G.Durà/Ciutadella – Imagina que ets a una sala dels cinemes de Ciutadella, amb una capsa de crispetes a les mans, que s’apaguen els llums i que, en lloc d’aparèixer una pel·lícula a la pantalla, comença a sonar música en directe. Que el so no surt dels altaveus, sinó de gairebé trenta músics respirant al mateix ritme, a pocs metres de tu.
Això és exactament el que passarà aquest cap de setmana amb la proposta —atrevida, poc convencional i carregada de nostàlgia— de la Banda de Música de Ciutadella que durà l’espectacle Cançons d’Ara i Sempre als Cinemes Moix Negre. Un recull d’himnes del pop-rock dels anys 70, 80 i 90, que faran vibrar el públic en tres funcions repartides entre els dies 21 i 22 de febrer, quan la sala de projecció es convertirà un escenari musical insòlit.
Un concert instrumental en format cinema que vol trencar esquemes i que és una invitació a cantar, ballar i somriure al ritme dels clàssics d’ahir, d’avui i de sempre. En aquesta entrevista, Teresa Martin, cap de la Banda, desvetlla a El Iris com va sorgir la idea de traslladar la música a un espai tan poc habitual, quins secrets s’hi amaguen darrere aquesta aposta i perquè les butaques del cinema poden ser el millor lloc per deixar-se portar per la música.
Com va néixer la idea de portar la Banda de Música a un espai tan poc habitual com un cinema?
L’agrupació musical és la base mare de la Banda i de l’escola de música i, en els darrers anys, havia quedat un poc obsoleta. Enguany hi ha hagut un canvi de junta amb la voluntat de revitalitzar-la i impulsar iniciatives diferents per a la cultura musical de Ciutadella.
Van sorgir molts projectes damunt la taula. Un d’ells era continuar fent concerts de la Banda fora del conveni que tenim amb l’Ajuntament, que ja inclou una sèrie d’actuacions fixes. Va anar agafant força la idea d’organitzar un concert extra, més enllà del calendari habitual. Com que assajam just davant el cinema, a la Sala Multifuncional, hi tenim molt bona relació, va sorgir la proposta de fer un concert al cinema. Vam visitar l’espai i vam veure clar que era una oportunitat per fer una cosa original en un entorn totalment diferent.
Parlem del format. No és un concert convencional. Com serà?
És un concert amb un punt de xou. Hi haurà espectacle i utilitzarem la pantalla audiovisual, però no en vull avançar més detalls. L’objectiu és que el públic surti amb un somriure i amb ganes de cantar i ballar.
Com encaixa això en un cinema, on normalment el públic està assegut i en silenci?
Precisament, aquesta és la gràcia: és una experiència diferent tant per als cinemes com per a nosaltres. Evidentment, el públic estarà assegut, però estic segura que entraran ganes de cantar, moure’s, riure i recordar. Són temes molt coneguts que desperten emocions i complicitat.
“Cançons d’Ara i Sempre” és un recorregut pel pop-rock dels anys 70, 80 i 90. Per què vau apostar per aquest repertori?
Estam molt acostumats a preparar concerts més simfònics, com els de Nadal, Pasqua o estiu. Volíem rompre amb aquesta línia i oferir alguna cosa diferent. El títol ja ho diu: són cançons d’ara i sempre, melodies dels 70, 80 i 90 que han esdevingut clàssics. Són peces que formen part de la memòria col·lectiva i que, d’una manera o altra, tots hem escoltat en algun moment de la nostra vida.
Ens pots avançar algun nom?
Hi haurà petites melodies d’ABBA, del rei del pop Elvis Presley i del Duo Dinámico, entre d’altres.
Per aquest concert sereu 28 músics. Ha estat complex adaptar els temes?
Sí, perquè no és el mateix comptar amb una banda de 80 músics que amb una de 28. En Joan Mesquida, com a director, ha hagut de fer diversos arranjaments perquè tot sonés equilibrat. En alguns moments, un mateix instrument assumeix parts diferents per compensar l’absència d’altres seccions.
Com viviu, com a músics, preparar un concert fora de la vostra ‘zona de confort’?
Per a nosaltres és molt motivador sortir del format tradicional. Sempre tenim ganes d’anar un poc més enllà. Tocar grans temes del pop-rock de tota la vida amb una banda és un repte estimulant i ens fa gaudir molt del procés.
Cercau atraure nous públics o gent més jove?
La idea sempre és captar públic jove i, si comparam amb anys enrere, cada vegada en tenim més. Quan pensam en concerts de banda, sovint imaginam un públic molt concret -les àvies fent cua per comprar entrades- però això està canviant.
Aquest concert està especialment enfocat a persones de mitjana edat. Hi ha un preu reduït per a fillets, però no és un espectacle pensat específicament per a ells. Tot i això, segur que s’ho passaran molt bé: al cap i a la fi, seran dins un cinema menjant crispetes i escoltant música en directe.
Se’n faran tres funcions i queden molt poques entrades. Com valorau aquesta resposta?
Molt positivament. Era una aposta arriscada: nou espai, nou format, tres funcions i entrada de pagament. No sabíem com reaccionaria el públic. Ara mateix esteim molt contents i amb ganes de continuar impulsant projectes semblants. Aquest concert vol ser l’inici d’una nova línia, no un punt final.
Hem d’esperar més concerts de la Banda fora del format habitual en el futur?
La idea és organitzar, com a mínim, un concert anual fora del calendari tradicional. Pot ser un espectacle com aquest o un projecte similar al dels Miserables. De moment, avançam amb prudència, però la resposta del públic ens anima a seguir.
Finalment, què diries a les persones que encara dubten si venir?
Que si tenen una estona i volen desconnectar de les preocupacions quotidianes i passar una estona agradable, gaudint dels clàssics de sempre amb bona música en directe, no s’ho pensin dues vegades.
