esment, o altres, com oftalmologia o neurologia, posem per cas, que necessiten una atenció especial? Quins plans de contractació o reorganització teniu per suplir punts crítics en aquestes especialitats?
Actualment, tenim mancances en diverses especialitats. A psiquiatria ens falten professionals; a anatomia patològica, també n’hi manca un, tot i que el relleu està gairebé garantit; a digestiu ens falta un especialista i funcionem amb un cardiòleg menys; i a més, falten dos uròlegs. En canvi, altres especialitats estan millor cobertes. A oncologia, la plantilla és completa; a nefrologia hem passat de tres a quatre especialistes, cosa que ha permès posar en marxa la diàlisi peritoneal, que començarà al febrer. A neurologia, la plantilla de quatre professionals cobreix la demanda segons les temporades, tot i la complexitat dels casos. Fa un any, la demora mitjana per a una primera visita era de 193 dies; ara és de 101, gràcies també a la incorporació d’una quarta neuròloga. A digestiu, quan només érem dos professionals, la situació era complicada; ara, amb tres especialistes, la llista d’espera gairebé ha desaparegut, tot i que cal incorporar un quart especialista. A cardiologia, rebem suport dels companys de Son Espases i la llista d’espera ha millorat. Dermatologia manté la situació estable, mentre que a pneumologia, amb només dos professionals, la demanda és alta i s’estudia ampliar la plantilla. A oftalmologia, la llista d’espera és de 1.063 persones, amb una demora mitjana de 96 dies per consultes i 76 dies per intervencions quirúrgiques. Traumatologia és la branca amb més sobrecàrrega, amb 2.193 pacients en llista d’espera, i reduir aquesta xifra és un dels grans objectius. També destaca rehabilitació, amb 1.107 persones esperant primera visita. Pel que fa a cirurgia quirúrgica, els punts crítics principals són cirurgia general, traumatologia i urologia. En resum, reforcem la plantilla quan és possible, reorganitzem recursos i busquem solucions temporals per alleujar els punts crítics i reduir les llistes d’espera, mantenint la qualitat de l’atenció.
“Traumatologia és la branca amb més sobrecàrrega, amb 2.193 pacients en llista d’espera, i reduir aquesta xifra és un dels grans objectius. També destaca rehabilitació, amb 1.107 persones esperant primera visita”
Parlem de la vaga de facultatius del passat mes de desembre. Com ha afectat el funcionament de la sanitat menorquina? Quina valoració en féu?
Hi ha dues qüestions a destacar. La primera és que es tracta d’una vaga convocada en desacord amb l’Estatut Marc, depenent del Ministeri de Sanitat. Com a Àrea de Salut, només en som testimonis i en patim les conseqüències. La segona és la meva valoració personal com a metge. Més enllà de la meva opinió com a facultatiu, és evident que quan els metges fan quatre dies de vaga, els serveis mínims garanteixen l’atenció a casos urgents: intervencions oncològiques, la UCI, les urgències i els serveis centrals de l’hospital funcionen amb normalitat. Això sí, algunes consultes es veuen demorades, i en aquests casos intentam recol·locar els pacients en dates posteriors; més enllà d’això, no podem fer gaire més.
Parlem de salut mental: quantes places lliures hi ha avui a les unitats de salut mental de Menorca, i quant ha crescut la demanda en els darrers dotze mesos?
Durant el 2025 es van atendre 11.088 consultes de salut mental, de les quals 1.364 van ser primeres visites, xifra similar a la del 2024 (1.324). Cal distingir entre els casos atesos a la unitat de psiquiatria de l’Hospital Mateu Orfila, on gairebé no hi ha llista d’espera, i els problemes més psicològics, que també requereixen atenció per garantir el benestar emocional dels pacients. Recentment s’han incorporat tres psicòlegs a Atenció Primària: un al Canal Salat i dos més repartits entre Maó i la zona centre de Menorca. Aquesta mesura ajuda a descongestionar les visites de psiquiatria, que acostumen a ser casos més greus, i de moment sembla que està funcionant molt bé.
“Durant el 2025 es van atendre 11.088 consultes de salut mental, de les quals 1.364 van ser primeres visites. Recentment s’han incorporat tres psicòlegs a Atenció Primària: un al Canal Salat, un altre a Maó i un més a la zona centre. Aquesta mesura ajuda a descongestionar les visites de psiquiatria”
El projecte del nou centre de salut de Ciutadella amb sala d’operacions sense ingrés segons anunci recent (2025), a quina data preveieu començar les obres i quan estimeu que entraria en funcionament?
El primer que cal deixar clar és que el nou centre de salut de Santa Rita es farà i serà un dels cinc millors de tota Espanya. L’any passat es va presentar el projecte guanyador del concurs d’idees, i ara correspon a l’empresa adjudicatària redactar el projecte arquitectònic. Un cop finalitzat, el Servei de Salut l’haurà de revisar i, posteriorment, s’haurà de convocar el concurs per a l’adjudicació de les obres. L’objectiu és poder donar el tret de sortida a les obres el desembre d’aquest any o, com a molt tard, entre gener i febrer de 2027. Estem fent tot el possible perquè sigui així.
Quin serà el nombre de consultes mèdiques, especialitats i serveis que preveieu que tingui el nou centre, comparat amb l’actual?
El centre de salut del Canal Salat acull actualment consultes de gairebé totes les especialitats de l’Hospital Mateu Orfila. Tot i que no s’hi duen a terme intervencions quirúrgiques, sí que s’hi passen visites. Durant el 2025, els especialistes de l’HMO van atendre 26.675 persones a Ciutadella en àmbits com oncologia, cirurgia, traumatologia, dermatologia, oftalmologia, reumatologia, neurologia, endocrinologia, pediatria, ginecologia, otorrinolaringologia, cirurgia plàstica, nefrologia, anestesiologia i la unitat del dolor, incorporada recentment. Cal tenir en compte que Ciutadella té un pes poblacional important i disposa d’un centre de salut molt potent, gairebé un centre d’especialitats. Aquesta línia es vol reforçar amb el nou centre de Santa Rita. La gran novetat serà la cirurgia major ambulatòria, sense ingrés hospitalari. Això permetrà que intervencions que ara es fan a l’Hospital Mateu Orfila es puguin realitzar a Ciutadella. No s’hi faran operacions de maluc ni pròtesis de genoll, però sí totes aquelles que no requereixin hospitalització.
Quantes places d’aparcament es preveue i com s’ha resolt l’accessibilitat (per a mobilitat reduïda, ambulàncies, transport públic…) en el projecte del nou centre de Ciutadella?
El centre es construirà en una parcel·la cedida per l’Ajuntament de Ciutadella i, per tant, entenem que en el seu moment l’estudi de detall de la zona ja va tenir en compte totes aquestes qüestions. Des de l’Àrea de Salut hem donat una importància especial a la previsió d’aparcaments del projecte guanyador. En total, s’han projectat 251 places d’aparcament, amb una planta soterrani que, previsiblement, donarà resposta a la demanda del nou centre de salut.
“L’objectiu és poder donar el tret de sortida a les obres del nou centre de salut de Santa Rita el desembre d’aquest any o, com a molt tard, entre gener i febrer de 2027. Estem fent tot el possible perquè sigui així”
Quant costarà aproximadament el centre?
El pressupost estimat del nou centre de salut és de 20 milions d’euros, tant de bo no ens desviem d’aquesta xifra.
Es preveu traslladar serveis especialitzats (traumatologia, oftalmologia, rehabilitació, salut mental) de l’Hospital Mateu Orfila o d’altres centres de Menorca al nou centre de salut de Ciutadella)?
Si parlem de traslladar tot el servei, la resposta és que no. Allò que si podem potenciar, a través de la cirurgia major sense ingrés, és una major activitat al centre.
La directora del centre de salut del Canal Salat té demanats des de l’any passat a la Conselleria tres nous equips d’Atenció Primària -metge i infermera-. Hi ha previsió d’incorporar-los?
Crec que hem d’avançar cap a l’augment de la plantilla dels equips d’Atenció Primària, no només a Ciutadella sinó també a la resta del territori. Actualment, els cupos de targetes sanitàries per metge són elevats. Per aquest motiu, apostem per reforçar aquestes plantilles i ja estem treballant en aquesta línia. A Ciutadella, ara mateix, hi ha catorze equips d’Atenció Primària, a banda dels pediatres. La situació òptima seria disposar d’uns 1.500 pacients per equip, mentre que actualment ens movem al voltant dels 1.900.
“Durant el 2025, els especialistes de l’HMO van atendre 26.675 persones a Ciutadella. La gran novetat serà la cirurgia major sense ingrés hospitalari. Això permetrà que intervencions que ara es fan al Mateu Orfila es puguin realitzar a Ciutadella”
L’any 2024 es van invertir 350.000 euros en millores al Canal Salat -per renovar, entre d’altres, la radiologia i l’hospital de dia-. Després d’aquestes obres, quins problemes persistents detecteu encara en el centre (espai, instal·lacions, accessibilitat, equipament, personal…) que justificarien el trasllat al nou centre?
El trasllat està plenament justificat: la demanda assistencial ha crescut molt i cal donar-hi una resposta adequada. El centre de salut del Canal Salat ha quedat envellit i pateix una manca clara d’espais; de fet, l’any passat es van haver d’habilitar dues consultes noves reduint sales d’espera a la primera planta. L’objectiu és construir un centre nou, pensat per al futur, capaç de donar resposta a les necessitats de la zona de Ponent durant els pròxims 30 anys. Per sort, podem assegurar que el projecte es farà i que el trasllat no afectarà el servei als usuaris de Ciutadella. Mentrestant, qualsevol actuació urgent al Canal Salat es durà a terme, perquè els pacients continuïn rebent l’atenció que mereixen fins al moment del canvi.
Quan el nou centre estigui en funcionament, què passarà amb l’edifici del Canal Salat, que actualment és propietat de la Tresoreria General de la Seguretat Social i cedida al servei sanitari? Té l’Àrea de Salut previst algun ús alternatiu per aquest edifici o es preveu el seu tancament i cessament definitiu?
Com bé deieu, l’edifici és propietat de la TGSS, i caldrà veure quins plantejaments tenen i quines propostes fan la resta d’administracions. Ara mateix, la nostra prioritat és traslladar tota l’activitat del Canal Salat a un espai millor i, alhora, dur a terme les altres actuacions que tenim previstes.
“El Canal Salat ha quedat envellit i pateix una manca clara d’espais. L’objectiu és construir un centre nou, capaç de donar resposta a les necessitats de Ponent durant els pròxims 30 anys”
Té previst l’Àrea de Salut formalitzar o ampliar acords de col·laboració amb la Clínica Juaneda de Ciutadella per derivar-hi pacients -per exemple, per cirurgia ambulatòria o especialitats- i, en cas afirmatiu, quins procediments o criteris s’estableixen per decidir quins casos es deriven externament?
Tenim una molt bona relació amb la Clínica Juaneda i, de fet, disposam d’un acord marc que ens permet derivar diverses prestacions. Hi derivam consultes, petites cirurgies d’urologia i també hi ha una col·laboració molt important en proves d’imatge, especialment des que van renovar els seus equips mentre nosaltres teníem llista d’espera. És un acord que fa temps que funciona bé. Dins aquest marc, hi ha moments puntuals en què necessitam un suport addicional. Pel que fa a les llistes d’espera, hem mantingut contactes per valorar la situació i, en funció de les necessitats, veure si cal ampliar o no aquesta col·laboració.
