Amb Pere Cardona Cardona s’inicia una gran nissaga de mestres d’aixa que es perllonga durant més de dos segles. Pere neix a Ciutadella l’any 1751, és fill de Pere Cardona i Josefa Riera. Va iniciar-se en l’ofici de construcció de llaüts entre els 13 i els 17 anys, passant per diversos tallers. L’any 1811, ja gran, es va establir a Maó pel seu compte, però per poc temps, ja que va morir el 1813. Un fill seu, nascut a Ciutadella el 1790, Gabriel Cardona Pons, també fa l’aprenentatge a les dracenes familiars de Maó. Entre els seus treballs més coneguts podem citar el Verge del Carme, el Sant Pere, na Teresa Maria, Petita Ciutadella, La Plana, La Mola, etc.
Una nova generació dels Cardona, on destaca Gabriel Cardona Petrus (1820-1882), va seguir amb la construcció d’embarcacions i seva principal obra és el xabec anomenat Ciudadelano. En la quarta generació destaca Miquel Cardona Mir, nascut el 10 de setembre de 1846 a Maó, del qui posam el retrat que s’exposa al Museu Marítim de Barcelona. Les drassanes prenen el nom d’Astilleros Cardona, i hi va feina amb son pare, alternant els tallers maonesos amb els que el Cardona ja havien obert a Barcelona.
L’any 1860, quan Cardona Mir només té 14 anys, es radiquen definitivament a la capital catalana i s’ubiquen en unes drassanes al Passeig Nacional de la Barceloneta i moll de Rebaix. En aquestes drassanes, Cardona van arribar a ocupar 48 treballadors, obres seves són la reproducció de les naus Pinta i Niña, amb que Colón va arribar al nou Món, o la bribarca El Nuevo Ciudadelano, de 120 tones, entre altres. També van fer reparacions a vaixells transatlàntics de les companyies Pinillos i Transatlàntica Española i van iniciar la construcció d’embarcacions esportives a vela i a motor.
El 1879 construeixen un club flotant de regates per al Club Català; entre 1882 i 1887 construeixen l’edifici flotant del Real Club Nàutic i el Reial Yatch Club, i moltes altres tipus de vaixells Aquesta etapa durarà gairebé cinquanta anys. La cinquena generació dels Cardona la representa Miquel Cardona Joseph (Barcelona, 1881-1936). Com tots els Cardona, aprèn al costat de son pare i, el 1894, es fa càrrec de l’empresa, amb una activitat industrial com “Astilleros Cardona”, ampliant l’empresa amb una secció de mecànica i de ferreria.
El 1914 s’associa a Kendall Park (fins a 1924). El 1920, les drassanes prenen el nom de Astilleros Mediterráneo, encara que prest es dissol aquesta activitat i torna a les drassanes mare. Amb el temps, els Cardona van ampliar els seus productes, van adquirir altres empreses, van col·laborar en la construcció de l’Aeronàutica Naval de Barcelona.
Miquel Cardona Joseph veu com la seva empresa és confiscada i col·lectivitzada el 1936, i posteriorment, en el bombardeig feixista del 30 d’abril de 1938, destruïda gairebé totalment. Ell mateix desapareix a principis d ela guerra, segons testimonis orals víctima d’una escamot d’anarquistes que el van assassinar.
Aquesta saga dels Cardona acaba amb Narcís Cardona Griera, nascut a Barcelona el 6 de desembre de 1917, fill de Miquel Cardona Joseph i Maria Griera. Sense pare, amb 23 anys, es veu al capdavant d’una empresa destruïda. Tot i les dificultats, Cardona Griera va mantenir l’empresa fins al 1976.
El 1976, les drassanes “Astilleros Cardona” son adquirides per Astilleros Viudes SL, després de sis generacions i més de dos-cents anys de mestres d’aixa que va començar a Ciutadella. He fet aquest escrit a partir de “Narcís Cardona Griera”, de Llum Torrents i Jordi Montlló, i de “Memòria oral de les darreres drassanes de Barcelona…”, d’Isabel Graupera i Lluís Burillo, d’accés electrònic
