Ángel Garcia Rodríguez (Mieres del Camino, Asturias; 11 març 1937), conegut i reconegut com el “Padre Ángel”, és un capellà espanyol, fundador i president de l’ONG “Mensajeros de la Paz”, guardonada amb el “Premio Príncipe de Asturias de la Concordia” l’any 1944.
La seva filantropia, amor als altres expressat amb ajuda desinteressada, solidària i de recolzament a favor de causes socials per a millorar la vida altruista, es va iniciar l’any 1962 just ordenat capellà.
Des de la seva parròquia, San Antón, ha duit a terme diverses iniciatives humanitàries. Tothom sap que la seva parròquia roman oberta les 24 hores de cada dia, on hi troben allotjament i berenar persones que no tenen casa. L’any 2016 va obrir el restaurant “Robin Hood”, que és un restaurant normal durant el dia però que, a partir de les 19h., ofereix sopar gratuït per a persones necessitades.
L’onze d’aquest mes va complir 89 anys. Història d’una vida que s’ha convertit, pas a pas, amb tot un referent evangèlic. I no sols pel que diu, sobretot pel que fa, per com actua, com va encarnant iniciatives concretes i constants a favor de l’amor, de la justícia, del bon servei a favor dels més exclosos de la societat.
El vaig poder conèixer personalment a una trobada a Madrid, just fa uns anys, convocada per l’editorial Granada Costa que reconeixien el seu servei als més pobres com el centre de la seva vocació sacerdotal. Estant al seu costat, ensumant de ben a prop la seva tasca, vivia la realitat de les grans persones de l’Església, persones que ens són referents i que ens recolzen i acompanyen en el nostre progrés personal.
El “Padre Ángel”, amb el seu testimoni, ens comunica que la fe, que els valors de l’evangeli, no poden tenir ressò tan sols entre les quatre parets d’una església qualsevol, sinó que s’han de convertir en un compromís convençut i agraït a favor dels qui viuen més al marge de la societat: pobres, persones majors, malalts, qui no té casa, i a qui necessita ser acompanyat per manca de salut a un nivell o a un altre.
Llegia al llibre de Cristina Espiau “Luchar para vivir“ que per dur a terme alguna acció, no és suficient que aquesta sigui positiva, fa falta també, que el qui la dur a terme es senti bé fent-la, vivint-la. Quan creiem de cor que estar atents i acompanyar a qui sols amb la seva mirada manifesta reclam d’ajuda, l’ajuda que oferim ens regala un bon benefici personal. La solidaritat, la caritat ben entesa, és el llenguatge més universal dels humans i ens desperta la indiferència, ens crea interès a favor de tantes necessitats.
Avui agreesc al Padre Ángel, a Càritas, a la Creu Roja, i altres entitats amb objectius socials, el clam d’atenció que ens regalen constantment. La seva presència ens ofereixen una forma de mirar la vida i a les persones, que ens convé tenir present i aprendre-la. Que bé si molts intentéssim ajudar a no perdre l’esperança per aconseguir la dignitat que tots, uns i altres, mereixem.
A tots ens convé educar-nos en obrir portes, estendre mans, escoltar històries, acompanyar soledats, viure i infondre esperança. He sentit a dir que quan algú va demanar al Padre Ángel d’on treia tanta energia per a seguir ajudant als altres, fins i tot en hores que la joventut i la força minven, va respondre: “Quan mires als ulls d’algú que pateix, entens que no pots passar de llarg”.
Siguem missatgers de pau. Sapiguem aturar-nos, escoltar, estendre la mà, oferir el regal de que algú pugui creure que hi ha humanitat en el cor de molts.
