Des de 1995 fins ara s’han detectat més de 6.000 exoplanetes o planetes extrasolars.
Són planetes que orbiten al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris diferents del sistema solar.
Es calcula que la nostra Via Làctia, amb 100.000 milions d’estrelles, tindria com a mínim 17.000 milions de planetes. Pot ser alguns podrien tenir vida i, pot ser, alguns podrien tenir vida intel·ligent.
El primer planeta extrasolar descobert orbitant una estrella de la seqüència principal va ser 51 Pegasi b, descobert el 1995 per Michel Mayor i Didier Queloz de l’Observatori de Ginebra. Aquest planeta té una massa comparable a la de Júpiter i es troba a 50 anys-llum.
Per a ser habitable, un planeta ha de trobar-se a una distància de la seva estrella que permeti temperatures en la seva superfície ni massa fredes ni massa calentes perquè l’aigua pugui existir en estat líquid i fer possible la vida.
El 7 de gener de 2013, l’equip de la missió espacial Kepler va anunciar la candidatura de l’exoplaneta KOI-172.02 per albergar vida. Es troba a 2.707 anys-llum.
Fins a l’11 de gener de 2026, s’han confirmat 6.200 exoplanetes a 4.623 sistemes planetaris (1.041 sistemes que tenen més d’un planeta).
El més semblant a la Terra, en massa, és l’OGLE-2005-BLG-390 L b, descobert el 2005, la massa del qual és unes 5,5 vegades la massa de la Terra. Es troba a 21.530 anys-llum.
El primer sistema extrasolar descobert amb més d’un planeta va ser υ (Epsilon) Andromedae. Es troba a 44 anys-llum.
El 2014 i 2016 es van descobrir molts exoplanetes.
Els principals mètodes de detecció han estat: astrometria, observació directa de les emissions IR (infraroges) del planeta, microlents gravitatòries, velocitats radials i, especialment, els trànsits davant l’estrella.
Els primers anys es descobrien planetes gegants, de l’estil de Júpiter, en òrbites molt petites. Aquests planetes s’anomenen de vegades Júpiters calents.
Recordem que al nostre sistema solar els planetes més propers són rocosos i petits i els planetes més allunyats del Sol són gegants gasosos.
Aquests han fet canviar la teoria que suposava planetes gegants en òrbites allunyades de l’estrella i planetes rocosos en òrbites més properes a l’estrella.
El planeta extrasolar del qual es coneixen més dades rep el nom de HD 209458 b, provisionalment anomenat Osiris. Es tracta d’un planeta de tipus Júpiter calent amb la massa d’un gegant gasós. Es troba a 160 anys-llum. S’han detectat els seus trànsits cada 3,5 dies.
Darrerament s’ha donat prioritat a trobar exoplanetes de tipus terrestre. El primer d’aquest tipus descobert fins ara és Gliese 876, a només 15 anys-llum.
Gliese 576 comparat amb la Terra i amb Neptú.
ACTUALITAT
Aquests dies és notícia l’alineament de sis planetes per a finals del mes de febrer. Moltes de les notícies tenen errors.
Aquí mostram les posicions dels astres el dia 28 de febrer. Si els planetes es troben alineats dins el sistema solar es veuran en conjunció a una petita zona del cel. La Terra es troba quasi alineada amb Mercuri, el Sol, Venus, Saturn i Neptú.
Queden no alineats Júpiter, Urà i Mart.
Després de la posta es podrien veure quatre planetes a ponent en conjunció: Mercuri, Venus, Saturn i Neptú, encara que el darrer només és visible amb telescopi.
Mart es troba quasi en conjunció superior amb el Sol i no és podrà veure.
Els altres dos, Júpiter i Urà, es podrien veure cap al sud-est. Urà només amb telescopi. Es pot dir que es veuen alineats al cel, però no al sistema solar, encara que molt lluny dels altres.
