Itziar Lecea/Ciutadella – La regidora de Festes de l’Ajuntament de Ciutadella, Esther Mascaró, explica a El Iris les principals línies de feina de cara a Sant Joan, en uns mesos d’inici d’any en què s’estan perfilant moltes de les actuacions en matèria de seguretat, com ja va avançar el cap de la policia local la setmana passada. Amb els pressupostos pendents d’aprovació per al·legacions, però amb majoria garantida, l’Ajuntament continua tramitant els contractes clau d’assistència sanitària i vigilància privada. Enguany es reforçarà especialment el darrer tram des Pla, augmenta de manera significativa el cost del dispositiu sanitari i es farà més feina de conscienciació amb el públic, tant local com visitant.
Com us trobau amb tota la feinada prèvia a Sant Joan, especialment amb els dos contractes grossos encara pendents de pressupost?
És una situació temporal. Els pressupostos no estan aprovats perquè s’han presentat al·legacions durant el període d’exposició pública, però tenim majoria i, si no s’haguessin presentat, ja estarien aprovats. No és una situació d’inestabilitat. Per tant, noltros seguim fent feina pensant que el pressupost s’aprovarà en breu. La tramitació de Sant Joan és molt llarga i no es pot aturar per aquesta qüestió puntual
De la valoració de l’any passat, quines millores voleu potenciar enguany?
Una millora molt clara és la seguretat al darrer tram des Pla. Allà s’hi ajunten diverses coses: la gent es relaxa perquè sembla que el perill ja ha passat; hi ha vigilants privats que no coneixen Sant Joan i que, tot i tenir instruccions i una petita formació, no tenen l’experiència de qui l’ha viscut sempre. Enguany intercalarem voluntaris en aquella zona, hi haurà responsables de grup i intentarem fer més conscienciació perquè tothom entengui que aquell tram també és perillós. Un cavall al galop no es pot aturar en sec. El darrer tram serveix perquè, si un cavall ha fet una carrera llarga, pugui aturar-se sense posar ningú en perill. La costa ja es tanca perquè, en una situació d’histèria, el cavall tendeix a sortir per on ha entrat. Però açò no vol dir que el final des Pla no sigui zona de risc.
Els darrers accidents més greus s’han produït en aquest punt. Falta consciència?
Probablement sí. A Sant Joan estam tan acostumats a conviure amb els cavalls que ens sembla normal tot. Però és una festa molt diferent de la resta. Aquí no hi ha una zona d’animals i una zona de públic: convivim tots junts, els cavalls entren a les cases. Açò és molt difícil d’explicar a qui ve de fora i fins i tot sorprèn als jutges quan han de valorar accidents.
Hem de fer pedagogia. La gent de fora ha d’entendre que si entra enmig del caragol des Born o des Pla, entra en una zona de risc: pot caure, pot ser trepitjada. I també la gent d’aquí ha de ser conscient. Hem d’informar sobre assegurances, cobertures, responsabilitats… perquè la societat cada vegada va més cap a determinar qui és responsable de què.
L’any passat es van impulsar inspeccions d’edificis i recomanacions sobre assegurances. Ha canviat mentalitats?
Sí, clarament. Molta gent que obre ca seva per Sant Joan es va fer una assegurança per primera vegada. Abans, si un cavall et feia mal, anaves amb el braç enguixat i ho explicaves. Ara, la societat és diferent. Hem de prevenir: ets responsable quan podies haver fet qualque cosa i no l’has feta. Si has fet tot el que podies i passa un accident, la responsabilitat moral queda molt més diluïda. No es tracta d’evitar qualsevol accident —perquè en poden passar— sinó de tenir-ho tot preparat perquè no en passin i per reaccionar el més ràpid possible si passa.
Com abordareu la promoció que es fa des d’alguns locals des Pla, que venen Sant Joan com una festa d’excessos?
L’any passat vam veure grans campanyes dirigides a públic jove que venien una festa sense límits de quatre o cinc dies. Aquesta no és la realitat. Ens reunirem amb els propietaris dels locals, parlarem amb ells i els explicarem què ens agradaria que fessin i què no. L’Ajuntament té eines: inspeccions, control de renous, consum d’alcohol a menors… i les utilitzarem si fa falta. Funcionam com una societat col·laborativa, però també hi ha normes. L’any passat es va notar l’efecte d’aquests reclams en la presència de públic jove, molts de fora, que no venien exactament a viure Sant Joan sinó a una altra cosa.
També es farà feina amb cossos policials de fora, especialment amb els Mossos d’Esquadra, per fer, per primera vegada, formació i conscienciació a Catalunya, com ja s’ha fet a Mallorca en anys anteriors.
Quin desplegament de seguretat hi haurà enguany?
Enguany el dispositiu superarà les 400 persones. Inclou bombers, emergències, coordinació sanitària i policial. Sant Joan no atura la resta de la vida del municipi: pot haver-hi un accident a una urbanització o una emergència a la costa mentre es fa el Caragol des Born. Hi ha un punt de coordinació que gestiona tot el que passa a Ciutadella. El que és important és fer la feina prèvia de coordinació de tots els cossos de seguretat i emergències, perquè Ciutadella no és només Sant Joan aquells dos dies, i fem el que podem amb el que tenim.
Com evolucionen els grans contractes vinculats a la seguretat?
El contracte d’assistència extrahospitalària passa de 42.000 a 70.000 euros anuals. És un increment molt important. La vigilància privada i auxiliars passa de 145.200 a 160.000 euros anuals. Són contractes per quatre anys amb un cost anual fix. S’incrementa sobretot l’assistència sanitària i es reforça la vigilància en punts concrets, amb seguretat privada que fins i tot s’ha de dur de fora perquè no hi ha més personal disponible a Menorca durant els dies de festa. A més, pugen altres despeses: arena, assegurances… Sant Joan és molt car.
Quin és el cost global de la festa?
El pressupost de festes és d’uns 600.000 euros. Si hi afegíssim tot el cost de personal municipal i altres despeses indirectes, ens acostaríem fàcilment als 700.000 euros. L’any passat vam calcular que el dispositiu directament relacionat amb seguretat rondava els 300.000 euros. El Govern balear col·labora amb suport tècnic, però el cost econòmic principal l’assumeix Ciutadella, i cada any és més elevat. Ja ho vam reclamar l’any passat, però tornam a estar en la mateixa situació quan anam a la conselleria de Presidència i ens diuen que Sant Joan és una de les moltes festes que es fan a les Illes. I si, se’n fan moltes, però cap que suposi el moviment de persones -i animals-, seguretat i logística que suposa Sant Joan. Falta consciència a l’administració del volum que suposa la despesa i la feinada d’aquesta festa. Per açò ens trobam, per exemple, amb el cas de la seguretat privada, que ens agradaria tenir-ne més però ens manca personal. I hem de tirar de voluntaris.
N’hi ha prou voluntaris?
No. Costa trobar vint o trenta persones per fer el passadís des Pla, i la mitjana d’edat supera els quaranta anys. És una reflexió que ens hem de fer com a poble. Si estimam Sant Joan, també hem d’estar disposats a dedicar-hi temps. Em sap greu que haguem de contractar gent de fora per fer una feina que podríem assumir nosaltres.
