Cristòfol Bagur Comellas, un heroi de Callao Per Josep Portella Coll

Cristòfol neix a Ciutadella l’any 1842. És fill de Joan Bagur Cantallops (Ciutadella, 1809) i Maria Comellas Mesquida (Ciutadella, 1813. Segons l’estudi genealògic d’Antoni Guasch, germans de Cristòfol són: Llorenç (1835), Diego (1837), Joan (1840), Pere (1846), Joana (1848 i Miquel (1854). He trobat que Joan i Maria marxen a Alger el 1846. Amb ells se’n menen a Joan (11 anys), Llorenç (8 anys), un altre Joan (5) i el nostre Cristòfol (3). Per tant, en Diego desapareix i hi ha dos Joans, que pot ser per una confusió en els noms. No sabem quan temps fan a Alger, ni si allà neixen més fills., ni si tornen tots els germans a Menorca. Segur que torna Cristòfol.  El 1864, amb vint anys, s’embarca amb altres vuit menorquins que procedeixen de la base naval de Cartagena, a la fragata Numància. Els companys menorquins son Cristòfol Pons Calafell, Josep Seguí Cavaller, els germans Antoni i Francesc Mayans Monjo, Antoni Pons Tur, Josep Salord Gelabert i dos no identificats. La Numància va ser una de les primeres fragates blindades de l’armada espanyola, construïda per la companyia francesa Forges et Chantiers de la Mediterranée a les drassanes de La Seyne, a Toló. El febrer de 1866, sota el comandament de l’almirall Casto Méndez Núñez, la Numància va intervenir en el  bombardeig del port xilè de Valparaíso, sense que trobés oposició. Després de destruir la flota mercant xilena, la flota es va dirigir a El Callao, la ciutat peruana fortificada, obrint foc el 2 de maig de 1866. Segons els espanyols, aquell combat va suposar una gran victòria, segons els peruans, el bombardeig no va ocasionar danys a la ciutat i si a la flota. Sigui com sigui, el combat del Callao va ser presentat com  un gran triomf. Cristòfol Bagur va servir com a carregador de dreta del canyó núm., 10, de la Numància. Després d’aquests combats, la fragata va donar la volta al món. Bagur Comellas va rebre la medalla honorífica per la seva actuació i també la de Maria Isabel Lluïsa (1867), amb una pensió d’un escut mensual. El 1867, quan els mariners van arribar a Ciutadella es van fer grans celebracions. L’Ajuntament els nomenà “benefactors de la pàtria” i els lliurà la medalla d’or de la ciutat. L’historiador Oleo relata aquests dies de festa i Gabriel Vila els nomena “descendientes de los antiguos héroes del 9 de julio de 1558” [Iris. 22/10/1927).

Cristòfol ja va quedar a Ciutadella, i en la dècada següent el trobem com a marí civil matriculat a Ciutadella. En les poques informacions de premsa que he trobat, es diu que era botiguer i marí. En una relació de censalers del Reial Patrimoni veim que pagava per un edifici-magatzem a la Marina. L’any 1886 és un de la mitja dotzena de capitalistes locals que adquireixen el pailebot El Paquete Ciudadelano, que s’ha construït a les dracenes barcelonines de Miquel Cardona Mir, besnet del mestre d’aixa ciutadellenc, Pere Cardona Cardona (1751). En la primera tripulació hi trobem el seu fill Joan Bagur Torres. El nostre heroi s’havia casat amb Mariana Torres Cavaller (Ciutadella, 1840- c 1931). No sabem quants fills van tenir, però en coneixem un, aquest Joan Bagur, nascut el 1873 i mariner d’ofici. Joan es casà amb Maria Ponsetí Bibiloni (1888), amb la quer va tenir a: Cristòfol (1910), Ignasi (1912), Anna (1913), Joan (1916), Catalina (1919), Antoni (1921), Maria (1922) i Pere (1922) i Josep (1927). No sé si aquest Josep és el famós futbolista que la dècada dels cinquanta va jugar amb el Terrassa, crec que sí. Sigui com sigui, amb tanta descendència, segur que encara hi deu haver Bagurs descendents directes de l’heroi d’El Callao. L’any 1928, quan té 85 anys, el govern de Primo de Rivera li atorga una pensió anual de 500 pessetes. L’any 1929, quan l’infant Jaume de Borbó visita Ciutadella acompanyat del dictador Primo de Rivera, saluda personalment i afectuosament a Cristòfol Bagur Comellas, presentat que l´únic supervivent a Balears del combat d’El Callao. L’home mor el 9 d’abril de 1930, a 87 anys.