Antany, temps de la meva infantesa, pujàvem a la muntanya els dissabtes vespres a una possessió propietat d’uns bons amics dels meus pares. Ni la pluja, ni la neu ens aturaven. Record que un vespre per mor de la neu que queia quan a la mitjanit tornàvem a baixar cap a ca nostra, mon pare em duia a becoll amb l’única ajuda del llum d’una pila. Jo devia tenir devers sis anys.
Era un ritual perquè el padrí de la casa, en Louis, de qui ja vaig parlar a un escrit anterior, esperava aquelles vetllades amb gran il·lusió per jugar a cartes. Es tractava d’un joc, avui desconegut, que es deia “Manille” i era molt popular a l’època a la nostre regió del Sud-Oest de França. Un joc d’origen ibèric amb quatre participants, dos contra dos. Mon pare jugava amb ma mare i el padrí amb el seu gendre. Guanyava l’equip dels dos que feien més punts. La carta mestre era el 10 que valia 5 punts. Aquest joc va ser immortalitzat per a l’escriptor provençal Marcel Pagnol a una escena molt graciosa del seu llibre titulat “Marius” integrant de la trilogia marsellesa : Marius, Fanny, César.
Un vespre que els meus pares varen perdre la partida per poc, només un punt, ma mare va exclamar desolada : – Hélas, “Pour un point Martin perdit son âne”, (Ai las, per un punt Martí va perdre el seu ase). Ella no sabia l’origen d’aquest refrany però el coneixia així com molts dels nostres avantpassats.
Fa uns dies, parlant amb la meva germana vàrem recordar aquestes vetllades on nosaltres jugàvem amb els dos fills de la casa mentre menjàvem creps i castanyes torrades davant la llar de foc, prestant una orella als jugadors de cartes que discutien i gesticulaven.
Avui els refranys que malauradament estan passats de moda, em semblen una font inesgotable de saviesa i m’agrada molt tornar-los a rellegir. Vaig descobrir que aquesta parèmia pronunciada per ma mare, figura al Diccionari etimològic, històric i anecdòtic dels proverbis “ de l’autor francès Pierre-Marie Quitard (1792-1882) publicat a França el 1842.
Conta la petita història de l’abat d’Asello, a Itàlia que va fer inscriure damunt la porta de l’abadia: “Porta, patens esto. Nulli claudaris honesto”.( porta és oberta. No et tanquis a cap home de bé”. Però el gravador que no mirà gaire prim en punt i comes, va escriure: Porta, patens esto nulli. Claudaris honesto”. ( Porta no quedis oberta per ningú. Estiguis tancada a l’home de bé). El papa en assabentar-se d’aquell fet va destituir en Martí i el nou abat corregí l’error i afegí: “Uno pro, puncto caruit Martinus Asello”. ( Per un sol punt Martí va perdre Asello). Com que “Asello” és un mot a prop del llatí “asellus” que significa “petit ase”, el proverbi tindria el seu origen en aquesta darrera inscripció.
A Mallorca aquesta parèmia diu : Per un punt l’abat va perdre sa mula. Però el significat és el mateix. Segons el DCVB Alcover-Moll vol dir: A vegades de poca cosa venen pèrdues molt importants.
