Bep Al·lès/Ciutadella – A la nostra illa tenim, com es té també a la majoria de regions i països de religió cristiana, unes elaboracions de rebosteria i pastisseria pròpies relacionades amb la Setmana Santa i la Pasqua de Resurrecció.
Formatjades i crespells
Antigament les formatjades i crespells, que tenen un origen hebreu, o com defensen els sards Nuràgic o talaiòtic, es feien seguint les pautes de la cuina sefardita.
Per tant a la pasta no s’hi posava sèu, sinó oli d’oliva a les de carn d’anyell i als crespells i amb mantega als flaons o formatjades de formatge i a les de brossat, pròpies de Ciutadella.
Amb la conversió dels jueus, hi havia calls o comunitats importants a Maó i Ciutadella, i per tal de demostrar aquests que s’havien convertit a la religió cristiana, a la pasta s’hi incorporà el sèu (saïm), i a les formatjades de carn de be, s’hi afegeix el boci de xulla i el de sobrassada, com també apareixen els crespells amb sobrassada, perquè fins llavonces els crespells eren aquells farcits de brossat, de confitura, de figat, de pasta d’ametlles, de codonyat, melmelada de monyaco i els de suquet.
Amb l’evolució també poc a poc van guanyant presència, especialment al darrer terç del segle XX, les formatjades de carn de porc, que les podem trobar a diari als forns, i altres que desgraciadament poc a poc van desapareixent com és el cas de les formatjades de peix, que es feien amb mussola, amb bacallà i pebres, o de verdures amb panses i pinyons. Avui en dia, els forns que encara les elaboren les fan farcides de tonyina amb verdures com la bleda o els espinacs o bé amb el picadillo d’ou dur.
Les casques
Un dels productes propis de la rebosteria de la Quaresma i la Setmana Santa, són les casques, que eren el berenar del Diumenge de Rams, que l’arxiduc les recull com a “rotlos”, per a la seva forma cilíndrica en forma de tortell, i que estan fetes amb pasta de coca bamba.
A Ciutadella, la Panificadora les torna a elaborar, i la setmana passada, juntament amb la Conselleria d’Economia i Serveis Generals del Consell de Menorca, en van organitzar un taller per a la seva recuperació a les llars.
La casca, aquesta coca en forma de tortell, a l’igual que la coca bamba o l’ensaïmada menorquina, que a Ciutadella li deim ensaïmada de Sant Joan, es menjava mullada amb xocolata cuita per benerar.
També sabem de casques que es farcien de brossat amb sucre i canyella, i es guarnien amb fruita confitada o amb ous durs. Podríem estar davant l’antecedent de les actuals mones de Pasqua?
Els caramels de Pasqua
Un altre dels costums de la Pasqua a Menorca relacionats amb la seva gastronomia son els caramels. Des dels caramels entronxats, besitos, confits i caramels de menta, de malvavisc o d’anís embolicats de paper blanc que donen les “capirotes” a la processó del Divendres Sant, al tradicional “caramel·lo de Pasqua”, llarg i prim que els avis o padrins regalen als seus néts i fillolls aquest dia.
També es costum, entre els més petits de la casa, el “caramel·ler”, un arbre que sol estar sembrat al pati de la casa, que podria ser un llimoner, albercoquer, perera… que al llarg de la Quaresma, van regant amb aigua i sucre, i el Diumenge de Pasqua, aquell arbre dóna els seus fruits i bon matí apareix ple de caramels penjats, que són el regal dels infants.
El costum de regalar caramels per Pasqua a Menorca estava ben estès fins fa unes dècades. A les fàbriques de sabates el mestre obsequiava a cadascun dels seus operaris amb una borsa de caramels abans de començar les vacances de Setmana Santa. Aquest costum també el van seguir els ajuntaments i el segueixen molts de particulars que encara els regalen.
Però els caramels per excel·lència a Menorca són els llargs, de color vermell, embolicats amb paper color d’or, fets bullint sucre amb aigua i glucosa, al que se l’hi afegeixen unes gotes de carmí quan arranca el bull. Després s’hi afegeix essència de maduixa i els hi donen la forma cilíndrica.
Aquests caramels únics a la nostra illa, i que no es fan a la resta de les Balears, podrien ser d’ascendència anglesa, pel fet que a Blackpool se’n fan uns de molts semblants, sent una altra de les herències gastronòmiques que ens van deixar els britànics al segle XVIII quan l’illa de Menorca va pertànyer a la corona anglesa.
