C.M./Ciutadella – Joana Torres Pons és la primera dona presidenta de l’Associació de Comerciants de Menorca, que agrupa actualment més de 400 establiments. Al capdavant del seu negoci familiar, Ca na Joana-Juguettos, que complirà 46 anys el proper mes de setembre, denuncia en aquesta entrevista alguns dels principals reptes del sector: la manca de relleu generacional, els elevats costos estructurals i la competència ferotge de les grans plataformes en línia.
Com definiríeu la situació actual del comerç minorista menorquí de cara al 2026? Què ha canviat respecte a les darreres temporades?
El comerç pateix una estacionalitat cada vegada més dura. Fa uns anys, la temporada turística seguia un ritme estable i els establiments intentaven mantenir-se oberts tot l’any. Des de la pandèmia, però, molts negocis opten per fer temporada: obren de Pasqua a mitjan octubre i tanquen la resta de l’any. Un dels principals problemes són els costos estructurals, cada vegada més insuportables. Molts comerciants que tancaven un mes han acabat tancant-ne tres, allunyant-se del model que consideram ideal: comerç obert i activitat viva als pobles. Tot indica que la tendència continuarà el 2026. Des d’ASCOME treballam per conscienciar joves i comerciants sobre la importància de mantenir els negocis oberts i de valorar l’impacte de les compres a través de plataformes en línia internacionals. Aquestes, sovint, no protegeixen l’entorn ecològic de Menorca ni contribueixen a l’economia local. No es tracta de criminalitzar-les, sinó de saber on i a qui compram, perquè els doblers sovint no queden a Menorca ni es respecten criteris ecològics.
Creieu que aquesta situació és irreversible?
Serà difícil que aquesta situació canviï. Però, si som conscients que aquest és el model que volem i que desitjam una Menorca protegida en determinats àmbits, també hem d’assumir que no tot ho està igual. Cadascú ha d’assumir la responsabilitat dels seus actes; tots hi podem aportar el nostre gra d’arena. Molts dels nostres comerços també tenen plataforma en línia, però som aquí, complim els protocols mediambientals i respectam les normatives espanyoles, europees i balears. La pregunta és clara: els altres també ho fan? A partir d’aquí, que cadascú actuï amb consciència i responsabilitat.
Molts sectors econòmics balears estan percebent una contenció de la despesa dels residents. Com ho està notant el sector del comerç i els associats d’ASCOME?
Les prioritats de la societat han canviat. Abans, l’habitatge o la compra d’aliments i productes bàsics ja eren despeses importants per a una família, però no amb la magnitud ni la pressió actuals. Aquesta nova realitat ha fet que determinats sectors del comerç, com les jogueteries, hagin passat a un segon o tercer pla en l’escala de prioritats. La inflació elevada i sostinguda condiciona profundament els hàbits de compra i complica el dia a dia del comerç. A tot això s’hi afegeixen els costos estructurals que el sector ha d’assumir: cotitzacions a la Seguretat Social, personal, compliment de normatives, burocràcia o relleu generacional. Són càrregues fixes que no desapareixen, hi hagi activitat o no. Davant aquesta situació, el comerç s’adapta. Si pot subsistir treballant sis mesos i resistir dia a dia, no en farà dotze, perquè no pot assumir els costos fixos tot l’any. Aquesta és una de les grans dificultats estructurals que expliquen la tendència cap a una estacionalitat cada vegada més marcada.
“Les plataformes en línia internacionals sovint no protegeixen l’entorn ecològic de Menorca ni contribueixen a l’economia local. No es tracta de criminalitzar-les, sinó de saber on i a qui compram”
L’any passat ASCOME va organitzar jornades com REVIU per apropar el comerç local i les generacions joves. Quins resultats ha donat aquest enfocament en termes d’impacte, adhesions i compromís de la joventut?
ASCOME duu molts anys demanant a l’Administració que hi posi remei. Des del Govern balear hi ha projectes en marxa, però el problema no és només allò que pugui fer ASCOME ni el que impulsi el Govern o programes com REVIU. El veritable repte és el canvi generacional que viu la societat. Els empresaris no sempre són ben valorats, i això afegeix dificultats. L’esforç de mantenir un negoci sovint no es veu compensat, sobretot quan els costos estructurals poden arribar a absorbir fins al 60% de la facturació anual. Tot això esdevé un fre a l’emprenedoria. Des d’ASCOME, a través de PIME, s’ha impulsat un projecte per fomentar la creació de noves empreses. S’hi han destinat molts esforços, però costa, també per una qüestió social: no sempre es valora prou el sacrifici, la dedicació i la responsabilitat que hi ha darrere una empresa o un comerç familiar. Hem de ser conscients del model de futur que volem. Cadascú tria el seu futur, però ho ha de fer amb consciència. Personalment, com a presidenta d’ASCOME, em dol veure un poble com Es Migjorn amb només quatre negocis oberts, i em deman si és això el que volem.
“Com a presidenta d’ASCOME, em dol veure un poble com Es Migjorn amb només quatre negocis oberts, i em deman si és això el que volem”
El comerç de proximitat no pot competir de cap manera amb els preus baixos de plataformes com Shein o Temu. No és gairebé impossible que la gent no acabi comprant per Internet?
Aquests preus poden ser un hàndicap, però hem de ser conscients del que hi ha al darrere: possibles incompliments de normatives o situacions d’explotació laboral. No és només una qüestió de preu; sovint és una qüestió de saber què volem. No volem criminalitzar ningú: cadascú ha de ser lliure, però també conscient de les conseqüències de cada decisió. Des d’ASCOME feim feina cada dia. El comerç ha d’assumir que ha de millorar, reinventar-se i actualitzar-se constantment. Som els primers que ens hem d’examinar i demanar-nos cap on anam. Per això escoltam els joves, que ja són present i futur, perquè ens diguin què s’ha de canviar o millorar. També assumim la nostra part de responsabilitat: no sempre ho feim tot bé i hi ha aspectes a perfeccionar. Però em reiter: no és només una qüestió de preu. Hi ha molts altres factors a tenir en compte si volem preservar el model de vida i de poble que desitjam.
En relació amb el dinamisme del teixit comercial, què s’està fent per fomentar l’ocupació estable en el comerç local?
Cada vegada que ens adreçam a una administració -sigui local, autonòmica o estatal- reivindicam la reducció de la burocràcia i el reconeixement dels costos estructurals que implica mantenir un negoci obert tot l’any. Demanam que aquests esforços es tradueixin en bonificacions reals. És evident que un impost municipal, per si sol, no ens salvarà, però tot suma i ajuda a alleugerir el pes que suportam. Si es pot reduir la taxa d’ocupació de via pública als establiments que obren tot l’any, millor. Si podem tenir un cost més ajustat en conceptes com els fems, l’aigua o altres arbitris municipals, encara millor. Són mesures que, sense ser definitives, contribueixen a reforçar el sector. Al final, tots hi hem de posar el nostre gra d’arena: administracions, sector empresarial i ciutadania. Només així podrem avançar cap al model econòmic i social que volem.
“Si passeges pel centre de Ciutadella, fa certa angoixa veure la poca activitat que hi ha en determinats moments de l’any”
Heu parlat del cas d’Es Migjorn Gran. Les poblacions petites són les que més dificultats plantegen al comerç minorista?
Els pobles més petits pateixen especialment l’estacionalitat: tenen menys població, el comerç necessita una rotació alta i els proveïdors sovint exigeixen comandes mínimes difícils d’assumir. El transport també és un hàndicap: les connexions amb València, per exemple, es redueixen a una per setmana en temporada baixa, i amb Barcelona poden ser d’una cada dos dies. Tot això ens situa en desavantatge i ens obliga a gestionar molts factors en contra. Tot i així, si unim forces podem fer l’escenari una mica més favorable. Hem de començar per nosaltres mateixos, actualitzant eines, apostant per la digitalització i adaptant-nos als nous temps. Alhora, l’Administració hauria de bonificar els establiments que mantenen l’activitat oberta tot l’any. Encara no hem aconseguit rompre l’estacionalitat, tot i iniciatives que ens beneficien indirectament, com les curses organitzades per Elitechip, que generen activitat i moviment.
Ciutadella és on hi ha més dinamisme, a nivell comercial?
Avui en dia, no. Si passeges pel centre de Ciutadella, fa certa angoixa veure la poca activitat que hi ha en determinats moments de l’any. Una altra qüestió que ens preocupa és la uniformització de l’oferta. Si l’activitat comercial es limita a franquícies, correm el risc que tots els pobles acabin sent iguals, sense personalitat ni trets diferencials. Ens hem de diferenciar, diversificar i reinventar.
“Si es pot reduir la taxa d’ocupació de via pública als establiments que obren tot l’any, millor. Si podem tenir un cost més ajustat en conceptes com els fems, l’aigua o altres arbitris, encara millor. Són mesures que, sense ser definitives, contribueixen a reforçar el sector”
Teniu dades del nombre de comerços que han hagut de tancar l’últim any a Menorca?
No, però sí sabem, per exemple, que cada dia es tanquen a Espanya unes 1.100 empreses. És una xifra molt preocupant, i no afecta només Menorca. La mateixa situació es dona a Mallorca i a Eivissa; de Formentera ja ni en parlem. El passat 18 de febrer ens vam reunir amb la Confederació Balear de Comerç a Mallorca per constituir la taula negociadora del conveni laboral, que enguany torna a ser objecte de negociació. Les dades mostren que totes les Illes pateixen situacions similars, proporcionalment, i que els reptes del comerç són compartits arreu de l’arxipèlag.
La Fira d’Estocs celebra aquest cap de setmana una nova edició amb 30 expositors i 2.000 metres quadrats, i incorpora un ‘passaport’ amb sorteig de vals de compra. Què suposa aquesta novetat per als comerciants i per al públic?
La Fira d’Estocs acumula vint-i-un anys d’èxit. Cada any la celebram el primer cap de setmana de març, un moment d’impàs entre l’hivern i l’estiu que permet exposar productes de les dues temporades i oferir al client bones oportunitats i ofertes. Cada any intentam afegir algun element atractiu i innovador. Enguany, l’equip de publicitat ha proposat un passaport: els participants poden anar a cada comerç i obtenir un segell; si durant els tres dies de la fira es visita i compra en cinc establiments, s’optarà a un sorteig amb vals per gastar-los després de la fira en qualsevol dels 400 comerços associats a ASCOME. L’objectiu és clar: fer visible el comerç, donar-lo a conèixer i generar dinamisme. Molta gent desconeix el potencial del comerç local, i activitats com aquesta permeten posar-lo en relleu i mostrar tot el que ofereix.
Quines demandes concretes plantegeu als poders públics por potenciar el consum i la competitivitat?
Al Govern de les Illes Balears i al Consell insular els demanam que mantinguin els vals de compra, que, en principi, així serà, ja que són una bona eina per incentivar el consum, sobretot en temporades baixes. També demanam a totes les administracions, dins el seu àmbit de competències, que afavoreixin la reducció de la burocràcia i ajudin a compensar la gran càrrega fiscal que assumeixen les empreses. Creim que, si aconseguim alleugerir aquesta pressió, més gent s’animarà a obrir un comerç. Però hem d’intentar -i tornam al mateix punt- arribar a consensos, perquè si cadascú actua pel seu compte no s’aconsegueix res.
Al Govern de les Illes Balears i al Consell insular els demanam que mantinguin els vals de compra, que, en principi, així serà, ja que són una bona eina per incentivar el consum, sobretot en temporades baixes. També demanam a totes les administracions, dins el seu àmbit de competències, que afavoreixin la reducció de la burocràcia i ajudin a compensar la gran càrrega fiscal que assumeixen les empreses. Creim que, si aconseguim alleugerir aquesta pressió, més gent s’animarà a obrir un comerç. Però hem d’intentar -i tornam al mateix punt- arribar a consensos, perquè si cadascú actua pel seu compte no s’aconsegueix res.
