Cristòfol neix a Ciutadella el 26 de juny de 1907. És fill de Cristòfol Pons Bagur (Ciutadella, 1865 – 1934) i de Matilde Tortella París (Palma, 1898). El pare és un home culte, intel·ligent, tradicionalista i catòlic. El 1915 treu un periòdic, La Atalaya Ciudadelana, però dura només mig any. Cristòfol i Matilde tenen família nombrosa. El petit Cristòfol va a escola amb Joan Benejam i, després, als salesians i al seminari. Sembla ser que el caràcter rebel del fillet anima a son pare a enviar-lo a Cuba, on un conco seu, Bartomeu, ha fet fortuna i hisenda. A Cuba en viurà de mil colors i comença a descobrir l’anarquisme. Cristòfol torna a Ciutadella el 1927. L’any 1928 entra a complir el servei militar. Al començament dels anys trenta, Pons participa de l’activitat sindical i obrerista. Fa feina de sabater i ja és un actiu sindicalista en el si de la Federació Obrera de Ciutadella. Cap al 1933-1934, mogut per l’amor furtiu, fuig a Barcelona. Posteriorment es muda a Mallorca a la recerca de treball, que troba en una fàbrica de calçat. A Palma, Pons Tortella promou la creació d’un grup anarquista que portarà el nom de “Los inexhaustos”. El 21 de novembre de 1933, en el curs d’una manifestació, és ferit de bala. Rep l’alta el març de 1934 i entra com a president del sindicat La Igualdad i coopera en la fundació de l’ateneu La Libertad, al barri de la Soledat. A part, també anima la publicació de Cultura Obrera, d’ideologia llibertària. A principis de febrer de 1936 torna a Barcelona. El 19 de juliol és un dels milers d’anarquistes que encapçalen la lluita al carrer contra els militars sollevats. El dia 5 d’agost, és un dels fundadors de 19 de Julio. Immediatament s’ofereixen per integrar-se en l’expedició que es prepara per a recuperar Mallorca i Eivissa. El primer destí serà Eivissa, amb parada a València, on se’ls uneixen les forces d’Uribarri. El pròxim port on arriba Pons Tortella és el de Ciutadella. En l’expedició a Mallorca, Pons Tortella és anomenat representant de la columna Roja i Negra a l’Estat Major d’Alberto Bayo. En la desfeta, passa a Barcelona. Aviat marxa al front d’Andalusia per posar en marxa un periòdic anarquista a Jaén, abans de tornar a Barcelona i forma part del Consell Econòmic de la Generalitat. Marxa a Igriés per visitar els companys de la Roja i Negra una temporada. Torna a Barcelona i coincideix amb els denominats “fets de maig”. És detingut. Quan en surt, ingressa com a soldat en la 127 Brigada. Durant un temps, se separa de la guerra per viure en una comunitat agrícola regida pels principis llibertaris a Albalate de Cinca (Osca). Retorna a les armes per viure la retirada del front d’Aragó. Passa el 10 de febrer a França i acaba a Argelers. Altres camps i més fugides fins que arriba a Toulouse, on coneix la seva parella María Cruz Beirán. En una nova fugida, es refugia a Villamblard, on entra a la resistència francesa que, en aquest territori, dirigeix el propi alcalde del poble. Després d’actuar uns mesos en aquesta zona, Pons Tortella marxa a Arbas (Haute Garonne), per seguir amb la seva lluita contra els nazis. Amb França ja alliberada, quan acaba el 1944, Pons Tortella es trasllada amb la família a Hendaya, on l’organització li encomana dos treballs de responsabilitat, el de Delegat de Frontera i el de secretari local d’Hendaya del Moviment Llibertari Espanyol. Al cap d’un temps, es trasllada a viure a Pau, on posa un talleret de reparació de calçat. La vida de la parella s’assenta i, a finals dels anys quaranta, tenen dues filles, Ibis o Matilde i Lígia. La família resideix a Pau fins l’any 1969-1970. L’any 1964, torna de visita a Espanya i arriba fins Menorca, en visita que repetirà en el futur. Maruja, diabètica, mor el 1978. Ell, sol, decideix tornar definitivament i s’assenta a Mallorca, en una caseta a s’Estalella, on gaudeix d’una vellesa lliure i feliç. En els anys noranta, ja vuitantí, Cristòfol visita Cuba. Han passat més de seixanta anys de la seva marxa. Cristòfol Pons Tortella mor poc després, el 15 d’abril de 1998 a Andorra la Vella.
La fotografia que acompanya la semblança és dels anys 20 i em va ser cedida per Cristòfol Pons Franco.
