De tant en tant, a Palma, m’agrada tornar a visitar llocs objectes de la meva estimació com ara el claustre de Sant Francesc adossat a l’església homònima. Un claustre magnífic on Albert Camus (1913-1960) passava moltes hores quan va visitar Mallorca l’any 1935 : “cada dia, abandonava aquell claustre gairebé arrabassat de mi mateix, inscrit per un breu instant en la durada del món. Pensava en la mirada buida dels Apol·los dòrics, en les figures ardents i rígides de Giotto. En aquell precís moment vaig comprendre en veritat què em podien aportar aquestes contrades (…)”. De les experiències d’aquell viatge en deixà constància al seu primer llibre El revés i el dret. Fou publicat a Alger l’any 1937. Es tracta d’un recull d’assajos que posa les bases del pensament filosòfic camusià, explorant temes com el de la pobresa, la mort i l’amor per a la vida. Em sent afortunada de poder, tantes vegades com vull, gaudir d’aquell lloc de silenci reconfortant que va freqüentar el gran home i escriptor que fou Albert Camus.
També sempre m’emociona anar a veure el faune del jardí de la casa del poeta Joan Alcover (1854-1926), perquè no em cans de llegir-hi la seva extraordinària poesia titulada La Relíquia que diu : “ (…) Somni semblaria/ el temps que ha volat/ de la vida mia/ sense les ferides que al cor ha deixat,/ sense les ferides que es tornen a obrir/ quan veig que no vessa,/ ni canta ni plora, la font del jardí. Trenta anys de ma vida volaren de pressa,/ i encara no manca/ penjat a la branca/ un tros de la corda de l’engronsadora,/ com trista penyora,/ despulla podrida d’un món esbucat… Faune mutilat/ brollador eixut,/ jardí desolat/ de ma joventut.” La casa del poeta és la seu de l’Obra Cultural Balear on en aquell jardí entranyable els dies de bon temps hi tenen lloc activitats culturals de tot tipus a les què no deix d’assistir.
I com m’agrada passejar pel centre històric de Palma, pels seus carrerons dels voltants de la Seu, on està ambientada la primera novel·la de l’escriptor Llorenç Villalonga (1897-1980) titulada Mort de dama. En un vell casal senyorial, entre visites i familiars, agonitza Obdúlia de Moncada, una dama “botifarra” que representa els valors de la societat aristocràtica palmesana. L’escriptor descriu així el contrast entre aquest entorn conservador i l’arribada a l’altre cap de la ciutat : “d’un món colonial compost de pintors, turistes i senyores que fumen. Són gent estranya que es banyen a l’hivern i viuen d’esquena a la religió. (…)
Quin privilegi tenir a Palma aquests llocs entranyables testimonis d’èpoques passades que configuren una part de la seva història que, senzillament, tenim a l’abast per poder i saber gaudir-ne amb delit i sense presses.
