Enguany la quaresma comença el 18 de febrer, dimecres de cendra, i acaba el dijous sant, dia 2 d’abril. És un període de 40 dies, sense incloure els diumenges. El seu sentit és per a preparar-nos per a Pasqua que enguany serà dia 5 d’abril.
El Dimecres de Cendra és el primer dia de la quaresma. Aquesta diada pot variar anualment segons quan se celebri la Pasqua, la qual ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. El Dimecres de Cendra pot oscil·lar entre el 4 de febrer i el 10 de març.
La Quaresma, un costum que es va fixar al segle iv, són els quaranta dies d’abans de la Pasqua tenint present els quaranta dies que Jesús va passar al desert superant diverses temptacions.
Als segles VI i VII el dejuni va anar adquirint importància com a pràctica quaresmal. Com que el diumenge es commemora la resurrecció de Crist i, per tant, no és pràctica habitual fer-hi dejuni, els cristians només en feien de dilluns a dissabte (sis dies) i al llarg de sis setmanes, així com de dimecres a dissabte durant la setmana precedent, de manera que es cobria el període de quaranta dies. Això va comportar que l’inici de la Quaresma s’avancés al dimecres previ al primer dissabte del període.
Aquesta diada, que per als catòlics és dia que es convida a fer dejuni (igual que el Divendres Sant), s’imposa cendra al cap dels fidels que celebren l’Eucaristia. Segons la tradició, la cendra s’ha d’obtenir a partir de la cremació dels llorers i palmons beneïts el diumenge de Rams de l’any litúrgic anterior i ha de ser imposada al cap dels fidels en forma de creu. La denominació prové d’època tardana (segle X).
La imposició de la cendra, ritu oriental de dolor i penitència, és un signe que ja trobem a l’Antic Testament, Jonàs (3,1-1) i Ester (4,3). L’Església primitiva només imposava la cendra als pecadors públics que se sotmetien al ritu, i eren trets del temple després de la imposició. La reconciliació es feia el matí del Dijous Sant. El papa Urbà VI hauria estès, l’any 1091, la imposició de la cendra a tots els fidels com a inici del temps quaresmal.
La cendra és símbol de caducitat de la condició humana, signe penitencial i de conversió, que ha de ser l’aspecte dominant durant tota la quaresma. Durant la imposició de la cendra el sacerdot pronuncia les paraules: “Memento, homo, quia pulvis es, et in pulverem reverteris”, és a dir: “Recorda, home, que ets pols, i en pols has de tornar” o, també, “Convertit i creu en l’evangeli”.
Tinguem present que els tres pilars fonamentals de la Quaresma són el dejuni, la pregària i l’almoina. El primer ens convida a educar els nostres desitjos i recordar que som un cos necessitat; la pregària ens atraca més a Crist i a l’Església; i l’almoina ens engrandeix el cor, dirigint la mirada cap al nostre pròxim abans que cap a nosaltres mateixos.
El Dimecres de Cendra estem cridats al dejuni i l’abstinència. A través d’aquesta pràctica vivim els patiments en el nostre cos, igual que Crist va fer els 40 dies al desert.
