Aquesta s’ha dut a terme a les vinyes Binitord amb la coordinació tècnica de Raoul Ferrer i la col·laboració del Consell Insular de Menorca i la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern de les Illes Balears.
Els objectius principals de la prova pilot eren evidenciar científicament les bondats d’aquesta tècnica pel cultiu i donar arguments per tal d’eximir la restricció de determinats usos de la llana basats en un potencial risc sanitari. A dia d’avui la normativa que regula l’ús de la llana (SANDACH) està essent qüestionada per varis sectors al ser molt restrictiva en el cas de la llana, fet que en comporta una limitació del seu ús.
El projecte LLARETSS ja va evidenciar que l’aprofitament agrícola de la llana era la millor sortida a dia d’avui per a la tipologia d’explotacions d’oví existents a Menorca, i va aportar tècniques pel seu ús, que han estat incorporades en la gestió de les finques i fins i tot incentivades econòmicament, com n’és el cas del compostatge mitjançant les ajudes CARB.
Les conclusions de la prova pilot han estat molt satisfactòries i aquestes son les més significatives:
- La cobertura de llana ha millorat notablement la retenció i infiltració d’aigua al sòl, amb increments d’humitat de fins al +15 % a 5 cm de profunditat, enfront de valors inferiors al +9 % en el sòl sense cobertura, reduint l’evaporació i la compactació en sòls arenosos. A més, actua com un aïllant tèrmic natural, disminuint les oscil·lacions de temperatura del sòl (de +5,8 ºC sense cobertura a +1,7 ºC amb llana), aportant estabilitat tèrmica i major resiliència davant temperatures extremes.
- L’encoixinat amb llana ha demostrat una elevada eficàcia en el control de les plantes adventícies, mantenint la cobertura d’herbes per sota del 10–15 % durant tota la campanya i per sota del 5 % durant els primers sis mesos, enfront d’una cobertura pràcticament contínua en les línies sense protecció. Per millorar-ne el control es podrien aplicar major gruixos d’encoixinat (15–20 cm en lloc dels 10 cm utilitzats) o el reforç progressiu de la capa de llana en el moment en què s’inicia l’emergència d’herba.
- Les analítiques microbiològiques i la cromatografia del sòl confirmen el seu potencial com a eina segura i eficaç de regeneració edàfica en viticultura.
- La llana es presenta com una fibra natural amb alt potencial de valorització agrícola, tot i que la seva aplicació a gran escala requereix la mecanització del sistema de col·locació i s’haurà de seguir investigant.
