G.Durà/Ciutadella – Vinculada al món salesià des de la infantesa, Joana Bagur Florit (Ciutadella, 1964) ha fet de l’associacionisme, el voluntariat i el compromís comunitari una manera de viure. Va començar amb només vuit anys als escoltes i va dedicar més de dues dècades al centre juvenil. Tot i no haver estat alumna dels salesians, el vincle familiar i els valors de Don Bosco han marcat profundament la seva trajectòria. Ara, es converteix en la primera dona que presideix la Unió d’Antics Alumnes de Don Bosco. Poeta autodidacta, autora de diversos llibres i reconeguda amb premis literaris, col·labora habitualment en projectes culturals i ofereix recitals musicats arreu de les Illes i Catalunya, una faceta creativa que compaginarà amb la voluntat de dinamitzar també l’activitat cultural de l’entitat. Afronta aquesta nova etapa amb la il·lusió de sumar generacions i fer de l’associació una casa viva i oberta a tothom.
Com vas viure el fet de convertir-te en la nova presidenta de la Unió d’Antics Alumnes de Don Bosco?
La veritat és que abans de la proposta oficial, un pardalet ja m’havia xiulat alguna cosa i tenia clar que diria que no. Ho tenia claríssim. Però quan ens vam reunir amb en José Luis Faner per rallar-ne, ell va acabar la conversa amb un “ara no em contestis, però decideix i fes el que el teu cor et mani”. I aquí, em va tocar. Em vaig emocionar, me’n vaig anar al bar del costat i vaig plorar una hora seguida. Em vaig posar a telefonar a les meves filles, vaig reunir la família, les amigues… i, abans de donar cap resposta, vaig voler comprovar si tenia realment el recolzament de la meva gent, que són els qui m’hauran d’acompanyar. I va ser així: en teoria, anava amb un “no” però, després, em vaig deixar guiar pel cor.
Ets la primera dona que presidirà l’entitat.
Així és, i crec que és un honor i un privilegi molt gran. He de dir que jo no som antiga alumna. Vaig anar a Sa Consolació perquè, en aquell temps, les escoles no eren mixtes. Però els estatuts diuen que qualsevol persona involucrada dins l’obra salesiana, sigui dins l’àmbit que sigui, es considera antic alumne.
El teu vincle amb l’obra de Don Bosco ve de molt lluny i has participat durant molts anys de manera activa en diferents àmbits salesians. Com comença aquesta relació?
Tot comença quan tenia vuit anys. Em vaig apuntar als escoltes de Federico Pareja, on hi vaig fer vuit anys. I quan en tenia tretze, van obrir el centre juvenil, que ja era mixt; els escoltes encara no. Jo vaig ser daina, guia i havia de passar a pionera. Però la idea d’un local amb joves, mixt i que s’obria divendres, dissabte i diumenge, em va seduir. Vaig fer un any combinant escoltes i centre juvenil i, després, vaig deixar els escoltes i em vaig quedar al centre juvenil durant quinze anys més. Allà vaig ser monitora i, després, el meu home també ho va ser. Quan les filles van tenir l’edat per anar al centre juvenil ja no existia. I, per això, tres matrimonis ens vam animar a tornar-lo a arrencar. Al final vam quedar en Joan, el meu home, i jo. Vam seguir aquest camí durant deu anys, fins a la pandèmia.
Quins creus que són els valors que aporten aquests projectes?
L’entrega als altres, fer associacionisme, estar juntament amb altres persones per viure experiències plegats. A més, et dona la oportunitat de fer moltes activitats que, amb els anys t’adones, que et donen una riquesa immensa. Ara, amb els Antics Alumnes crec que passarà igual, que podrem organitzar moltes coses. Ens demanen per fer concerts, exposar quadres, fer conferències… tot tipus d’activitats.
L’entitat organitza moltes activitats obertes al públic. Quina importància tenen i quin és el seu impacte en la vida cultural i social de Ciutadella?
Són activitats dirigides al públic en general. Hi està convidat tothom, encara que no siguin socis, que ja som 450. Som una de les entitats més ben valorades de tot l’Estat per la quantitat d’activitats que s’organitzen. El meu antecessor em va dir: “No som ni millors ni pitjors, però som diferents”, perquè som una entitat social, cultural, esportiva però, també, religiosa. Tenim aquest caire religiós que no tenen altres entitats.
Quin balanç fas de la tasca de José Luis Faner Bagur, a qui relleves a la presidència?
En José Luis ha tingut una junta extraordinària. Hi ha fet sis anys, perquè tot i que segons els estatuts diuen són quatre, els dos primers van ser de pandèmia i es va poder fer gairebé res. Han estat uns anys extraordinaris, amb moltes activitats. A més, vam celebrar els 125 anys dels Antics Alumnes. Una celebració a la qual va venir, fins i tot, el rector major dels salesians, que és el successor directe de Sant Joan Bosco, el número u de tota la comunitat mundial, present a 130 països.
Quins són els principals reptes que t’has marcat com a presidenta?
Tenint en compte que al capvespre dins el local repunta molt la presència d’homes -que juguen a jocs de taula-, un dels reptes que ens hem marcat amb la nova junta és estirar les dones i organitzar activitats per a dones. La vicepresidenta i secretària, na Susana Pons Arguimbau, és una manetes — sap cosir, brodar, fer manualitats… és una crack— i volem intentar crear un grup. No fa falta que es trobin cada dia, però esteim pensant com ho podem organitzar perquè hi hagi algunes taules, també, de dones.
Per altra banda, també ens interessa estirar el jovent. Tenim dos joves dins la junta que només tenen 18 anys. És la primera vegada que passa. La junta som onze persones i tenim diversitat d’edats: de 70, 60, 50, 40, 30, 20 i 18. Jo crec que això serà una riquesa a l’hora de plantejar activitats. Fins i tot, tenim una persona amb diversitat funcional. La gent ho ha valorat molt i volem treballar i organitzar activitats pensant, també, en aquest perfils.
Ets poeta autodidacta i has rebut diversos reconeixements. Com conviuen la creació literària i el compromís associatiu?
Esper no tenir problemes per escriure ara… (riu). Ho faig a hores un poc intempestives: els vespres, després de dinar… Però a l’hora de fer concerts i recitals segurament em frenarà més. Aquest era, precisament, el motiu pel que inicialment no volia agafar la presidència ja que darrerament viatjava molt a Catalunya a recitar. Per altra banda, com que conec molta gent del món literari, també aprofitaré per organitzar presentacions de llibres. De fet, la setmana que ve ja presentam una antologia poètica. En aquest sentit, crec que tindré facilitats per moure activitats d’àmbit literari, per a persones que escriuen.
Com t’agradaria que fos recordada la teva etapa al capdavant de l’entitat?
M’agradaria que es recordés com una etapa en què hem obert les portes a tothom, que tothom s’hi hagi sentit a gust i que totes les edats trobin el seu espai. I que les activitats que organitzem aportin felicitat a tothom que hi participi.
