C.M./Alaior – Climent Olives Camps (Alaior, 1970) és president de l’Associació de Constructors de Balears de la patronal CAEB i de la Fundació Laboral de la Construcció de les Illes Balears. Entrat al sector als 14 anys, ha desenvolupat tota la seva trajectòria professional a l’empresa familiar, Construcciones Olives SL, que actualment ocupa una quarantena de treballadors, i dels quals els seus dos fills formen part activa. Des de la presidència de l’Associació de Constructors de Balears, reivindica agilitzar la tramitació de sòls i llicències per afrontar l’emergència d’habitatge, professionalitzar el sector i atraure mà d’obra qualificada, especialment joves, davant la greu escassetat de professionals que pateix la construcció. També lidera la Fundació Laboral de la Construcció, que impulsa projectes formatius i innovadors per enfortir el sector a totes les illes.
Quin és avui dia el principal coll de botella per construir a Menorca: els tràmits, el sòl o els costos?
El coll de botella més important, ara per ara, és tota la feina burocràtica prèvia a l’inici d’una obra, especialment amb segons quins ajuntaments.
Quins són els ajuntaments més complicats?
Ciutadella i Maó, sens dubte. Aquesta situació només fa que desincentivar promotors, que sovint han d’esperar fins a un any i mig per obtenir una llicència. És cert que existeix l’alternativa de les entitats de col·laboració urbanística, que ha començat a funcionar de manera molt tímida. Aquesta opció té un cost per al promotor, però pot ser d’ajuda. De fet, a Menorca encara no sé si se n’ha concedit cap o, com a molt, una o dues. Crec que aquesta solució pot funcionar bé i ajudar a desembussar els expedients, però encara és molt incipient i li costa d’arrencar.
I el sòl, els costos…
Avui dia, a Menorca, el problema és sobretot dels promotors: costa trobar sòl perquè n’hi ha poc i és car.
On costa trobar-ne més, a la banda de Ciutadella o a la de Maó?
Als extrems de l’illa, com a Sant Lluís, costa molt trobar sòl. També als nuclis urbans de tots els municipis és difícil. Si es vol fer habitatge assequible, cal fer-ho dins dels nuclis urbans. Trobar una parcel·la bona i assequible per comprar i edificar és gairebé una loteria.
Hi ha promocions aturades o retardades per problemes administratius. On s’encalla realment avui l’activitat?
Des que hi va haver la DANA de València, es mira molt on es construeix, és a dir, si és en zona inundable o no. Si ho és, cal demanar un informe a Recursos Hídrics, que abans no es sol·licitava. Això també pot retardar l’obra el temps que trigui aquest organisme a tramitar-lo, que pot ser fins a un any més.
“La solució de les entitats de col·laboració urbanística pot funcionar bé i ajudar a desembussar els expedients, però encara és molt incipient i li costa d’arrencar”
El programa Lloguer Segur només ha aconseguit tres pisos a Menorca. Per què ha fracassat?
Crec que ha fracassat perquè no s’ha fet la publicitat necessària. És curiós, perquè és un programa molt beneficiós per als llogaters. Considero que la culpa és més de la falta d’informació que d’altra cosa.
Avui, un dels principals problemes de la societat és el problema de l’accés a l’habitatge, La Plataforma per l’Habitatge Digne s’ha tornat a mobilitzar aquest hivern. Enteneu aquestes demandes?
Els constructors ho entenem perfectament, perquè en certa manera també és un problema que vivim. Ara bé, no és un problema del sector de la construcció. Aquest sector posarà totes les mesures necessàries i farà habitatge, perquè l’important és construir-lo. Tanmateix, és un problema que no té una solució única i no sé si té solució definitiva
“A Menorca, hi ha poc sòl i és car. Trobar una parcel·la bona i assequible per comprar i edificar és gairebé una loteria”
Per on passaria?
No tinc cap vareta màgica. Com he dit, la solució no passa per una única mesura, sinó per moltes accions petites, i totes són útils. Per exemple, ja s’està començant a transformar locals comercials en habitatges. Tot i que és una mesura limitada, cada habitatge que s’afegeix al mercat és important. Això també inclou aprofitar les cases antigues tancades als pobles, permetent, quan sigui possible, augmentar el nombre d’habitatges en cada edifici, així com moltes altres petites accions que, sumades, poden generar una gran solució.
Alguns dels darres estudis són clars: posar un topall al peu del lloguer (control de preus) pot servir com a mesura temporal, però no resol el problema estructural si no va acompanyada de més oferta d’habitatge. Què en penseu?
Doncs això no funcionarà tal qual. Quantes cases buides hi ha als municipis? Són cases velles, molt grans, que necessiten reforma. El que cal és incentivar que la gent pugui viure-hi. Fa trenta anys, quantes persones vivien dins una casa? Cinc, sis o set. Ara, en canvi, hi ha cases amb només una persona. Per tant, cal canviar el model: si abans les cases tenien 200 o 250 metres, ara es poden adaptar a 60 metres, i dins d’una casa gran es poden crear cinc habitatges més petits. Evidentment, això requereix una reforma completa. Com he dit, no hi ha cap solució màgica.
El cost de construir continua molt alt. Encara és viable fer habitatge assequible a Menorca?
Menorca necessita habitatge assequible i cal construir-ne. Ara bé, els constructors patim una pujada constant del preu dels materials, així com de tots els altres costos: burocràcia, impostos i càrrecs ocults que ningú no veu però que existeixen. Tot això repercuteix en el preu final del producte, i les empreses constructores ens veiem obligades a repercutir-ho sobre el cost de l’habitatge.
“Resoldre el problema de l’habitatge no passa per una única mesura, sinó per moltes petites accions que, sumades, poden generar una gran solució”
Quins costos pesen més avui: materials, mà d’obra, transport o normativa?
Jo faig la següent pregunta: per què l’Administració no redueix els impostos sobre aquests costos si vol que l’habitatge sigui assequible? També seria una solució. Sabíeu que el ciment paga un percentatge d’impost per contaminació? Fa dos anys, el preu del ciment va pujar gairebé un 70%. Aquests són impostos sobre la contaminació i les cimenteres, però ningú no ho veu.
El sector pot assumir més obligacions socials en matèria d’habitatge?
El sector és fort i aguantarà les mesures que calguin; la prova és que ja està aguantant, però al final qui ho paga sempre és l’últim. Ara bé, cada vegada hi ha més normatives. Pel que fa a la simplificació administrativa, tot són paraules: no hem vist cap resultat. No pot ser que un promotor que vulgui construir un habitatge hagi d’esperar un any i mig per obtenir una llicència.
Un any i mig és el que poden tardar municipis com Maó o Ciutadella?
Per exemple, a Sant Lluís va molt bé, perquè en tres mesos ja tens la llicència. En canvi, a Alaior, Ciutadella o Maó l’espera és d’un any o més. Tot i això, cal dir que això no és la solució: obtenir les llicències més ràpidament no abaratirà el preu de l’habitatge. Ho torno a dir: moltes petites accions sumaran una gran solució, perquè la gran solució única, estic convençut, no existeix.
La major part de l’obra nova va a compradors amb alt poder adquisitiu. Això és inevitable?
Jo crec que això canviarà. En poc temps notarem un canvi, perquè s’està fent un esforç per promoure habitatge assequible. Ja hi ha moviments i crec que aviat es notarà una tendència cap a habitatges més econòmics.
Com està afectant la revisió del Pla Territorial de Menorca als projectes en marxa?
Fa molt temps que sentim que s’aprovarà la revisió del Pla Territorial, però encara no s’ha fet. Ara mateix estem a l’expectativa de l’aprovació inicial, moment en què la patronal podrà presentar al·legacions. Tanmateix, també cal que s’aprovi d’una vegada, per bé o per malament, perquè actualment hi ha una inseguretat jurídica important.
“A Ciutadella o Maó l’espera per obtenir una llicència és d’un any o més. Tot i això, cal dir que aquesta no és la solució: obtenir les llicències més ràpidament no abaratirà el preu de l’habitatge”
El PTI en vigor, que és el que s’aprovà el 2023, frena o ordena el desenvolupament?
El PTI ha de permetre obrir àrees a tots els municipis per afavorir un creixement controlat. Si analitzeu la situació actual, veureu que tots els municipis estan tancats i no hi ha possibilitat de créixer. Obrir noves àrees permetria posar al mercat més solars i augmentar l’oferta. El problema és que hi ha molt poca oferta de sòl, i això fa que els preus continuïn pujant.
El problema potser és que no hi ha prou sòl per garantir habitatge als residents en els pròxims, posem per cas, deu anys…
Les estadístiques de l’INE, que assenyalaven que els preus pujarien el doble, tampoc no les veig del tot fiables, perquè els increments no poden ser gaire més grans. Però crec que obrir una mica els municipis ajuda; fomentar la rehabilitació d’habitatges antics també ajuda; i reconvertir locals comercials en habitatges també contribueix. Quan sumes tot això, el resultat és un nombre important d’habitatges.
“En poc temps notarem un canvi, perquè s’està fent un esforç per promoure habitatge assequible. Ja hi ha moviments i crec que aviat es notarà una tendència cap a habitatges més econòmics”
Falta mà d’obra qualificada a Menorca?
Buff… Quina situació!. Aquest és el gran càncer de les empreses avui dia. Ara ja en tenim, però d’aquí a cinc o set anys els problemes seran molt més greus.
En sabeu el motiu?
I com és que tampoc no hi ha metges, ni fusters, ni electricistes? Aquesta és la pregunta que ens hem de fer. Com és que tots els sectors estan igual? Si no hi ha relleu generacional, on és la gent jove? Fent feina, certament, però on són exactament? Jo tampoc ho sé.
Què està fent la Fundació Laboral per revertir-ho?
Tenim tres centres de formació professional, un a cada illa, i oferim un grau mitjà de Formació Professional, cosa que considero fonamental per formar la gent jove. A Mallorca funciona molt bé: tenim dos cicles amb 50 alumnes cadascun. Eivissa funciona més o menys bé, però a Menorca enguany només tenim un alumne. Estem fent un cicle de Formació Professional per a un sol alumne. Sabeu quin cost té això, per a la Fundació? I, tot i que ho assumim amb molt de gust, el normal seria tenir 25 alumnes, no un. Van començar dos, ara un se n’ha anat, i ens quedem amb un sol cicle per a un alumne.
La dada és terrorífica…
L’any passat teníem un grupet d’uns set o vuit alumnes, potser més, no ho recordo bé. Enguany, en canvi, només ens hem quedat amb un.
“La manca de mà d’obra qualificada és el gran càncer de les empreses avui dia. Ara ja tenim problemes, però d’aquí a cinc o set anys aquests problemes seran molt més greus”
És una qüestió cultural?
Jo crec que sí, és un sector que està mal vist, i això s’ha de canviar. Nosaltres intentem transformar aquesta percepció, perquè el sector avui no té res a veure amb el que era fa vint anys. Els tipus d’obres que fem ara no s’assemblen gens a les d’abans. Molta gent encara diu: “A l’obra no hi vagis; millor fes feina de temporada cinc o sis mesos en un supermercat: tindràs aire condicionat i estaràs més còmode”. I és cert que al nostre sector, si plou estàs a fora i si fa fred, passes fred
Menorca pot créixer sense perdre identitat territorial?
Menorca pot créixer una mica més, però no massa. I, sens dubte, necessita créixer. Però creixement no vol dir destruir el territori. Creiem que ha de créixer aprofitant tot el que ja tenim, perquè si no, el problema continuarà igual. O, si ho volguéssim aturar, podríem posar un candau a l’aeroport i dir que no hi vingui més gent, ni tampoc vingui gent a treballar. És això el que volem?
Què passarà si no s’actua ràpid amb l’habitatge?
Jo crec que ara es notarà un canvi. El Govern té una sèrie de promocions preparades per executar, i si posa al mercat el nombre d’habitatges que va anunciar, es veurà l’efecte. A més, em consta que ja hi ha petits promotors movent-se per tirar endavant noves promocions. Crec que en quatre o cinc anys es notarà un canvi significatiu.
“A Mallorca tenim dos cicles amb 50 alumnes cadascun, però a Menorca enguany només tenim un alumne. Estem fent un cicle d’FP per a un sol alumne. Sabeu quin cost té això, per a la Fundació?”
La Llei 4/2025 de “projectes residencials estratègics”, que permet construir en sòl rústic sense haver esgotat prèviament el sòl urbanitzable, està recorreguda davant el Tribunal Constitucional com a possible desregulació urbana. Com valoreu aquest debat i com pot afectar Menorca?
No és exactament així. Tampoc no sé si, com a patronal, hi hem d’entrar, perquè crec que s’ha polititzat molt. La llei no permet construir en sòl rústic: no et pots plantar al mig del camp i fer un bloc de pisos. L’únic que permet és edificar a les àrees dels voltants dels municipis sense haver de passar per la tramitació llarguíssima d’abans, que podia durar vint anys. Per exemple, si surts de Ciutadella i darrere de l’última casa fan un carrer nou, és cert que construeixen en rústic, però és un creixement possible. Antigament això es deia “rústic programable”; ara s’interpreta com si es pogués construir lliurement en rústic, però jo crec que no és així. La llei preveu els futurs creixements dels municipis i accelera la tramitació; jo ho entenc així.
La decisió del TC d’admetre a tràmit el recurs contra aquesta llei implica incertesa jurídica? Frena, tot això, d’alguna manera inversions perquè el sector no sap com interpretar l’actual normativa?
Clar. Tots aquests temes polititzats generen inseguretat jurídica. Per exemple, l’Ajuntament de Maó ha aprovat una moratòria que prohibeix construir piscines al municipi durant un any. Què fa el promotor que ha presentat un projecte d’habitatge unifamiliar amb piscina? Quina seguretat jurídica té? Com a promotor, et preguntes: faig el xalet o no?
“Maó ha aprovat una moratòria que prohibeix construir piscines durant un any. Què fa el promotor que ha presentat un projecte d’habitatge unifamiliar amb piscina? Quina seguretat jurídica té?”
Tanmateix hi ha risc que aquesta mateixa mesura s’apliqui també a altres municipis, com Ciutadella…
Clar. Però crec que aquesta política no s’ha de fer: hem d’anar a buscar solucions. Què li costarà omplir una piscina? Es pot utilitzar aigua dessalada o fer un dipòsit per emmagatzemar l’aigua. Sí, costarà una mica més, però si vols tenir la piscina, l’has d’omplir amb aigües externes a la xarxa Aquesta inseguretat jurídica que crea la moratòria de Maó té un efecte molt important.
Quins creieu que són els principals objectius del sector de la construcció per als pròxims 3-5 anys a Menorca en aquest context normatiu i social?
El nostre objectiu principal és poder comptar amb mà d’obra qualificada, que és el principal drama i el principal problema de les empreses. Un altre objectiu, sens dubte, és simplificar la burocràcia administrativa.
Això, tot i que es va aprovar una llei de simplificació administrativa…
Però ja n’heu pogut veure els resultats. És cert que els polítics tenen al cap que cal simplificar els tràmits administratius, però a l’hora de la veritat no ha estat així. No he vist cap canvi; al contrari, en alguns casos encara ho han complicat més.
