G.Durà/Ciutadella – Des de París, però amb el cor ben arrelat a Ferreries, Caterina Pons (Ferreries, 1988) i Richard Pons (París, 1989) han decidit fer un viatge de tornada a través de la paraula. El seu projecte, un pòdcast dedicat a les rondalles i llegendes menorquines, neix amb una voluntat clara: contribuir a la salvaguarda d’un patrimoni cultural immaterial que es troba en risc de desaparició.
La relació de na Caterina amb les rondalles és íntima i familiar. “Venc d’una família del camp. Les rondalles i llegendes me les contava molt la meva rebesàvia. I mon pare també. Tenc molt bon record d’això.”, recorda. Considera que una part del folklore menorquí va quedar més arrelat, durant més temps, entre les famílies del camp i diu que, per tot plegat, era “una necessitat” per a ella fer qualque cosa amb les històries que havia escoltat de petita.
Va decidir fer equip amb la seva parella, en Richard, per donar-li forma: ella —treballadora social de formació— hi aporta el bagatge social i la passió per les rondalles; ell, músic amb coneixements tècnics d’enregistrament i edició d’àudio, hi afegeix la dimensió sonora.
Fidelitat als textos, amb mirada contemporània
El projecte ja està encaminat. Les rondalles i llegendes estan gravades. Ara falta l’edició d’àudio i la il·lustració que acompanyarà cada història.
Na Caterina s’ha encarregat d’adaptar i posar veu a les narracions. Això sí, mantenint la fidelitat als textos originals. “Teniem molt clar que no les volíem canviar”, afirma Caterina. Però les rondalles seleccionades provenen del Quadern de folklore i dels reculls d’Andreu Ferrer Ginard, escrits a principis del segle XX i “si es llegíssin tal qual, els fillets no ho entendrien”, admet.
L’adaptació ha consistit, sobretot, a actualitzar el llenguatge i aclarir conceptes que avui poden resultar desconeguts, especialment per als infants. També han suavitzat alguns passatges especialment violents. “N’hi havia de molt durs”, reconeix. Les rondalles triades per a aquesta primera temporada són Ciutat de Parella, El Vadell d’or, Na Paparreta i Els set bandolers. “Són rondalles que creiem que podien funcionar millor amb el format i que, a més, no són tan conegudes com altres”.
La dimensió immersiva del so
Aquí és on entra amb força la mirada d’en Richard. “El pòdcast agafa una dimensió un poc immersiva”, explica. La voluntat és acompanyar la narració amb música i efectes que reforcin l’experiència. “Si sona un tro, que soni un tro. O posar música per transmetre emoció.”
Encara tenen “moltes idees” que han d’acabar de provar, però la intenció és clara: crear una atmosfera que il·lustri i amplifiqui el relat sense desvirtuar-lo.
Per en Richard, el format pòdcast és també una manera de construir un pont. “És una experiència per mirar de fer un pont entre un passat cultural molt oral i la forma actual de consumir continguts amb mòbils i ordinadors.”, defineix. En un moment en què el pòdcast viu un auge considerable, la parella confia que pot esdevenir una eina potent per reconnectar amb la tradició oral.
Un espai d’escolta compartida
L’objectiu del projecte no és moralitzar ni reinterpretar els valors antics, sinó preservar un llegat. “No volem transmetre valors antics. El valor que es transmet és el que ja es transmetia dins la rondalla”, explica na Caterina. El que sí que volen és crear un espai d’escolta compartida entre generacions. “Que els pares ho posin als fillets i que els adults també ho escoltin, i potser se’n recordin.”
El públic principal són infants a partir de sis anys i les seves famílies, però també hi ha un públic secundari potencial: persones interessades en la cultura oral, en general, però també pensen amb la possibilitat que el pòdcast arribi a les escoles. “Tenc amigues mestres que tenen ganes d’escoltar-ho i compartir-ho amb els alumnes”, comenta na Caterina.
Una tradició en risc
Segons els estudis recents, les rondalles i llegendes menorquines estan catalogades com a patrimoni en perill de desaparició a mitjà termini. Caterina ho atribueix a un canvi profund en les formes de vida. “La transmissió familiar s’ha anat relaxant. Abans no hi havia tele ni internet i la gent els vespres es posava a contar rondalles i a fer tertúlia.”
Richard i Caterina consideren que les noves formes d’entreteniment han desplaçat aquells espais de narració compartida. A més a més, alguns continguts de les rondalles poden resultar durs o desfasats. “Quan m’he posat a documentar-me m’he adonat que són realment fortes”, reconeix. Però precisament per això considera necessari recuperar-les, contextualitzar-les i fer-les accessibles.
El projecte compta amb el suport del Consell Insular de Menorca. Ha estat subvencionat dins la convocatòria d’Ajuts a accions per millorar el coneixement, la salvaguarda i la difusió del patrimoni històric de Menorca, inclòs el patrimoni cultural immaterial. Una ajuda que ha estat clau per als creadors del pòdcast. “Més enllà de l’ajuda econòmica, la subvenció suposa també un reconeixement a la feina que fas i el temps que hi dediques”, assegura en Richard.
Les primeres rondalles es podran escoltar a principis d’abril en diverses plataformes de streaming. I, si l’acollida és bona, la parella no descarta continuar i crear noves temporades.
Des de París, la parella ha decidit donar veu a una memòria antiga perquè torni a ressonar en les cases d’avui. Potser, a través d’uns auriculars o d’un altaveu familiar, qualcú tornarà a escoltar una història que creia oblidada.
