M’agrada estar informada del que passa al món tan sí és del de prop com el d’enfora del lloc on visc. Per això procur llegir i escoltar diferents mitjans de comunicació. Però he de confessar que alguns dies tenc un esgotament mental causat per l’afluència constant i excessiva d’informació, política, social, cultural, esportiva, gastronòmica, meteorològica i fets diversos.
A vegades amb aquesta saturació intermitent se’m fa difícil distingir entre el que és important i el que no ho és. Aquest bombardeig continu i repetitiu de notícies, d’imatges i d’una publicitat que empeny cap al consumisme desenfrenat arriben a omplir-me la mesura. I aleshores em provoca el mateix efecte de repulsió que vaig sentir davant la visió d’aquella immensa concentració flotant de residus que formen un continent situat al nord de l’oceà Pacífic, un símbol molt clar d’un excés de producció superabundant. Un excés, amb aquest cas materialista, però que també s’estén a tots els àmbits i sobretot al de la informació desmesurada i immediata a la que estam sotmesos avui.
Trob a faltar aquell periodisme assossegat i més reflexiu que fugia de la immediatesa i dels grans titulars que condueixen a anàlisis precipitades i parcials d’esdeveniments que tenen lloc a la nostra vida quotidiana i a la resta del món ple de violència, de guerres, de pobresa i d’injustícies. Avui el que importa són les quotes d’audiència o de pantalles i el voler transmetre a l’instant respostes senzilles a causes complexes. L’abús en la reiteració per part dels mitjans de molts d’aquells fets aconsegueixen sovint fer-nos insensibles davant tot el que passa. A més les xarxes socials, s’han convertit en un camp de batalla on imperen la mala educació, la mentida, la difamació, l’exhibicionisme i en definitiva una mediocritat que sembla haver-se instal·lada en la nostra societat amb un èxit molt preocupant.
Quan experiment aquesta fatiga informativa tenc la sort de poder refugiar-me en la lectura d’un bon llibre que em transporta a un món de fantasia i que m’allunya uns instants d’aquell món actual que no m’agrada gens. Ara pas molt de gust de llegir la darrera novel·la del jove escriptor David Uclés, premi Nadal 2026, traduït al català amb el títol “La ciutat de les llums mortes”. Un viatge a través del temps a la ciutat de Barcelona, una història enlluernadora amb una estructura innovadora on molts de personatges uniran les seves arts per recuperar la llum perduda.
Una vegada més puc experimentar que la lectura d’un bon llibre em reconforta i és la millor manera de treure’m de la pèrdua de fe en la humanitat, perquè darrera el seu autor s’amaga una persona de gran talent i saviesa.
