Després de gairebé set anys al capdavant de l’entitat i vinculat des dels inicis com a soci fundador, Bernat Casasnovas, president de l’associació Jazz Obert, afronta una nova edició del Menorca Jazz Festivalamb la mateixa filosofia que ha consolidat el certamen durant gairebé tres dècades: varietat, qualitat i proximitat amb el públic.
L’edició 2026 ja està en marxa. Quin és l’esperit o el fil conductor d’enguany?
És un festival que segueix la fórmula dels darrers anys. Hi haurà els concerts de sala, el Vega Jazz, Jazz al Cinema, Jazz Vermut i les masterclass. Seguim una mica la tendència que ens funciona i amb la qual ens sentim còmodes.
Enguany ha coincidit que tindrem moltes dones dalt l’escenari. No ha estat una cosa cercada; sempre deim que duim el que ens agrada a la Junta i, a partir d’aquí, feim el cartell. Hi haurà tres grans dones líders, i també un grup format per dones al Vega Jazz. Ha estat una coincidència, però n’estam molt satisfets.
Formats i escenaris molt diferents. Què aporta aquesta varietat?
Entenem que un festival ha de tenir diferents àmbits, per arribar a públics i gustos diversos.
Ara també tenim el jazz didàctic. Abans el fèiem per als més petits i enguany hem canviat una mica: ens adreçam a un públic més jove i anam als dos instituts de Ciutadella per apropar el jazz als adolescents. Sempre anam tocant fórmules i ajustant-les.
Després de 28 anys, encara és possible sorprendre el públic? Com es fa?
Intentam dur grans noms. Enguany hem duit Francesca Tandoi, Melissa Aldana o Pepe Rivero, que són figures internacionals destacades.
Molta gent ens diu que ve “a cegues”, perquè els noms del jazz no sempre són gaire coneguts. Però venen perquè saben que trobaran un bon concert. La gent confia en nosaltres i això és una gran responsabilitat.
Anam a moltes fires —a Bremen, Barcelona, Palma— i estam en contacte constant amb gent del món del jazz. Miram tendències i, a partir d’aquí, confeccionam el festival.
Quin ha estat el criteri principal per configurar la programació del 2026?
Tenim un hàndicap: no disposam d’un local propi. Anam a teatres i sales; ens donen unes dates i, a partir d’aquí, cercam artistes. També miram que estiguin de gira per Europa. Si no ho estan, no és viable dur-los fins aquí. Hem d’aprofitar que ja siguin en ruta.
Quan mira enrere, què li sorprèn més del camí recorregut?
Que el nom de “jazz” ja no sorprèn. La gent ha descobert què és la música jazz, i que dins el jazz hi ha molts estils. Dins el festival també intentam mostrar aquesta varietat: podem fer un jazz més clàssic, com el de Pepe Rivero, o propostes amb altres influències, com Lucía Rey, que pot tenir un punt més flamenc o contemporani.
El que hem aconseguit és treure el jazz dels soterranis i fer-lo aflorar. Ara la gent ve a un concert de jazz sense por i a les escoles de música ja hi ha combos de jazz. Ha tingut una evolució molt sana a l’illa.
Quin impacte cultural creu que té el festival?
Dins el festival hi ha moltes activitats gratuïtes, i això ens permet arribar a molta gent. Si només féssim concerts de sala, arribaríem a un públic més concret. En canvi, anam a places, a escoles, feim un pícnic molt familiar, Jazz al Cinema… Apropam la música des dels més petits fins als més grans. I en l’època en què el feim, el festival deixa una empremta positiva a l’illa.
Personalment, què li aporta presidir Jazz Obert i organitzar el festival?
És molta feina. Però no som només jo; som un equip i cadascú aporta el seu gra d’arena. El que he intentat és que sigui una entitat transversal, que no tot passi pel president, sinó que cada membre de la junta tengui la seva funció clara.
La pianista Francesca Tandoi ja ha passat pel festival. Quin balanç en fa?
Sabíem que era una gran pianista, però no l’havíem vist mai en directe. Va ser espectacular. Té un estil molt propi i no va deixar ningú indiferent. Es notava que el trio fa onze anys que toca junt: només amb una mirada ja s’entenien. El públic va sortir molt content, i nosaltres encara més.
Aquest cap de setmana serà el torn de Lucía Rey. Què pot esperar el públic?
És més jove que Tandoi i ha estat reconeguda amb diversos premis, entre ells el de Plataforma Jazz España, que es va lliurar, precisament, aquí, al Teatre Principal de Maó. Presenta el disc Nómadas, amb un quartet format per flauta, bateria, contrabaix i, ella, al piano. Veurem un jazz fresc. La gent que s’hi acosti, si li agrada la música, en gaudirà i segurament voldrà repetir.
Quin altre concert destacaria?
Després venen dos concerts molt potents: el de Melissa Aldana, una saxofonista xilena de la nova fornada de jazz, que puja amb molta força, i el de Pepe Rivero amb Javier Colina.
També hi ha altres propostes que potser no tenen tant de nom, però no deixen de ser de gran qualitat. Alberto Conde Trio, per exemple, vindrà de Galícia i tocarà amb músics menorquins i amb la Big Band des Mercadal. També hi haurà K12, un grup mallorquí molt fresc, i Manuel Álvarez Trio, menorquí d’adopció, que presenta el seu primer disc.
I després hi ha el gran pícnic Vega Jazz al Palmeral de Cala en Blanes, amb tres bandes molt potents –una d’Eivissa, una de Menorca i una altra de Catalunya- i una presència femenina molt destacada.
Quin paper tenen els músics locals dins la programació?
Des del minut zero vam tenir clar que havíem de donar espai als músics locals. No s’entén un festival sense ells. Participen en el jazz didàctic, al Vega Jazz i en diferents actuacions del programa. Sempre han tingut un paper important.
Hi ha algun artista que encara no hagi passat per Menorca i que li agradaria portar?
N’hi ha molts. Al 25è aniversari vam aconseguir dur Brad Mehldau, que feia anys que anàvem darrere. Va ser com posar la cirereta al pastís. Avui dia surten músics nous molt ben preparats, i també ens agradaria repetir alguns dels que ja han passat pel festival. Sempre n’hi ha qualque que es resisteix perquè no coincideixen les dates.
Si hagués de convèncer algú que mai no ha anat al festival, què li diria?
Hi ha gent que diu que el jazz no és ‘lo seu’, però escoltam jazz constantment: a anuncis, a pel·lícules… És més present del que pensam. Jo sempre recoman començar amb un jazz que tengui swing, que et faci moure el peu. I estic segur que la gent ho provi, hi voldrà tornar.
