El mestre, pedagog i escriptor, Joan Benejam Vives ( (Ciutadella, 1846-1922) i la seva esposa, Catalina Saura Fuguet (1852-1910), van tenir -que coneguem- vuit fills. El més conegut de tots va ser Joan Benejam Saura (1874-1896), home de lletres que inicià una “Història de Menorca”, que va haver d’acabar son pare per mor de la seva mort prematura, víctima de la tuberculosi.
Avui, emperò, ens fixarem en un altre fill, el que porta el nom de Sebastià. A pesar que A. Guasch indica la data de naixement en 1886, nosaltres apostam per la de 1874, que aporta J. Martínez (L’Illa del calçat). Sebastià naixeria el 23 de setembre de 1874, a Ciutadella i probablement va ser el primogènit de la família. Corrobora aquesta data el fet que el 1893 entrés a caixa i el 1895 s’iniciés un procediment per a declarar-lo pròfug al no presentar-se per complir el servei militar. Va haver d’intervenir son pare per explicar que el seu fill vivia a Cuba i que pertanyia al Cos de Voluntaris de l’Illa de Cuba, que no l’havien de declarar pròfug sinó citar-lo a la zona de reclutament de L’Havana. Així va ser, encara que no sabem si complí amb les armes, fet que hauria coincidit amb la guerra per la qual Espanya va perdre Cuba.
Sebastià havia marxat de Ciutadella el 1888 a catorze anys. El 1896 el trobam de corresponsal de les obres que escrivia son pare “La escuela pràctica” o “La escuela y el hogat”, ja el 1907. Sembla que Sebastià va treballar en el negoci de les pells i el calçat, però desconec l’itinerari que va seguir. El 1903 es consigna la única visita que faria a Ciutadella.
El 1907 ja era propietari d’El Bazar Inglés, que era un comerç històric a la capital. El Bazar de Benejam va ser sobretot una pelleteria. El 1908 es casa amb Adelina Gorgas Otero, d’una modesta família cubana. Amb ella va tenir un fill: Alberto (1915) i dues filles Lucy (1911) i Adelina (1924). Segons Miquel Ribé (Maó, 1870), corresponsal de La Voz de Menorca a Cuba, Sebastià va ser un actor principal en la modernització de la indústria del calçat.
El 1909, només hi havia tres fàbriques a El Cerro (ciutat-barri pròxim a L’Havana): la de Cabrisas, La Industrial i La Fe. Segons Ribé, a partir de la relació que tenia amb els productors als que servia gènere, Sebastià creà també una fàbrica (seria la Sebastián Benejam y cia) que va omplir d’operaris ciutadellencs i va introduir “sa roda” en el sistema de producció, com ja es feia a Ciutadella. L’èxit econòmic el va permetre crear una societat anònima i comprar La Industrial i, més endavant, l’antiga fàbrica d’en Cabrisas. Superada la crisi provocada per la guerra a Europa i la competència del calçat nord-americà, el 1919 impulsà la Companyia Nacional Cubana de calçat, amb diferents centres de producció que ell dirigia.
Aquell mateix 1919, Sebastià Benejam va comprar el comerç “The American Eagle”, veí d’El Bazar, amb el qual prosseguí l’expansió, en la qual mantenia relacions comercials amb els Estats Units. En aquests anys també és vocal a la Unión Industrial y Comercial, una associació d’assegurances mútues d’accidents de treball i vocal també de la Compañía Proveedora Cubana, d’importacions i exportacions de begudes alcohòliques.
El fill de Joan Benejam, que mantenia a L’Havana relacions d’amistat amb Fernando Ortiz Fernández, forma part de l’alta burgesia cubana. Sabem que és viu el 1940, data de la darrera informació de premsa referida a ell, però desconec el final del seu itinerari. Si algú vol seguir la pista puc dir que la filla de Sebastià, Llúcia Benejam Gorgas (Lucy) es casà el 1930 amb el doctor Tomás Padrón Rivas, fill d’un farmacèutic de renom. El 1937, la parella va tenir a Tomás (Tommy) Padrón Benejam, que va anar a l’escola de La Salle de L’Havana. Potser encara és viu.
Nota: Com que no tenc cap fotografia de Sebastià Benejam, pos aquest anunci publicitari del seu comerç, aparegut el 1917 al Diario de la Marina de L’Havana.
