M’agrada molt una cançó de Zoo que descriu una hipotètica, luxosa, excessiva i presumptuosa casa de Rafa Nadal, i el narrador, o sigui el cantant, diu que sí, que està molt bé la mansió i tota la pesca, però que hi troba a faltar un tobogan. La ironia de la lletra i de la música desacomplexada n’elimina l’enveja amagada del pobre vers el ric i retrata aquestes persones que veuen un defecte en la perfecció absoluta somiada i que se centren en una petita deficiència o carència, aquest grop de la llenya, aquest nuc, per llevar-hi importància: el moble era preciós però tenia un nus a la fusta. És genial la cançó Tobogan i és una llàstima que Zoo, el grup musical valencià, s’hagi retirat i no ens pugui regalar més aquesta ironia fallera que s’eleva i que il·lumina el nostre món que s’enfosqueix amb mostres cada vegada més freqüents de violència gratuïta i crueltat excessiva al servei dels poderosos i dels rics com ens ensenyen, per exemple, els documents desclassificats d’una altra mansió també situada en una illa: la mansió dels horrors del productor i depredador sexual Jeffrey Epstein que ens assenyala que a vegades és a l’inrevés l’únic que se salva no és el moble sinó que és el diminut grop, nuc. I és així efectivament. Posaré un cas. Ens diuen que Menorca és un paradís i, al mateix temps, ens asseguren que aquí, a l’illa, hi falta… un ferrocarril (o un jardí de rotondes o un parc eòlic o una illa portuària envoltada d’amarraments per a embarcacions d’esbarjo). Idò sí. Menorca és perfecta però hi falta un tobogan. I si tinguessin raó tots plegats, els d’aquí i els d’allà, i que a Menorca hi faltés un tobogan? O dos? He pensat en aquesta possibilitat quan he llegit en un mitjà local l’itinerari postal de les cartes que ens enviam entre noltros els pobres i abandonats menorquins. Es veu que quan un menorquí vol enviar una carta o un paquet postal a un altre menorquí que viu a Menorca aquesta carta o aquest paquet, com que pertanyem a la Zona 5 de Correus, primer s’envia a València -país del grup Zoo- i, des d’allà, es retorna a Menorca després de fer un recorregut al·lucinant. Una carta enviada des de Ferreries a Alaior, per exemple, fa el recorregut de Ferreries a Maó, de Maó a Palma, de Palma a València, de València a Palma, de Palma a Maó i, finalment, després de no sé quant temps transcorregut, de les oficines de correus de Maó a… Alaior quan remitent i receptor només estan separats per 16,3 quilòmetres de carretera! És genial. Franz Kafka es va quedar curt. Per aquest motiu em sembla raonable l’afirmació que hi falta un tobogan a Menorca. Més ben dit, dos. Un tobogan fins al Centre de Tractament Autoritzat de la Zona 5 de València i, un segon, amb el pendent inclinat cap a Menorca del centre esmentat. I quina ha estat la causa d’aquesta situació kafkiana? Els sindicats asseguren que la culpa recau en la supressió del Centre de Tractament Autoritzat de Menorca i en la manca de personal que ha estat reduïda a 34 empleats per a una població de cent mil i que es triplica durant la temporada d’estiu. El problema no és que el moble tengui un grop, un nus, un nuc. El problema, i un problema letal, és que el moble sencer sigui un grop. Per evitar-ho hem de ser noltros, els menorquins, els seleccionadors de la fusta i impedir que siguin les persones que no estimin Menorca els encarregats de fer-ho.
NUC. Grop de la fusta.
