Albert Cadenet/Brussel·les – El Fons Monetari Internacional (FMI) descarta que l’Estat compleixi els objectius de dèficit fixats pel govern espanyol en el seu Pla Fiscal i Estructural de Mitjà Termini (PFEMP). Segons una declaració publicada aquest divendres, el dèficit a l’Estat s’estabilitzarà per sobre el 2% del PIB l’any 2031, una xifra superior al 0,8% previst per l’executiu central. Per tal de complir els objectius del pla fiscal, l’FMI considera necessària la implementació de mesures fiscals equivalents a gairebé l’1,5% del PIB nacional, un percentatge que suposa uns 25.000 milions d’euros. Per altra banda, l’entitat revisa un punt a l’alça la inflació per al 2026 i la situa en el 3% pels efectes que de la guerra de l’Iran sobre el preu de l’energia.
D’una manera similar a l’evolució del dèficit, l’FMI considera que Espanya incorrerà en un creixement de la despesa neta per damunt dels compromisos fixats pel govern central. I malgrat que el fons monetari preveu que el deute públic continuï disminuint durant els pròxims cinc anys en línia amb les previsions de l’executiu, avisa que la trajectòria “continuarà sent vulnerable als xocs de creixement i als costos de finançament”.
En aquest sentit, l’entitat alerta que el deute públic “s’incrementarà considerablement” a partir de principis de la dècada del 2030, tot assenyalant Espanya com un dels països que s’haurà d’enfrontar a “un dels majors augments de despesa pública en pensions, sanitat i cures de llarga durada entre les economies avançades de la UE”. Segons els càlculs de l’autoritat fiscal Airef recuperats en la declaració d’aquest divendres, l’increment de la despesa per fer front a aquestes partides serà d’uns 67.500 milions d’euros (al voltant d’un 4% del PIB nacional).
Mesures fiscals
Vinculada a l’examen de les finances públiques, el Fons Monetari Internacional ressalta la “favorable posició” i el “creixement encara sòlid i resilient” de l’economia espanyola malgrat la inestabilitat global creixent. És per això que els experts de l’organisme aconsellen el país a “accelerar el ritme de consolidació” i “recuperar espai fiscal amb més rapidesa” davant un escenari futur on la despesa vinculada a l’envelliment de la població es dispararà.
En relació amb aquesta qüestió, l’FMI posa especial èmfasi en quina forma han de tenir algunes mesures fiscals destinades a mitigar efectes adversos. L’exemple que menciona l’entitat en la seva declaració fa referència a les mesures per fer front als efectes dels preus de l’energia, en augment des dels primers atacs dels Estats Units i Israel contra l’Iran que han derivat en el bloqueig de l’estret d’Ormuz. A ulls de l’organització dirigida per Kristalina Georgieva, les ajudes haurien de ser “focalitzades i de caràcter temporal” per evitar “una distorsió” dels preus de l’energia.
En paral·lel, l’FMI afegeix una recomanació per tal que les comunitats autònomes també contribueixin a la consolidació fiscal. Més enllà de les propostes sobre la reducció de deute i de l’increment de les transferències del govern central a les comunitats, l’organisme considera que aquestes accions haurien d’anar acompanyades de plans de consolidació “creïbles” i “d’una reforma de les regles fiscals regionals centrades en l’estricte compliment dels límits de creixement de la despesa”.
Aquestes mesures, a més, “també requeriran augments d’impostos o reduccions de la despesa per part del govern central per compensar el seu impacte”, afegeix el document.
Revisió de les previsions de creixement
Amb els impactes adversos -i ja visibles- del conflicte a l’Orient Mitjà, l’FMI revisa a la baixa el creixement de l’economia espanyola i el situa en el 2,1% per al 2026. A partir d’aquest punt, es preveu que la millora del PIB s’alenteixi “de forma gradual” fins a situar-se en l’1,8% el 2027 i a estabilitzar-se en l’1,7% a partir del 2028.
D’acord amb les perspectives, s’espera que la guerra a l’Iran afectin negativament l’economia espanyola, principalment per l’increment dels preus del petroli. Per contra, l’FMI no tem en excés per un encariment del gas, ja que aquest hauria d’atenuar-se per factors com el pes de les energies renovables dins el mix energètic espanyol.
Juntament amb la revisió a la baixa de les previsions del PIB, s’estima que la inflació general a l’Estat s’elevi fins al 3% el 2026, un punt per sobre les últimes previsions de l’entitat, mentre que de cara al 2027 baixaria fins al 2,2%, prop de l’objectiu del 2% que persegueix el Banc Central Europeu (BCE).
No obstant això, el document alerta que un conflicte “prolongat” a l’Orient Mitjà es podria traduir en un increment “més durador dels preus de l’energia, un enduriment de les condicions financeres i una major incertesa”. Davant aquest hipotètic escenari, l’FMI indica que això “pesaria sobre la inversió, el consum i el creixement” i també podria provocar “efectes de segons ronda sobre els salaris i els preus” que mantindrien la inflació per sobre del 3% durant més temps.
Polítiques d’habitatge
Més enllà de les recomanacions fiscals i la revisió de les perspectives de creixement, l’informe de l’FMI posa de manifest el “deteriorament” de l’accessibilitat a l’habitatge. A ulls de l’organisme, la situació a l’Estat “exigeix una acció més contundent per incrementar l’oferta d’habitatge sobre la base de les iniciatives del govern actualment en curs”.
Entre les prioritats identificades pel fons monetari s’inclouen l’acceleració dels plans de desenvolupament urbans, alliberar encara més sòl per a la construcció i agilitzar els procediments per autoritzar obres.
