Antoni Domínguez Moll neix a Capdepera el 31 de gener de 1903. És fill d’Antoni Domínguez Verger i de Joana Maria Moll Verdera. Sa mare és ciutadellenca i, durant la joventut, viu al molí d’Oleo. Quan encara és petit, son pare abandona la família i mai més no en tornen a saber res. Joana Maria i el seu fill tornen a Ciutadella, on ell s’educa en el si d’una família catòlica. El 1924 entra a caixa de Ciutadella. El 9 de setembre de 1925 arriba a Larache, procedent de Maó, amb el vaixell Rei Jaume I. Forma part de la força expedicionària del Regiment d’Infanteria núm. 63 de Maó. Un cop retornat d’Àfrica, decideix traslladar-se a Mallorca i després a Barcelona, on fa feina de picapedrer, jornaler, mariner, entre d’altres ocupacions. L’any 1929 es casa amb Maria Fernández Garau i s’estableixen a Capdepera. El 1930 neix la seva filla, Maria Domínguez, que mor amb només divuit mesos. La parella ja havia tengut el segon fill, Antoni Vladimir (1931-1993). Cap al 1930 inicia una producció literària i assagística abundant. Plenament identificat amb el socialisme, entre 1931 i 1932 publica periòdicament capítols de la novel·la Más fuerte que el odio a Foch y Fum, amb una notable consistència narrativa. En el relat es planteja com és possible que un obrer arribi a dominar les armes de la burgesia. L’autor recorda l’origen humil de la seva formació per transmetre als desposseïts que tothom té capacitat per aprendre i per esdevenir capdavanter d’una causa col·lectiva. Antoni torna a Ciutadella el febrer de 1936. Ben aviat comencen a aparèixer els seus articles a la premsa obrera local, sobretot a Justicia Social i El Iris. L’esquerra acaba de guanyar les eleccions de febrer, i això li fa concebre l’esperança d’una restitució de la dignitat mitjançant la persecució dels qui identifica com a botxins. Per a Domínguez, la victòria electoral és la porta d’entrada a un temps nou. L’esclat de la guerra, com a conseqüència del cop d’estat del 18 de juliol, reobre i fa irreparable la ferida. La lectura dels seus escrits d’aquells mesos ajuda a comprendre una part del que succeeix a Ciutadella durant el conflicte. Després de l’eufòria de les primeres victòries, els menorquins republicans s’enfronten al repte de resistir en una guerra llarga i dura. Domínguez dedica gran part del seu esforç intel·lectual a convèncer els seus companys dels sacrificis que caldrà assumir. Ja com a dirigent comunista, critica obertament els fets de l’Atlante de novembre de 1936. Més endavant manté dures polèmiques amb Quiñones i és expulsat del Partit Comunista. El juliol de 1937 s’anuncia la imminent publicació de la seva novel·leta El loco, «de carácter científico sobre fenómenos de psicología y evadidos», centrada en l’aventura dels mallorquins que passen a Menorca, obra que no he pogut localitzar. Després de l’expulsió del partit, abandona la primera línia política i continua servint en la companyia ciclista a la qual pertany. El desembre de 1937 és nomenat sergent d’infanteria (B.O.M.D.N., 16/12/1937).
Detingut el 8 de febrer de 1939, la maquinària feixista es posa en marxa per revestir de legalitat una condemna a mort ja decidida. Antoni Domínguez compareix davant el Consell de Guerra presidit per José Ferrer Ibáñez, tinent coronel d’infanteria. El fiscal, Fuster Forteza, en sol·licita la pena de mort per les seves aportacions “intel·lectuals” al que els rebels anomenen «revolució marxista», és a dir, a la defensa de la República. El 20 de març de 1939 és executat als murs de la Mola. És inhumat a la fossa comuna núm. 14 del primer eixample del cementeri de Maó. El 2 de març de 1953 les seves restes són traslladades al cementeri de Ciutadella.
