Itziar Lecea/Ciutadella – Feia temps que les pistes de petanca des Pins semblaven més un record que una realitat. La terra quieta, les línies esborrades i aquell silenci que només trencaven els vianants que travessen la zona sense gairebé mirar a terra. Però des de fa uns mesos, les bolles han tornat a rodar. I amb elles, una il·lusió col·lectiva que parla de recuperació, de tradició i també de futur, amb un objectiu clar: llevar a la petanca l’etiqueta de què és un esport “per a persones majors”
Recuperant un esport social
Un capvespre qualsevol, entre passes que s’aturen i mirades curioses, un petit grup de jugadors s’aplega per entrenar. Són els membres del Club de Petanca Ciutadella, una entitat jove —tot just fa un any llarg que camina tota sola— però amb molta història al darrere.
“Quan vam passar per aquí i vam començar a jugar, més d’un va dir: ‘Ostres, hi ha petanca altra vegada a Ciutadella’”, explica David Florit Marcos, un dels impulsors del club, mentre observa atentament una bolla que s’apropa mil·limètricament al bolitx. El Club de Petanca Ciutadella no neix del no-res. Abans, molts dels seus integrants competien al club de Ferreries. “La majoria som de Ciutadella, i ja feia temps que teníem la idea clara: si jugam aquí, si entrenam aquí, el club també ha de ser d’aquí”, explica Florit.
Amb el club de Ferreries, el bagatge esportiu no és gens menyspreable: participacions a diversos Campionats d’Espanya, un subcampionat estatal i presència continuada en competicions balears. “Hem anat a tres campionats d’Espanya. Un vam quedar segons, un altre cinquens… i el primer, que hi anàvem de nous, ja vam entrar dins els setze millors”, recorda amb orgull. Ara, aquella experiència s’ha traslladat a Ciutadella, amb un objectiu clar: fer créixer el club i, sobretot, tornar a donar vida a un esport que aquí havia quedat arraconat, llevant-li l’etiqueta de què és un esport només per a majors.
Instal·lacions precàries, ganes infinites
Si hi ha una paraula que surt durant la conversa és “instal·lacions”. O, millor dit, la manca d’elles. Les pistes des Pins existeixen, sí, però estan enfora de complir els requisits mínims per entrenar i competir amb normalitat. “Les hem arreglades un poc noltros mateixos, hi hem posat pedra, perquè ens agrada jugar així”, explica Florit. Però els problemes són evidents: falta d’il·luminació suficient, absència de taulons per evitar que les bolles surtin disparades cap a la vorera, cap caseta per guardar material i només dues pistes per a un club que ja comença a quedar just.
“Quan coincidim tots per jugar la lliga de dobletes, no hi cabem. Hem de marcar pistes improvisades a fora”, afegeix. Tot i açò, no hi ha queixa amarga, sinó una insistència tranquil·la: han fet les peticions corresponents a l’Ajuntament i esperen que, a poc a poc, les millores vagin arribant.
Una qüestió de mirada: la petanca no és ‘cosa de majors’
Un dels grans reptes del club és canviar la percepció que encara pesa sobre la petanca. “Aquí molta gent encara diu que és un joc de vells”, comenta Florit. Però la realitat, sobretot fora de Menorca, és ben diferent. “A Mallorca hi ha gent de 20, 30 i 40 anys jugant. Tenen unes 3.000 fitxes federatives”, explica. A Menorca, en canvi, amb prou feines se supera el centenar de federats. I això que pobles com Ferreries, Sant Lluís, o Es Mercadal mantenen una activitat constant, encara que no sigui federada.
“La petanca és tàctica, és tècnica i és molta pràctica. No és només tirar bolles”, apunta Antoni Al·lès del Corral, àrbitre oficial i una de les veus més experimentades del grup. I avisa, amb un somriure còmplice: “La majoria de gent incompleix la norma més bàsica: trepitjar el rodó. Quan tires, els dos peus han d’estar dins fins que la bolla toca terra”.
Actualment, el club compta amb nou persones federades. Entre elles, na Judit, l’única dona del grup, que reivindica sense fer-ne bandera el seu lloc a les pistes. Conten els seus companys que havia jugat de petita, i esperen que el seu exemple serveixi per despertar l’interès entre les dones. També hi ha espai per als més joves. En Naïm, que no passa dels 14 anys, forma part del club i competeix a nivell juvenil. “Fa anys que es classifica per anar a Palma”, expliquen. La seva presència és una de les grans esperances del club: demostrar que la petanca pot tenir relleu generacional.
Un club obert a créixer
El Club de Petanca Ciutadella no cobra quotes d’entrada ni posa barreres. “Aquí pot venir qui vulgui. Si no tens bolles, te les deixam”, diuen clarament. Els entrenaments solen ser els dilluns vespre i els dissabtes capvespre, però tot funciona amb un grup de WhatsApp obert a qui vulgui provar. “Un dia va passar algú, va demanar, i ja no va deixar de venir”, expliquen. Aquest estiu, fins i tot, uns francesos es van aturar a jugar amb ells, encuriosits per l’ambient.
Així, entre entrenament i entrenament, els jugadors del Club de petanca de Ciutadella es marquen per enguany un objectiu gens desmesurat: tenir unes instal·lacions dignes, poder entrenar bé, organitzar qualque torneig per Sant Antoni o Sant Joan, convidar clubs de tota Menorca i, sobretot, seguir competint fora amb el nom de Ciutadella. “Nosaltres ja hem estat els primers de Menorca a anar a un Campionat d’Espanya”, recorden. Ara volen que això no sigui una excepció, sinó el principi d’un camí més llarg.
Mentre el sol cau i les faroles s’encenen —encara insuficients, però benvingudes— una darrera bolla s’atura a pocs centímetres del bolitx. Algú somriu. La petanca ha tornat a Ciutadella, amb l’esperança de quedar-s’hi.
