Itziar Lecea/Ciutadella – Maria Jesús Bagur ha assumit aquest cap de setmana passat la batlia de Ciutadella tal com establia el pacte de governabilitat signat entre el PSOE Ciutadella, PSM Més per Menorca i Ciutadella Endavant. El relleu, després d’un primer any de mandat amb Llorenç Ferrer al capdavant del consistori, no implica un gir polític sinó la continuïtat d’un projecte compartit. Amb experiència prèvia com a regidora i portaveu, Bagur afronta la seva etapa com a batlessa amb un discurs centrat en la feina en equip, el realisme institucional i la necessitat de tancar els grans projectes estratègics abans d’acabar la legislatura.
Com assumeix aquest nou càrrec, tant des d’un punt de vista personal com tècnic, després d’haver format part del govern municipal?
La veritat, és una responsabilitat. Per una banda també és un honor, lògicament, representar el teu poble i fer feina pel teu poble és un orgull, tot i que és una muntanya russa d’emocions. Hi ha dies més bons, dies més difícils, però saps que tot el que es fa a l’Ajuntament ho fem pel bé comú, per la ciutat. Les persones i la nostra ciutat són els nostres objectius, sempre des d’aquesta visió global i de bé comú.
Amb aquest relleu a la batlia també hi ha hagut remodelació en les àrees.
Els canvis realment han estat pocs. Jo, com a alcaldessa, era regidora de Medi Ambient, Cultura i Cementiris. Medi Ambient ho assumirà en Pere Fiol, i part de Camins ho assumirà en Miquel Ametller, que ja du Obra Pública. Cementiris i Cultura els seguiré duent jo, a part de la batlia. I Esports passarà a mans d’en Llorenç Ferrer. Per tant, els canvis han estat mínims.
Açò reforça la idea de continuïtat.
Sí, totalment. No es tractava de canviar per canviar, sinó de mantenir el funcionament que ja teníem i que estava donant resultats.
Ha deixat Medi Ambient, una regidoria molt lligada a la seva formació.
Sí, però és una regidoria que funciona molt bé, amb un tècnic molt bo. En canvi, Cementiris és una àrea complicada, sense tècnic, amb una història greu al darrere. Hi ha hagut canvis importants de reglament i ordenances, i considerava que havia de continuar-hi.
I Cultura?
A Cultura he après molt. Hi ha moltes entitats socioculturals a Ciutadella i s’ha activat molta programació. Un altre canvi de regidor hauria estat complicat, i per això he preferit donar continuïtat al camí ja engegat.
No és habitual a l’Ajuntament veure un relleu de batle dins un mateix pacte. Com fas front al càrrec amb la teva experiència?
Des del 2019 soc regidora d’aquest Ajuntament, per tant l’experiència la tenc. A més, els darrers anys del mandat del 2023 també vaig ser portaveu del PSM Més per Menorca. Com a portaveu estàs molt més involucrada en els temes importants de la ciutat, perquè hi ha juntes de portaveus i, en aquell moment, també érem un tripartit. Els portaveus jugaven un paper important.
Aquesta experiència ha facilitat el traspàs de responsabilitats?
Sí. En la gestió del dia a dia i en la gestió de l’Ajuntament jo ja tenia experiència. Els que formàvem part de l’anterior mandat, tant del PSOE com de Ciutadella Endavant i del PSM, hem pogut aportar aquests històrics, que són molt importants. Hem donat una mà d’ajuda a la resta de regidors i també ho hem fet amb en Llorenç Ferrer com a batle.
Parles sovint de feina col·lectiva.
Des del primer moment, els tres partits i els tres portaveus —na Sandra Moll, na Carla Gener, jo mateixa i en Llorenç Ferrer— hem fet un equip. Les decisions s’han pres de manera conjunta, totes les reunions que s’han pogut fer s’han fet per posar en coneixement totes les coses. Fer feina en equip no només des de portaveus i alcaldia, sinó també des de totes les àrees. No és començar de zero. És seguir. Tot s’ha fet des d’aquesta visió d’equip, i per tant no són projectes nous per jo perquè ja en tenia els històrics.
Llorenç Ferrer va comentar, en assumir la batllia, que es prenia el seu paper com si fos un entrenador d’un equip de bàsquet. Passa el mateix en el seu cas?
Jo m’ho prenc com una entrenadora de voleibol, que és el meu esport! Com un entrenador d’un equip: a nosaltres ens toca ser a primera línia, representar el poble i prendre decisions que es prenen des d’alcaldia. Però sense un equip darrere no funciona. I el que hem fet fins ara de feina en equip no tenc cap intenció de canviar-ho.
Entrant ja en contingut polític: quines són les prioritats fins a final de mandat?
El 2026 ha de servir per tancar projectes. Tancar el projecte des Born, tancar el projecte de l’escola de música i tancar el projecte del geriàtric. Són tres grans eixos els quals es treballaran de manera interna durant el 2026. A la ciutadania li costa d’entendre, perquè des de fora també costa d’entendre, i a dins a vegades també. Però els tempos de l’Administració són els que són. Tant de bò poguéssim fer clic i que tot s’activés amb un altre ritme, però no crec que sigui un problema exclusiu de Ciutadella. Totes les administracions funcionen així.
L’oposició ha criticat especialment la manca de partida pressupostària per a la reforma des Born.
No pots retenir uns doblers ni tenir uns euros quan encara no saps quin Born tindràs ni quant costarà aquesta reforma. No pots tenir retinguda una partida tan important que no empraràs dins el 2026. Quan les obres s’hagin d’executar, hi haurà els doblers necessaris.
En quin punt es troba ara el projecte?
Ara mateix estem en la fase de fer el projecte de manera interna per convocar el concurs d’idees. Durant el 2026 la qüestió és tenir clar quin serà es Born que voldrem. Per tant, no hi puc posar doblers perquè encara no està tancat, hi feim feina de manera interna.
El mateix criteri s’aplica a l’escola de música?
Sí. Amb l’escola de música hi ha un projecte bàsic, s’han esmenat les deficiències que s’havien detectat i ara s’inicia el projecte executiu. Una vegada tenguem aquest projecte, començarà el procés de licitació. Està clar que dins el 2026 no construirem l’escola de música, per tant no tenc partida d’obra.
I el geriàtric?
És el mateix. Necessitam el projecte per saber de quants milions estam parlant. Després podrem anar a tocar altres portes: Conselleria de Serveis Socials, Consell Insular… però sense projecte és molt difícil.
L’habitatge també va ocupar un espai destacat en el discurs d’investidura.
És un dels problemes més greus que tenim: a Ciutadella, a Menorca, a Balears, a Espanya i a Europa. No ve d’un sol focus. Hi intervenen moltes administracions, moltes competències i molts factors: mercat de lloguer, turisme, turistificació, especulació. L’Ajuntament no té competència directa en habitatge, però tot el que estigui en les nostres mans es farà. Hem cedit terrenys a l’IBAVI perquè es construeixi habitatge social: al carrer La Creu, al carrer Mallorca i a Dalt Sa Quintana, davant els quarters de la Guàrdia Civil. Allà s’hi preveu una primera fase d’uns 35 habitatges, part dels quals seran per a professions d’alta demanda: metges, infermeres, professors. Gent que ha de venir a fer feina a Menorca i no pot perquè no troba casa.
Quin missatge adreça a la ciutadania en aquesta nova etapa?
Continuïtat, feina en equip i realisme. Amb els recursos que tenim, fins al 2027 intentarem fer el millor possible, sempre pensant en el bé comú i en Ciutadella.
