No ens podem creure tot el que es diu. La veritat ens la poden donar les dades confirmades i el sentit comú.
Les malalties, la lluna, els aliments… donen lloc a moltes creences que una majoria de persones es poden creure sense aturar-se a pensar-hi.
La vitamina C cura el refredat
Al seu llibre Vitamina C i el refredat comú (1970), Linus Pauling va proposar que una dosi elevada de vitamina C podia reduir dràsticament la incidència i gravetat dels refredats. Linus Pauling és tot un premi Nobel de Química i de la Pau però ara la ciència ha matisat dràsticament les seves afirmacions. La vitamina C pot prevenir l’escorbut. La vitamina és necessària per modificar la prolina en hidroxiprolina que el cos necessita per fabricar col·lagen. També és antioxidant La dosi recomanada va de 1 a 2 g.
La ciència actual diu que no prevé el contagi del virus. A la població general, prendre vitamina C de forma rutinària no evita que et refredis. Redueix lleugerament la durada.
En general un excés no fa mal. L’excés es sol eliminar per l’orina. Les dosis superiors a 2 g diaris no es recomanen. Poden causar diarrea, nàusees i càlculs renals en persones propenses.
L’aigua de la pica gira al revés a l’hemisferi sud
Aquí trobam un fenomen físic real amb un mite popular molt estès. Separem la realitat de la ficció.
El fenomen que podria actuar es diu efecte Coriolis, causat per la rotació de la Terra. Com que la Terra gira, els objectes que es mouen a grans distàncies es desvien en sentits diferents.
Això és crucial per entendre el moviment dels huracans i els corrents oceànics. Però aquí és on entra el matís important:
Segurament hauràs sentit que l’aigua del vàter o del lavabo gira en un sentit o altre depenent d’on siguis. A la vida quotidiana, açò és fals. Per a que l’efecte Coriolis influeixi en el gir de l’aigua, el sistema ha de ser molt gran o ha de durar molt de temps. En un lavabo comú, altres factors són molt més potents: la forma del recipient, com es va omplir el recipient, petits corrents residuals en treure el tap, la inclinació de la superfície…
Per demostrar l’efecte Coriolis en un recipient d’aigua, hauríem d’emprar un tanc perfectament circular de diversos metres de diàmetre, deixar reposar l’aigua durant dies perquè no tingui moviment intern i obrir un minúscul orifici. Només així es veuria el gir influenciat per la Terra.
On sí que es nota el gir és en huracans o ciclons, en corrents oceànics, en la torsió d’arbres de creixement lent (oliveres).
Els espinacs tenen molt de ferro
La creença que els espinacs tenen un contingut de ferro excepcionalment alt és un mite basat en un error històric del 1870, degut a un zero eliminat que va multiplicar el valor per deu. L’estudi antic va situar el ferro en 0,036 g en lloc de 0,0036 g per cada 100 g, un mite popularitzat pel personatge de Popeye.
Els espinacs no són una font de ferro tant bona; aliments com les llenties o els ous en contenen més.
Encara que contenen ferro, és ferro «no hemo», de baixa absorció, i els seus oxalats limiten l’absorció del mineral.
Per maximitzar el ferro dels espinacs, es recomana combinar-los amb vitamina C (llimona) i evitar consumir-los juntament amb lactis, cafè o te.
Els espinacs són nutritius, però no són la bomba de ferro que es pensava.
La xocolata és excitant perquè conté cafeïna
Efectivament la xocolata és estimulant i açò ha fet pensar que conté cafeïna. El component principal de la xocolata és la teobromina.
També té una petita quantitat de cafeïna i de teofil·lina, però són components minoritaris si els comparem amb la teobromina.
La quantitat de teobromina per cada 100 g de cada tipus de xocolata és:
Xocolata negra (alta puresa): 0,5 – 1,0 g.
Xocolata amb llet: 0,15 – 0,20 g.
Cacau en pols: 2-10 g (2-10%).
Xocolata blanca: molt baix o nul, només traces.
La teobromina és 3-10 vegades més abundant que la cafeïna a la xocolata.
La teobromina és un estimulant suau i vasodilatador. Les dosis segures per a humans són altes, però és tòxica per a cans i moixos.
Una peça de 50 g de xocolata negra té uns 0,378 g de teobromina, una quantitat segura.
