Quan s’acosta la primavera i la natura comença a despertar, m’entren més ganes de tornar a rellegir poesia. Fa uns dies vaig agafar de la meva petita biblioteca el recull titulat Carpe Momentum d’en Biel Mesquida, poeta amador de les músiques verbals. M’agraden les seves paraules quan diu: “els poetes són sanitaris de la llengua, consolen amb la seva música”.
Aquest recull és un autèntic cant a la vida, a l’amor i al temps que fuig. Un llibre ple de senzillesa, de filosofia i de sentiments, escrit amb honestedat i sinceritat. Desprèn una recerca apassionada per la musicalitat dels versos, la mateixa preocupació que tenia el escriptor francès Gustave Flaubert perquè, sovint és l’única manera d’expressar tortures interiors. Sense dubte aquella música té un poder màgic.
La lectura dels poemes d’aquell llibre sempre m’arriba al cor i quan més el rellegeix, a poc a poc, com és recomanable, més m’agrada. I sempre em ve al cap la frase de l’escriptor nord-americà Robert Brault que diu :”Passa gust de les petites coses perquè tal vegada un dia quan miris enrere te’n adonaràs que eren les coses grans”. Carpe Momentum és doncs una invitació a la vida, procurant assaborir cada un dels seus instants.
Però també m’identifico amb aquelles paraules contundents d’en Biel Mesquida que són una mena de manifest poètic: “Tot fa ull” diu a un dels seus poemes on expressa les seves preocupacions com ara: “La desertització sempre seguida del planeta, la fam que mata a voler vides humanes, les fronteres que ofeguen i expulsen els migrants, els masclismes que escorxen les mil i una orientacions sexuals, els genocides de les llengües i les cultures, els dictadors que empresonen raons i vides, els malanats que fabriquen odi per comandar..”
La poesia crítica és avui més necessària que mai perquè la música dels mots ben escollits, ens ajuda a reflexionar sobre els problemes greus que ens envolten. Sovint, dominats per un món visual molt poderós ens deixam envair per una certa peresa mental, enemiga de la nostra facultat de pensar i sentir.
Rellegir aquells magnífics poemes ha estat un gran reconfort durant alguns dies de mal temps d’aquest hivern tan ventós i plujós a Mallorca. Una manera senzilla d’aprofitar el temps i un bon remei per suportar millor les inclemències meteorològiques i geopolítiques actuals.
