Els refredats els causa el fred
El refredat comú és una malaltia freqüent a l’hivern i molta gent creu que el fred és la causa del refredats.
Passar fred o estar davant un corrent d’aire no fa que agafem un refredat.
El refredat el provoca un virus que hi pot haver a l’ambient i especialment si hi ha gent refredada com passa a l’hivern.
Si no estam a prop d’algú que està refredat no podem agafar cap refredat per molt de fred que passem.
Una de les primeres defenses del cos davant el virus son els mocs. Amb el fred sí que les defenses perden efectivitat i els virus poden tenir més fàcil arribar a les cèl·lules i començar la infecció fent còpies del virus i contribuir a la propagació dels refredats.
Per tractar-se d’un virus no serveixen els antibiòtics i per la gran diversitat de virus del refredat tampoc les vacunes són gaire efectives.
La Lluna té un costat fosc
Hi ha una confusió entre cara oculta de la Lluna i cara fosca.
La cara oculta no està fosca.
La Lluna té dos moviments de rotació i de translació que, a causa de la gravetat, estan sincronitzats. Dona una translació i una rotació en aproximadament 28 dies. Des de la Terra veiem sempre la mateixa cara però no sempre il·luminada. En diem fases lunars.
A la Lluna hi ha dia i nit que duren uns 28 dies terrestres.
La cara que mira cap a la Terra està mig il·luminada al primer quart creixent i en la fase plena està totalment il·luminada.
La cara que no veiem també a vegades està mig il·luminada (als quarts), a vegades del tot (quan tenim lluna nova i als eclipsis de Sol) i a vegades ben fosca (quan tenim lluna plena i als eclipsis de lluna).
Podríem dir que qualsevol punt de la Lluna té aproximadament 14 dies de sol i 14 dies de fosca.
Els humans mai han anat a la Lluna
Hi ha gent que creu que els humans mai han anat a la Lluna.
Hi ha proves de que sí hi han anat.
La NASA diu que sis vegades: Apolo 11, 12, 14, 15, 16 i 17 entre juliol de 1969 i desembre de 1972.
Hi han deixat instruments científics, reflectors de llum i fins i tot vehicles per desplaçament.
L’Apolo 13 no va poder aterrar a la Lluna però va poder tornar a la Terra.
Amb un làser apuntant cap a un dels reflectors es pot mesurar amb precisió la distància de la Lluna a partir del temps que passa entre l’anada i la tornada de la llum.
Einstein era un mal estudiant i treia males notes.
Als 17 anys va obtenir el certificat de maduresa (1896) a Suïssa amb les notes mostrades, que es puntuaven fins a 6.
Les notes eren màximes en àlgebra, geometria i física (6), la pitjor nota era en Francès (3).
L’any anterior havia fet la prova per entrar a l’Institut Politècnic Federal de Zuric i no la va passar a causa de la prova de francès que Einstein no dominava.
Abans dels 15 anys ja dominava el càlcul diferencial i integral que havia aprés de manera autodidacta.
No era mal estudiant com es freqüent sentir.
